divendres, 17 de maig del 2019

Eleccions municipals 26M. La mobilitat als programes electorals

Aquesta nit li he donat una llegida a l'apartat de mobilitat dels programes electorals de les diferents formacions polítiques que es presenten a l'ajuntament de València.
Val a dir que en general s'abusa dels llocs comuns i que com a document de bones intencions, podríem dir que hi ha un alt percentatge de coincidència, encara que en el ring del dia a dia, del carrer, ens mostrin unes discrepàncies que semblen irreconciliables. I crec, com ja vaig comentar després del debat "Què respiren els polítics" que la diferència no està en l'objectiu, sinó en com arribar a assolir-lo. De nou, un programa electoral ho aguanta tot, així que cal llegir entre línies i completar-ho amb les declaracions que llegim en premsa per a fer-nos una idea de per on aniran els trets si governen uns o els altres.
En qualsevol cas, el programa més treballat en matèria de mobilitat és el de Compromís. El programa es veu sòlid i aterrat, posant noms concrets a moltes de les propostes, sobretot de vianants. Veient el programa podem assegurar que la propera legislatura, si l’encapçala de nou Joan Ribó, serà la dels vianants.
El programa que encapçala la candidatura de Sandra Gómez (PSPV) es prou genèric, encara que dona bastant de pes al vianant i a la pacificació del trànsit. Molt fluixa la part de transport públic (EMT) i ha generat debat la proposta d’estacionaments en alçada reversibles.
Pel que fa al Partit Popular, el programa supura bilis cap al Govern de la Nau. La paraula més repetida deu ser “revertiremos”.
Pel que fa als programes de Podem i Ciutadans, he estat incapaç de trobar-lo a la web. Si algú em passa el link prometo llegirme'ls i actualitzar el post.
En general he trobat a faltar, en tots tres programes, una defensa clara de la qualitat de l’aire. Els partits polítics, pel que es veu, encara no han interioritzat la necessitat d’aplicar propostes de mobilitat que millorin de forma clara la qualitat de l’aire, més enllà de les bones intencions amb el vehicle elèctric. No hi cap partit que parli de forma clara de gestionar l’estacionament. Només Compromís parla, tímidament, d’ampliar les zones per a residents. La resta no només no parlen de gestionar l’estacionament, sinó que defensen, obertament, l’ampliació de les places d’estacionament lliures i gratuïtes. La gestió de l’estacionament és la principal eina de treball que té l’administració per reduir l’ús del vehicle privat i pel que sembla, cap dels partits polítics, ho té de forma clara exposat al programa municipal.
I bé, com aquestes són les meves reflexions, us deixo a continuació les propostes de mobilitat de cada un dels partits que opten a l’alcaldia de la ciutat de València per a que vosaltres mateixos les valoreu:


A. València, ciutat amable. Ciutat per a les persones.
Per aquest motiu seguirem treballant tenint en compte els aspectes mediambientals, de paisatge urbà, de salut pública, de seguretat, de participació social, d’accessibilitat universal i de solidaritat. Recuperant un model de ciutat en la qual cada vegada siga més posible l’autonomia de les xiquetes i xiquets, que puguen anar soles pel carrer, al col·legi, a casa dels iaios o al parc. Una ciutat pensada participativament per les persones, i per a les persones.
B. València, ciutat del vianant
Aquesta pròxima legislatura apostem per seguir prioritzant en les nostres polítiques de mobilitat als vianants, als col·lectius més febles de la ciutadania i les maneres de transport més sostenibles, garantint la seguretat, comoditat, accessibilitat i condicions ambientals i de salut dels desplaçaments i observant en cada actuació la seua afecció a la mobilitat per als vianants, la manera de desplaçament majoritari en la ciutat de València.
Per a açò, seguirem apostant per un disseny urbà que reduïsca la mobilitat obligada, apostant per la proximitat, acostar els serveis a la ciutadania, distribuir adequadament els equipaments per tota la ciutat, i facilitar les gestions municipals per xarxa i en oficines de proximitat.
De la mateixa manera, des de l’àrea de Mobilitat Sostenible seguirem dissenyant les noves artèries de la ciutat amb voreres amples i sense barreres, i també vetlarem perquè es realitzen en aquest sentit les reurbanitzacions del viari. Així, s’ampliaren amb urbanitzacions definitives els espais guanyats per a la convivència per als vianants la passada legislatura. Des de l’entorn de l’Anell Ciclista, al carrer Sant Vicent, el Pont de Sant Josep, les places centrals en els barris de Sant Josep o Sant Marcel·lí, i qualsevol altra actuació blana el benefici de la qual quede ràpidament comprovat.
De la mateixa manera es reurbanitzaran en plataforma única els carrers Serrans i Cavallers, i s’executaran les reurbanitzacions amb àmplies peatonalitzacions en la Plaça de la Reina, la Llotja i les places del Mercat i Ciutat de Bruges, la plaça Sant Valero, a l’entorn de Mercat de Russafa i s’ampliaren les actuacions a tots els barris de la ciutat amb els mateixos criteris, reforçant la centralitat dels barris com a nuclis de vida i centres de comerç de proximitat.
També s’actuarà en la plaça més cèntrica de la ciutat, la Plaça de l’Ajuntament, que deixarà de suposar una anormalitat a Espanya i la resta d’Europa pel seu funcionament com a gran rotonda distribuïdora del tràfic, per a consolidarse com a epicentre cívic de la ciutat, com s’ha demostrat que és gràcies a la realització, celebrada per la ciutadania, de les peatonalitzacions mensuals i en festivitats assenyalades impulsades aquesta legislatura per l’àrea de Mobilitat Sostenible.
Al seu torn, desenvoluparem els 6 eixos per als vianants prioritaris i de qualitat prevists en el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible i reformaremprevalent l’ús social del Passeig de l’Albereda, fomentant la mobilitat per als vianants entre els barris i el centre de la ciutat. I, igual que hem fet elsúltims quatre anys (en els quals, entre altres accions hem emplaçat més de 200 nous passos de vianants en molts itineraris per als vianants habituals o necessaris anteriorment no senyalitzats), continuarem reforçant i legalitzant els itineraris per a vianants a través de la calçada, marcant la preferência de pas respecte al tràfic, i la continuïtat de la plataforma per als vianants(rebaixada o elevada).
Finalment, continuarem el camí emprés per a garantir l’autonomia infantil en els seus desplaçaments, sobretot en el camí en l’escola, ampliant la xarxa de camins escolars iniciada aquesta legislatura en estreta col·laboració amb les AMPAS i els centres que treballen per a reduir la presència de vehicles i la contaminació que aquests generen en la proximitat dels seus centres.
C. El transport públic, primer
Com hem demostrat a la present legislatura en la nostra gestió de l’EMT, el nostre compromís és màxim en la millora i priorització del transport públic i col·lectiu.
Així, continuarem realitzant la positiva gestió de l’EMT, modernitzant la flota d’autobusos, incrementant la plantilla de treballadors, i optimitzant el servei com fins ara, i esperem que de manera encara més potent en el cas d’explicar finalment amb el finançament estatal que mereix el transport metropolità valencià i que fins avui han negat a València i la seua àrea metropolitana tots i cadascun dels governs que ha tingut l’Estat.
Els eixos d’aquesta gestió seguiran consistint en:
·         La introducció de vehicles “nets”, sense emissions contaminants oamb impacte més reduït: tramvia, vehicles híbrids, autobusos a gas i elèctrics.
·         L’ampliació de la xarxa viària de prioritat per als autobusos, amb “Plataformes Reservades” senyalitzades i protegides en la mesura del possible amb dispositius de separació física respecte al tràfic general, de manera que s’eviten les interferències amb els infractors que són la principal causa de la pèrdua de la regularitat del servei.
·         L’increment de la prioritat semafòrica del transport públic en les interseccions, també per al Tramvia. Aplicar un canvi en l’ona verda semafòrica, adaptant-los a les necessitats i règim de l’autobús.
A més, aprofundirem en la millora del servei nocturn d’EMT (l’ús de la qual i freqüències hem incrementat notablement aquesta legislatura), revisant i ampliant la xarxa que opera en l’actualitat. De la mateixa manera, impulsarem les primeres línies exprés d’EMT, de manera que en algunes línies amb itineraris més allunyats del centre de la ciutat, els vehicles exprés realitzen el seu trajecte fins al centre sense quasi parades, una vegada hagen realitzat el seu itinerari normal pels barris més distants.
Pel que fa al Metro, tornarem a posar els recursos tècnics municipals a la disposició de l’Agència Metropolitana de Transports i la Generalitat per a facilitar també la ja citada prioritat del Tramvia i el desitjat increment i ampliació de les freqüències en superfície. En aquest sentit també vetlarem per la construcció i engegada de la Línia de metro entre Natzaret i l’Estació del Nord.
També seguirem treballant estretament amb el sector del taxi, importantíssim a la nostra ciutat, facilitant el seu accés a zones restringides al tràfic general, reforçant la senyalització de les seues parades tal com hem treballat amb ells, i potenciant el seu ús compartit i complementari del transport públic col·lectiu.
I per sobre de tot açò, seguirem sent els principals valedors d’un funcionament efectiu de l’Agència Metropolitana de Transport, en la qual treballarem perquè operen coordinadament tots els sistemes de transports de l’àrea metropolitana de la ciutat. En ella a més seguirem sent els principals impulsors d’una Targeta Única Intel·ligent que substituïsca a tots els títols facilitant la tarifa bonificada que millor s’adapte a l’edat, condicions, usos i costums de cada usuari i usuària (la targeta, a diferència d’altres propostes, no inclourà tots els títols, sinó que els substituirà, funcionant a manera de “targeta moneder” que servirà per a tots els mitjans de transport públics).
En la mateixa també seguirem apostant perquè en l’àrea metropolitana de València s’actue en la mateixa línia i amb la mateixa determinació que hem tingut a València a l’hora d’afavorir la Mobilitat Sostenible, de manera que no solament els habitants de la ciutat es beneficien dels canvis que es produeixen en ella, sinó que també ho facen els dels municipis que ens envolten.
Per aquest motiu impulsarem una Mesa de Treball de Mobilitat als polígons industrials i centres tecnològics en col·laboració amb la Conselleria d’Indústria, l’Autoritat Metropolitana del Transport i les gerències dels centres de treball. La finalitat: la creació de carrils VAO, la implantació d’aparcaments dissuasius en el perímetre de la ciutat, la millora de la xarxa d’autobusos metropolitans connectant les nostres poblacions, polígons industrials i grans centres de treball, o l’ampliació de freqüències en la xarxa de Metrovalencia, assumptes totes les competències dels quals de gestió no estan en mans municipals malgrat els efectes que tenen en la mobilitat de València i la resta de municipis.
D. València, “Ciutat 30”
Avançant en el camí emprès aquesta legislatura, la pròxima serà la de la consolidació de València com una ciutat segura en el que accidentalitat es refereix, aspirant a la «mortalitat zero». Per a açò, farem seguirem atenent tant la Resolució sobre seguretat viària europea 2011-2020, aprovada pel Parlament Europeu (27 de setembre de 2011), en la qual es recomanava “amb insistència a les autoritats competents que introduïsquen un límit de velocitat de 30 km/h en les zones residencials i en tots els carrers d’un sol carril en les zones urbanes que no disposen d’un carril de bicicletes”, com l’acordat en la nova ordenança de Mobilitat Sostenible, fent efectiva la limitació de la circulació a un màxim de 30 km/h en tots els carrers de la ciutat amb un sol carril lliure de circulació per sentit.
En l’àmbit del disseny urbà, des del servei de Mobilitat Sostenible se seguirán dissenyant els carrers tenint en compte les velocitats raonables en un entorn urbà, i la seguretat viària, no amb característiques de carretera, i des del servei d’Urbanisme s’executaran seguint aqueix criteri. Així, se seguirà redissenyant el viari urbà, recuperant carrils de circulació sobredimensionats per a altres usos i incloent, com ja s’està fent i es reclama per part de molts veïns, mesures passives i dispositius físics de seguretat.
De la mateixa manera, seguirem impulsant --en estreta col·laboració amb les veïnes i veïns-- les mesures necessàries perquè l’interior de barris i envoltats per zones de viari important, vegen reduït el seu tràfic intern al mínim necessari, garantint sempre l’accessibilitat a residents i serveis.
E. Barris per a viure i conviure
Tal com la passada legislatura s’ha impulsat en barris i districtes com els de Sant Josep, Campanar o Ciutat Vella, continuarem treballant perquè cada barri de la ciutat “cadascun en el seu particular grau i tenint en compte les seues particulars característiques” recupere la qualitat perduda temps arrere en el seu espai públic i compartit.
Així mitjançant la revisió de cada cas i les seues diferents particularitats, treballarem perquè els barris deixen de ser carreteres per a vehicles de pas, circumscrivint els grans recorreguts a les artèries principals i preservant els carrers interiors per al pas de residents i serveis, de manera que totes les veïnes i veïns puguen gaudir dels carrers més tranquils possibles en les quals viure, conviure i desenvolupar les seues activitats comercials i d’oci.
En aquest sentit seguirem treballant al costat de veïnat i comerciants per a subratllar les centralitats de barri allà on n’hi haja i creant-les on encara no existisquen a causa d’un deficient planejament previ. D’aquesta manera reforçarem els nuclis barrials, consolidant espais per als vianants de qualitat beneficiant el comerç de proximitat i ajudant-ho a florir de nou, com es percep on realitzem actuacions els últims anys (la peatonalitzada carrer Serrans i la seua explosió comercial és el cas més significatiu).
Aquestes últimes actuacions, sobre amplis aparcaments públics, no suposaran la perduda d’espais per a l’aparcament dels vehicles que accedisquen a ells per tenir-los com a destinació (s’evitarà l’innecessari tràfic de pas), però allà on la millora de l’espai públic supose una modificació de l’aparcament en superfície, o on siga demandat pels veïns, s’obrirà la possibilitat d’establir, mitjançant noves “Zones verdes”, estacionament per a ús residencial, de manera que els veïns no vegen afectades les seues possibilitats d’aparcar.
De la mateixa manera, a Ciutat Vella s’activaran les càmeres de gestió d’accés a l’entorn tal com van sol·licitar els veïns, i es reduirà l’impacte de la logística obligada en un barri històric de prioritat per als vianants i residencialmitjançant l’impuls d’una plataforma logística en el pàrquing “Centre Històric-Mercat Central” per al repartiment de “última milla” mitjançant càrrega bike.
F. València, capital mediterrània de la bicicleta
Des de l’Ajuntament continuarem realitzant una aposta decidida per a consolidar el que ja estem aconseguint: que València siga reconeguda com la capital mediterrània de la bicicleta.
Per aqueix motiu continuarem ampliant la xarxa ciclista de manera que qualsevol ciutadà o ciutadana siga lliure de triar el vehicle amb el qual desplaçar-se per la ciutat, donant-li les mateixes oportunitats als quals vulguen fer-ho amb bicicleta, patins o patinets i vehicles de mobilitat personal.
Així, seguirem millorant i completant la xarxa ciclista de València, amb especial atenció en la meitat sud de la ciutat, a hores d’ara més necessitada d’eixos ciclistes per a la mobilitat en bicis, patinets i VMP. Com fins ara, s’admetran en la xarxa carrils de diversa tipologia, però establint carrils bicis segregats i protegits en les avingudes o carrers amb major intensitat de tràfic motoritzat, així com als eixos de més tràfic ciclista. A més el criteri general serà que el carril bici té estiga preferentment al nivell de calçada, segregat del tràfic rodat mitjançant elements físics, que hauran de fer-se molt visibles, també en les interseccions o rotondes.
L’ampliació d’aquesta xarxa per a oferir la llibertat de triar a tota la ciutadania en tots els barris, seguirà acompanyada d’inversions per a corregir els vells carrils de deficient disseny i que generen més conflictes per a vianants i ciclistes per la seua presència en voreres o pel seu deficient i perillós disseny, fruit de la mala gestió d’anteriors administracions.
De la mateixa manera, es continuarà amb la instal·lació d’aparcabicis municipals empresa aquesta legislatura per a facilitar l’estacionament de bicis i patinets en tots els punts de la ciutat, assegurant la provisió d’aparcaments suficients en les zones d’afluència intensa de ciclistes, així com en les principals parades de la xarxa de transport públic.
Pla director de la bici. Engegarem una estratègia integral d’impuls a la bici mitjançant la creació d’un Pla Director.
G. Una ciutat preparada per a la logística actual
La distribució comercial farà un salt de qualitat en els pròxims anys després de l’activació de l’Ordenança de Mobilitat realitzada i aprovada aquesta legislatura, que ha millorat de manera consensuada amb comerciants, veïns i empresaris la manera en cas que es duga a terme, els defectes de la mala regulació prèvia.
Els pròxims anys treballarem perquè aqueix mandat ciutadà acordat per totes les parts es faça complir, també en l’apartat de la logística, que s’ha adaptat als nous temps. Això no obstant, se seguirà vetlant per a adequar i millorar la dotació de places reservades a la càrrega i descàrrega, dins d’un estudi de regulació integral de l’aparcament en superfície, i fonamentada tant en criteris tècnics com en el consens amb els comerciants, sobretot als carrers que compten amb una activitat comercial significativa.
En aqueix sentit, es continuarà amb l’elaboració del Pla de Distribució Urbana De Mercaderies (DUM) para tot el municipi, mitjançant el qual s’ordene el seu funcionament i es puga facilitar l’aplicació de les noves tecnologies de Logística Urbana modernes, des de la consolidació de càrregues en centres de distribució compartits, per a efectuar el repartiment amb menys vehicles i que siguen menys contaminants (vehicles elèctrics), com les més innovadores tecnologies de la informació i la comunicació.
I com es va indicar amb anterioritat, s’impulsarà una plataforma logística en el pàrquing “Centre Històric-Mercat Central” per al repartiment de “última milla” mitjançant càrrega bikes, que podrà ser replicada en altres districtes de la ciutat de cara a minimitzar l’impacte en tràfic, contaminació acústica i ambiental i ocupació de l’espai públic, que suposa el cada vegada més creixent comerç electrònic.
Propostes Diverses
Seguirem impulsant la implantació d’una xarxa de punts de càrrega de vehicles elèctrics, en la via pública així com en aparcaments subterranis com els 40 punts ja instal·lats en el remodelat pàrquing “Centre Històric - Mercat Central”.
Establirem sistemes de vehicles en modalitat sharing que oferisquen les alternatives de qualitat a les usuàries.
Regularem de la manera més eficaç els serveis discrecionals de transport que ofereixen les denominades VTC
H. Compliment de la normativa legal existent
Pel que fa a l’acció de govern, com vam prometre i hem fet en l’última legislatura, seguirem atenent el mandat de la Llei d’Economia Sostenible que apunta en el seu article 99 que les administracions públiques han de promoure polítiques de mobilitat sostenible respectant “el dret de la ciutadania a l’accés als béns i serveis en unes condicions de mobilitat adequades, accessibles i segures, i amb el mínim impacte ambiental i social possible”.
De la mateixa manera, com hem realitzat al llarg dels últims quatre anys adequant centenars de parades de transport públic i equipaments depenents del servei de Mobilitat Sostenible, també seguirem atenent la Llei de Mobilitat de la Comunitat Valenciana, de 2011, així com la normativa sobre accessibilitat universal, la de protecció de l’aire, i la de protecció contra la contaminació acústica.
Continuarem atenent al mandat del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) aprovat en 2013 pel Ple Municipal i el mandat del qual solament comencem a desenvolupar aquesta última legislatura.
I vetlarem perquè es faça complir l’establit i pactat per tots els actors de la ciutat en la recentment aprovada Ordenança de Mobilitat Sostenible.
En aquest sentit, a més, mantindrem els mecanismes de participació, debat i gestió, creats aquesta legislatura, des de la Mesa de la Mobilitat --i les seues diferents sectorials-- en la qual els diferents actors (administracions locals, associacions i entitats) han treballat activament i participativament per a construir un model de mobilitat a la ciutat en el qual tots puguem conviure; fins a les taules de treball i anàlisi conjunta entre Policia i tècnics del servei de Mobilitat per a avaluar les causes de la accidentabilitat en la ciutat i tractar de pal·liar-les.


La movilidad en las ciudades ha evolucionado en la última década, tanto en lo que se refiere a la oferta de medios de transporte como en las preferencias de sus habitantes. Los retos más significativos en materia de movilidad pasan por garantizar la correcta convivencia de todas las modalidades de transporte, apostando por el desarrollo de aquellas opciones que sean limpias y contribuyan a reducir la contaminación en la ciudad de València y, por ende, a mejorar el bienestar y la salud de sus habitantes.
Los dos ejes fundamentales de nuestras propuestas son la consecución de un consenso sólido entre los agentes vecinales, sociales y políticos en materia de movilidad y la reducción progresiva del uso de medios de transporte contaminantes en favor de alternativas sostenibles, ofreciendo alternativas reales a los ciudadanos y las ciudadanas durante la transición (transporte público, bicicletas, VMPs y sharing eléctrico). Además, la restricción del tráfico en determinadas zonas de forma beneficiosa para los vecinos vecinas es una medida necesaria en una ciudad como la nuestra, pero ha de hacerse mediante el consenso de avanzar en un nuevo espacio compartido de ciudad.
Los socialistas proponemos un gran acuerdo por una nueva movilidad que permita sacar esta política del terreno del conflicto y situarlo en el del acuerdo, con un enfoque de sostenibilidad ambiental y de recuperación de espacio para las personas, así como de escala metropolitana para poder influir de forma conjunta en la población real de la ciudad de València en cuanto a movilidad. Por eso:
1. Potenciaremos la movilidad peatonal reservando las aceras para caminar y con un impulso a los recorridos a pie desarrollando grandes ejes peatonales para vertebrar la ciudad, construyendo una ciudad inclusiva y accesible para toda la ciudadanía.
2. Implementaremos un plan para calmar el tráfico a través de:
  • El Impulso al vehículo eléctrico y vehículos compartidos. Crearemos una red de puntos de carga que permita el uso de vehículos eléctricos en toda la ciudad. Además, facilitaremos la implantación del vehículo eléctrico compartido que permite reducir la contaminación acústica y atmosférica, así como el número de coches en la ciudad de una forma cómoda para los usuarios.
  • Impulsar los barrios 30. Conversión en calles 30 todas las calles de un carril para cada sentido y de un solo carril para calmar el tráfico en los barrios, conseguir reducir la accidentalidad, reducir el ruido ambiental, mejorar la calidad de vida y la movilidad de la ciudadanía. Esto también permitirá compatibilizar la bicicleta y los VMPs con los vehículos sin necesidad de nuevos carriles bici en este tipo de vías, ahorrando costes y tiempo, y reservando la segregación de carriles para las grandes vías de la ciudad donde apostamos por una red bien vertebrada que pase por las zonas que más adecuadas para permitir la convivencia de todos los transportes.
  • Impulsaremos el transporte público de la ciudad de València aumentando el número de vehículos de la EMT, mejorando su frecuencia, reordenando sus líneas para conectar mejor los barrios.
  • Se creará un título de transporte metropolitano con billete único para favorecer la intermodalidad entre los diferentes tipos de transporte, como cercanías, EMT, metro.
  • Se colaborará con la Generalitat para completar la red de metrovalencia con la conclusión de la línea de metro T10 (antigua L2) en su totalidad, desde Pont de Fusta hasta Nazaret y con la prolongación hasta la Malvarrosa.
  •  En coordinación con la Generalitat se ampliará progresivamente la frecuencia del transporte público nocturno, tanto de EMT como de Metrovalencia.

3. Trabajaremos para que en los siguientes Presupuestos Generales del Estado se incluya una asignación justa para el transporte metropolitano de la ciudad de València, así como un aumento en la inversión en nuestra red de cercanías que permita continuar mejorando su servicio.
4. Reordenación del tráfico de los núcleos históricos tanto del centro de la ciudad como de los diferentes barrios, como hemos impulsado en Patraix. En aras de poner en valor los conjuntos históricos de la ciudad, reducir la contaminación y recuperar espacio público para las personas volviendo a ejercer su papel como núcleo y espacio de relación del barrio. Estas medidas se llevarán a cabo de manera progresiva y dialogada con todos los agentes sociales afectados.
5. Construiremos aparcamientos en altura en los barrios de la ciudad de València para que los vecinos y vecinas no tengan problemas para dejar sus vehículos. Se diseñarán de forma que sean reversibles para albergar espacios dotacionales si en el futuro se reduce el número de coches en el barrio. Permitiendo liberar el espacio público para las personas. Serán aparcamientos para residentes que faciliten aparcar en el origen de los desplazamientos, en lugar de en destino.
6. Colaboraremos con la Generalitat para la construcción de aparcamientos disuasorios que permitan a las personas que acceden a la ciudad dejar su vehículo a las entradas y desplazarse por la ciudad utilizando otros medios de transporte público y limpio disponibles. Habilitaremos áreas para el estacionamiento de estos vehículos, bicicletas y patinetes (park & ride y bicibox) en los intercambiadores de transporte de cercanías y FGV.
7. Propondremos la inclusión de zonas específicas en el metro para poder subir con bicicleta.
8. Introduciremos el servicio de bicicleta eléctrica de alquiler complementando el actual funcionamiento de Valenbisi.
9. Estableceremos la prioridad semafórica para el tranvía con el fin de reducir el tiempo de trayecto.
10. Sistema de reducción de multas de tráfico por la participación en actividades de educación vial que prevengan la reincidencia.

https://www.mjcalcaldesa.es/programa.html#p1

DEVOLVEREMOS LA NORMALIDAD Y LA CONCILIACIÓN A LA MOVILIDAD URBANA
Priorizaremos al peatón como eje principal de la movilidad urbana en Valencia. En especial, protegeremos la seguridad de los peatones con más dificultades, como personas mayores, con capacidades diferentes y niños.
Reordenaremos la movilidad en la calle Colón, eliminando la sectorización del carril bus y reorganizando el aparcamiento de motocicletas. Asimismo, acabaremos con el caos, restituyendo el sentido de la circulación en la calle Cirilo Amorós desde Ruzafa y replantearemos la movilidad de todo el Barrio Pla del Remei y Gran Vía.
Revertiremos los carriles bici problemáticos de la Avenida Reino de Valencia-Ruzafa, Avenida Burjassot, Avenida Constitución y calle Alicante.
Regularemos, ordenaremos e implantaremos las nuevas modalidades de transporte urbano sostenible (coche, moto, bici y patinete eléctrico, en régimen de alquiler o de uso privado), incluyendo una revisión de la Ordenanza de Movilidad que incluya las recomendaciones de la Policía Local
Estableceremos una red de estaciones eléctricas de recargas de vehículos por todos los barrios de la ciudad en las zonas de estacionamiento azul.
Instaremos a la Generalitat a remodelar la Estación de Autobuses para convertirla en un nodo intermodal de comunicación de la ciudad.
Permitiremos de nuevo el estacionamiento nocturno en los carriles bus de EMT, adaptando el horario a las necesidades de movilidad, respetando las paradas de la EMT y las zonas de contenedores de residuos sólidos urbanos.
Mediante la modificación de la ordenanza de movilidad garantizaremos que las motocicletas y ciclomotores puedan circular por los carriles EMT.
Impulsaremos un plan que permita la creación de nuevas zonas de aparcamiento en toda la ciudad, con zonas de intermodalidad en las entradas de la ciudad, de forma que se garantice la conexión del transporte privado, transporte público, vías alternativas de movilidad e itinerarios peatonales.
Implementaremos el Plan Centro, que incluirá, la ordenación, coordinación y compatibilización de los diferentes modos de desplazamiento existentes en la ciudad, con la creación de super-manzanas con tráfico calmado, itinerarios de preferencia peatonal y de  implantación de las rutas escolares.
Apostamos por una Valencia de movilidad segura, fluida y cómoda, comprometiéndonos a recuperar la normalidad del tráfico.
Apoyaremos el uso de la VMP (bicicletas, patinetes, etc…) como medios alternativos y sostenibles de transporte.
Garantizaremos que no haya ninguna actuación en (vías alternativas de movilidad, VAM) carriles bicis o reorganización de las vías públicas sin los informes de los técnicos, de la Policía Local y Bomberos, buscando además el consenso de los vecinos y comerciantes, evitando situaciones de riesgo para la seguridad de las personas ante situaciones de emergencia y sin menoscabo de la circulación del transporte público.
Construiremos un parking disuasorio en la Alameda que descongestione el centro.
Racionalizaremos el tráfico rodado y mejoraremos la coordinación de los semáforos.
Impulsaremos mejoras en la accesibilidad peatonal con supresión de barreras arquitectónicas.
TRANSPORTE PÚBLICO:
Instaremos al Gobierno central a que destine ayudas directas al transporte público metropolitano de Valencia (contrato programa como tienen Madrid, Barcelona, Málaga, Canarias) recuperando  las partidas que los PGE de 2018 que comprometían y recogían dinero público para garantizar la sostenibilidad del sistema de Transporte Metropolitano de Valencia como un sistema eficiente y de calidad.
Pondremos en servicio de la línea 10 del Metro de Valencia –antigua T2- exigiendo a la Generalitat que dicha línea sea una realidad este mandato, realizando los pertinentes estudios de viabilidad para su posible prolongación en dirección oeste para conectarlo con el complejo sanitario de la nueva Fe de Malilla,  la estación de Adif de Fuente de San Luis y el nuevo barrio residencial de la Fuente de San Luis.
Crearemos las “Líneas Express” de la EMT con autobuses de alta capacidad que circulen por las Grandes Vías de la ciudad con menos paradas para ahorrar tiempo en trayectos largos dentro de la ciudad.
Implantaremos un plan de renovación de la flota de autobuses, con un mínimo de 50 autobuses anuales.
Trabajaremos en medidas de preferencia semafórica y de tráfico para el transporte público con el objetivo de mejorar la frecuencia y regularidad del mismo.
Impulsaremos un acuerdo con la ONCE, COCEMFE y ASPAYM para, de forma conjunta, subvencionar la adaptación o compra de taxis adaptados en nuestra ciudad.
Mejoraremos las frecuencias de paso en todas las líneas de autobuses de la EMT, con más convoyes y mejor gestionados.
