Stay Homas. Sala Repvblicca. 24 novembre 2023

 

Stay Homas a la sala Repvblicca. 24/11/23

Durant el confinament, després de sopar, miraven alguna pel·lícula però abans sempre entràvem al Youtube per veure si els Stay Homas havien penjat alguna cançó nova. En Ray, el Guillem i el Klaus, des de la terrassa del seu pis de Barcelona, ens van alegrar els vespres d’aquella primavera fosca i trista amb cançons vitals i alegres.

El confinament es va acabar i els Stay Homas van aprofitar l’èxit mundial obtingut per publicar l’EP Desconfination (2020) i l’àlbum Agua (2020). Després de rodar per festivals i contagiar el seu bon rotllo arreu, l’any 2022 publiquen l’EP Here to play i aquest 2023 fan un salt endavant amb el seu segon treball, Homas (2023).

L’1 de juliol de 2022, els Stay Homas van tocar als Jardins de Vivers de València compartint cartell amb Suu i Maluks. Jo no hi vaig poder anar perquè tenia Covid, però l’Espe i la Neus hi van anar i van tornar encantades. Hi havia ganes de concerts, de trobar-se, de cantar i ballar!

El passat divendres, tancant ja aquest 2023, els Stay Homas es van deixar caure per València per tercer cop, aquesta vegada a la sala Repvblicca. Jo, que hi anava més que res per acompanyar a la Neus, m’ho vaig passar pipa. En una hora i mitja van transitar pel rock, pel pop, pel reguetón, tot barrejat amb un bon rotllo i un ambient de festa que ràpidament es va contagiar a totes les persones que omplíem la sala.

I em va sorprendre, després de tres anys damunt dels escenaris, com de contents i agraïts se’ls veu. Van donar les gràcies moltes vegades, se’ls veia riure, fer gestos còmplices entre ells... crec que ens van contagiar la seva alegria i les seves ganes de compartir una música que els haurà costat suor i qui sap si alguna llàgrima compondre.

El concert va començar amb La Nòria, del darrer disc, i tot i que van fer alguna mirada nostàlgica a la terrassa amb les cançons Stay Homa, Bright side i Volveré a empezar, el gruix del set list de la nit es va centrar en Homas, del qual van tocar gairebé totes les cançons. I la gent se les sabia totes, les van cantar, cridar i ballar... donava igual que fos La platja, Quiero más o Let it out o No vull baixar. 90 minuts de festa i molt bon rotllo. Ens veiem de nou al 2024. València us estima!

Stay Homas firmant-nos el disc després el concert

Què farem amb el ferrocarril de mitja i llarga distància quan carregar una bateria per fer 400 Kms costi 2 euros?

 

Twit de Xavier Cugat

Sempre s’ha dit que les principals variables que impacten en l’elecció modal son el cost i el temps del desplaçament. N’hi ha d’altres però hi ha cert consens en que, les principals, son aquestes dues. De fet, la fórmula bàsica del cost generalitzat del transport és la suma dels costos monetaris més els costos no-monetaris (valor del temps) d’un desplaçament.

Amb aquesta fórmula és veu clarament com, per exemple, l’existència d’un peatge impacta molt directament en el cost generalitzat del desplaçament i, per tant, equilibra l’avantatge que pot tenir el cotxe respecte del tren en quant a temps de desplaçament.

Posem d’exemple el desplaçament València – Barcelona (anada i tornada). Un bitllet d’Euromed (tarifa bàsica) agafat amb una mica de temps té un cost aproximat de 80€ anada i tornada. Son 3 hores de viatge. Estimant un cost horari de 25€/h, el cost generalitzat d’aquest viatge en tren és de 230 euros.

Quan hi havia peatge, el cost generalitzat d’aquest viatge en cotxe pujava a 333 euros, estimant 88 euros de benzina, 70 euros de peatge i 3,5 hores de viatge per trajecte. Així, quan teníem peatges, el trajecte en cotxe era un 45% més car que el tren (inclús més si tinguéssim en compte tots els costos monetaris que implica tenir un cotxe: manteniment, assegurança, impostos o amortització). Per tant, si anaves sol o inclús dues persones, solies viatjar en tren.

Des de que no hi ha peatge a l’AP-7, el cost generalitzat d’aquest desplaçament en cotxe ha baixat fins al 263€, pràcticament igual que el cost del desplaçament en tren. Per motius de comoditat, si es viatja sol el tren encara es competitiu, però ja no ho és si es viatja amb parella o família (2 o més persones).

Així, les polítiques actuals de mobilitat de treure peatges o fomentar l’estacionament gratuït dins de les grans ciutats, només fan que abaratir el cost del desplaçament en cotxe i, per tant, dificultar l’elecció de viatjar en tren.

I ara ve la grossa. L’altre dia, en Xavier Cugat va dir que al preu que estava l’electricitat, ja es podia carregar una bateria per fer 400 quilòmetres per menys de 2 euros. Es a dir, 0,005 €/km quan el cost d’un cotxe de combustió està al voltant dels 0,13€/km (25 vegades més car). Per al cas que ens ocupa, provocarà que viatjar de València a Barcelona sigui un 22% més barat fer-ho en cotxe que en tren. Quina repercussió tindrà en l’elecció modal del corredor mediterrani? Quins instruments tenim a l’abast per equilibrar això?

Taula amb el cost generalitzat de cada tipus de desplaçament

Aquesta baixada del cost generalitzat dels desplaçaments en cotxe per decisió política s’ha intentat contrarestar abaixant els preus del transport públic, sense millorar-ne el servei. Una carrera de baixada de preus (estacionament gratuït, eliminar peatges, gratuïtat del transport públic) només ens porta al desastre. Perquè els costos d’operació i manteniment de les infraestructures del transport son les que son, i baixant el preu només fem que augmentar el dèficit d’explotació. No és gratuït, ho acabem pagant tots.

Com explicaven molt be J. Galindo, JM. Santos, N. Collado a ¿Logró lasubvención al transporte público metropolitano sacar coches de las ciudades?, la gratuïtat del transport no ha fet disminuir els cotxes, de la mateixa manera que tampoc la subvenció que es va fer en l’època post-covid als combustibles es va repartir equitativament entre els diferents nivells de renta (article)

Baixar-ho tot no transvasa viatgers del cotxe al tren. Cal una política clara que faciliti un augment del repartiment modal en tren i, per aconseguir-ho, cal que el cotxe pagui les externalitats que genera. Algunes idees molt bàsiques:

• Millorar els serveis ferroviaris. No serveix de res un sistema barat si aquest no dona resposta a les necessitats de la població

• Qui contamina paga. Cal que els cotxes paguin peatges en trajectes interurbans i paguin per estacionar en la ciutat. I a mig termini, lligar aquest pagament amb un peatge urbà. La tecnologia actual ens permet aplicar tarifes tenint en compte multitud de factors, com el tipus de vehicle, el pes o la renta.