L’any 2006 vam estar
de vacances recorrent Síria. Vaig endur-me un molt bon record de les seves
ciutats (de la suggerent Damasc a la fortificada Alep), paisatges i gents. Des
d’aleshores, veig amb frustració i molta pena totes les noticies que m’arriben
de l’orient mitjà.
Que Bashar al-Asad és
un dictador i amb ell al capdavant Síria mai serà un país lliure crec que hi
estem tots d’acord. Fa dos anys, amb l’empenta de les primaveres àrabs
d’Egipte, Tunísia i Líbia, el poble sirià es va revoltar per demanar la
implantació d’una democràcia i la dimissió del dictador al-Asad. Occident, que
va respondre ràpidament i amb entusiasme a les revoltes d’Egipte, Tunísia i
Líbia, va callar davant la primavera síria, que a poc a poc s’ha convertit en
un hivern gris i fred.
Per què occident ha
actuat diferent a Síria? Jo crec que per tres motius principals. El primer és
que Síria ostenta un pes moral i cultural dins d’orient mitjà molt important.
Síria és una peça bàsica d’un trencaclosques que és manté en precari equilibri.
Iran i Síria són dos peces, en principi, intocables. Un atac aliat podria fer
trontollar tot el tauler i convertir-se en la xispa que encén la metxa per fer
esclatar un gran polvorí (amb el centre d’atenció a Israel).
El segon motiu per no
haver actuat a Síria en favor dels rebels, i vist el que ha passat a Tunísia o
Egipte, és la incògnita del futur. Què és millor per als interessos
occidentals, el dictador al-Asad o un govern legítimament escollit, però que
pot estar encapçalat per Hezbolà?
Un tercer motiu ha
estat el ferm suport de Rússia (i Xina) al govern de Bashar al-Asad, que ha fet
impossible qualsevol resolució seriosa a les Nacions Unides.
I mentre Europa i
EEUU dubtaven què era millor per als seus interessos, la població Síria ha
patit ja dos anys de guerra civil, amb més de 100.000 morts, dels quals 40.000
són civils. Una taca més per a la diplomàcia europea... i ja en són moltes.
Ara un atac químic ha
causat 400 morts (segons metges Sense Fronteres). Una barbaritat. I sembla ser
que ara sí, EEUU, Anglaterra i França han decidit, com gairebé sempre, actuar
al marge de qualsevol resolució de les Nacions Unides i
atacar Síria. Després de dos anys de guerra civil, crec que no hi ha una bona
solució per al conflicte. L’únic que em pregunto és: Per què han tardat tant?
Són més importants aquests 400 morts que els 100.000 que ja han caigut? Quants
morts més costarà aquest atac? La raça humana és menys humana del que ens
pensem, doncs ens vanagloriem de tenir coneixement i acabem solucionant els
conflictes pitjor que els animals, amb guerres.