Revertiremos los cambios de trazados de las líneas de la EMT realizados en el verano de 2016 hasta la fecha, que afectaron a  varias líneas, y que fueron ejecutados en contra de los vecinos y usuarios afectados, reponiendo y potenciando los itinerarios con lugares estratégicos como hospitales o universidades.
Reforzaremos el presupuesto de la EMT.
Mejoraremos la puntualidad de las líneas.
Aumentaremos las líneas nocturnas.
Fomentaremos el transporte público y estudiaremos la implantación de mini autobuses eléctricos por el centro de la ciudad.
Instaremos a las Administraciones implicadas a establecer bonos de integración tarifaria que incluyan  EMT, autobuses del área metropolitana, FGV y trenes de cercanías.

dimarts, 14 de maig del 2019

Bob Dylan. Plaça de bous de València, 7 de maig 2019


Si fa uns dies assistíem al comiat d’en Knopfler, que farà 70 anys aquest any, la setmana passada gaudíem d’en Bob Dylan que, amb 78 anys, segueix amb el seu Never ending tour, fent aproximadament 100 concerts a l’any.
Era la quarta vegada que veia a en Dylan (la darrera feia 7 anys a laCiutat de Mèxic) i puc dir que ha estat la vegada que l’he vist més agraït. Es veritat que no es comunica amb el públic de forma verbal (ni hola, ni adeu, ni gràcies), però ho fa gestualment. Amagat darrera d’un piano de cua, cada vegada que la gent aplaudia una cançó caminava fins al centre de l’escenari i feia un moviment de cadera a manera de salutació. I per acabar, després de les dos peces del bis, ens va llençar amb la mà dos petons. En Dylan serà tot un personatge, estrany i esquerp fora de l’escenari (ho ha estat sempre), però ahir a València, vaig veure un home gran agraït.
I la millor manera que té en Dylan d’agrair al públic la seva presència és amb la música. Deixem-nos de romanços, no hem pagat 80 euros per a que en Dylan ens digui hola o ens canti el blowin in the wind amb la guitarra acústica i l’harmònica, tal i com feia als anys 60. Amic, els temps han canviat, i ja han passat 50 anys de l’època daurada de la música folk americana. No crec que a aquestes alçades de la pel·lícula hi hagi algun despistat que encara s’esperi això d’un concert d’en Dylan.
No crec que hi hagi al món algun músic de renom que hagi sobreviscut 60 anys dalt d’un escenari fent el mateix. En Dylan és dels pocs que s’ha mantingut en actiu i ho ha fet perquè ha canviat, perquè ha nedat a contracorrent, perquè no s’ha acomodat. Quan la societat americana el va considerar el messies del folk, ell es va electrificar. I així ha anat evolucionant fins avui en dia. L’última mutació va començar a finals dels 90 amb el Time out of mind (1997). Un gir cap al blues que ha mantingut fins ara, incloent l’homenatge a Frank Sinatra.
I això és el que vam veure, sentir i gaudir al concert del dimarts passat a València. Un Dylan acompanyat per una formació clàssica que sonava de meravella: ell al piano i harmònica, un baix, una guitarra, un bateria i un darrer músic que s’alternava a l’slide, al banjo o al violí. Tancaves els ulls i et podries transportar directament a un club de Chicago o a una carretera interminable de l’oest americà, conduint cap a l’oest perseguint la caiguda del sol. Una banda de blues fent música com abans, sense cap altra pretensió que passar i fer passar un bon moment. Sense careta, al descobert, despullant la música d’arrel, buscant els orígens. Escenari auster, llums càlides i com no, un so perfecte.
El repertori es va centrar sobretot en les peces dels darrers treballs, encara que hi va haver lloc per a molts clàssic reinterpretats en clau de blues. Estaria bé que algun dia publiqués un disc amb les reinterpretacions que ha anat fent. N’hi ha de brillants, com la que fer del Don’t think twice, it’s all right. Delicada, tendra, atrevida amb la veu.... Esperarem a veure si en algun dels bootleg series que publica periòdicament ens sorprèn amb les versions del Like a Rolling Stone, Blowin in the wind, Highway 61 Revisted o It Ain’t me babe, per citar només algunes de les que va tocar a València.
Per últim una menció especial al personal de seguretat del concert. En Dylan té prohibit que la gent faci fotos o gravi amb el mòbil. Un absurd en els temps que corren. Una lluita titànica la que van lliurar els segurates, que recordaran el concert durant anys. Crec que a en Dylan, dalt de l’escenari veient els uniformats corrents d’una cadira a una altra, se li escapa el riure.

Crónica del concert publicada a Muzikalia