De les
conseqüències de la crisi econòmica se n’ha parlat molt, sobretot d’aquelles
que afecten directament a les esferes familiars i quotidianes. Però s’ha
reflexionat sobre les conseqüències que a mig i llarg termini provocarà en
esferes com les de la planificació urbana? La ciutat construïda: Del pla urbanístic al procés ciutadà, obre una
línia de debat i reflexió entorn a aquest interrogant, a la vegada que mostra
casos pràctics (i reals) de com fer ciutat dins d’aquest nou paradigma
cultural.
El punt de partida
del llibre, escrit per en David Estal,
Ramon Marrades i Chema Segovia,
és ben clar: Els Plans Generals d’Ordenació Urbana han perdut tota vigència
doncs plantegen un creixement urbà que, donada la situació econòmica actual, no
són més que una quimera. El desfasament
temporal entre els plans i la seva execució efectiva s’eternitza fins a fer-los
obsolets, és hora de buscar respostes àgils i ràpides a les necessitats de les
nostres ciutats (pàg. 13).
Les respostes a les
necessitats urbanes, econòmiques i socials que reclamen les ciutats en l’era
postcrisi econòmica no les trobem en l’escala del PGOU sino en una escala de
barri. La ciutat necessita accions concretes que dinamitzin el teixit
associatiu, empresarial i social de l’entorn on es localitza l’actuació. Per
això la necessitat de passar del pla al procés, de la teòrica d’un pla a la
pràctica de la participació.
La Ciutat
construïda s’estructura a través de tres blocs molt clarament diferenciats. El
primer (La ciutat sota els nostres peus) explica com econòmica i socialment la
ciutat mediterrània ha tingut una major resiliència a la crisi econòmica degut
a la seva estructura urbana, que ha facilitat i potenciat els punts de trobada
i la formació d’una xarxa de relacions socials que ha sigut bàsica per a
superar (o sobreviure) la crisi econòmica. Els
factors urbans i les dinàmiques ciutadanes espontànies influeixen en la
resiliència de les urbs (pàg. 35). El capítol acaba llistant vuit tendències per a una València productiva.
El segon capítol
(Del pla urbanístic al procés ciutadà) comença amb el desenvolupament teòric
que demostra que els plans urbanístics estan en crisi (la disciplina urbanística no contempla els valors afegits derivats
d’un ecosistema habitat, habitable, actiu o vital. Pàg. 45). Els tres
factors que fan que els Plans urbanístics siguin paper mullat en l’actual
context social i econòmic són: L’abandonament de la ciutat, que decreix enlloc
de créixer com deien els plans, la falta d’adaptabilitat de l’ordenació
urbanística que no respon a les necessitats reals de la ciutadania i el canvi
de paradigma cultural. Un cop demostrat que el pla urbanístic no dona resposta
a les necessitats actuals, què ens queda? El procés ciutadà, urbà i comunitari com
a base del desenvolupament local. (Cal
que ens preguntem per la necessitat de generar fórmules que a mitjà termini
permeten l’aprofitament dels recursos comunitaris infrautilitzats potenciant
aquestes pràctiques contextualitzades i participatives. Pàg. 51). Per
últim, cal garantir que les actuacions que sorgeixen d’aquests procés ciutadà
tinguin un ús (com a eina de
participació ciutadana), un disseny (com un servei no com una imposició) i una
gestió que garanteixi la sostenibilitat de la ciutat.
Per últim, La
ciutat construïda acaba amb un capítol anomenat Bases i aplicacions, que no és
res més que un catàleg de processos urbans realitzats sota aquest nou paradigma
de procés ciutadà, urbà i comunitari, el que vol dir que el què exposa el
llibre no tant sols és teoria, sinó que hi ha un rerefons pràctic que ho
converteix en una realitat palpable. És una porta a l’optimisme, una finestra
per veure que hi ha altres maneres de fer ciutat. Es mostren els processos de “Parc-Park,
oasi compartit al Carme” com a mostra de implicació ciutadana, el “Camping de
dalt” com aprofitament immediat d’un espai infrautilitzat a la ciutat de
València, la “Estratègia comboi” com a procés d’innovació social a Xàbia i
Burjassot, el “Play-Time” com un experiment sobre les situacions quotidianes de
conflicte i convivència a l’hora de ser partícips de l’entorn al casc antic de
Villena i “el procés d’activació del centre històric de Calp”, com una millora
de la identitat urbana.
Un llibre molt
recomanable per a tota persona interessada en els processos participatius de
fer ciutat, sigui quina sigui la seva disciplina.
La ciutat construïda. Del pla urbanístic al procés
ciutadà. Fundació Nexe. Col. Demos núm. 6. Juny 2014.
Podeu descarregar-vos el llibre del següent enllaç de la Fundació Nexe: