dimecres, 27 de gener del 2010

Visions oposades de les 3R. Davos vs la Resta del món

Aquesta setmana comença a Davos el Fòrum econòmic mundial, on es reuniran les elits econòmiques i polítiques mundials per a menjar bé, divertir-se i intentar arreglar el món a la seva mida.

Escric aquest post perquè he vist que aquest any la cimera de Davos porta per lema Repensar, Redisenyar i Reconstruir i m’ha fet gràcia veure com de lluny estan de la realitat que els envolta. Son tres verbs del tot grandiloqüents però que no concreten res de res. Moltes paraules i pocs fets. Repensar: Què voleu repensar, el sistema econòmic mundial? no us interessa, així que com a molt, repensareu com mantenir el sistema actual, que us ha col·locat allà on esteu. I ja us està be. Redisenyar: Primer voleu repensar per a després redisenyar el mateix sistema. No hi haurà cap rediseny suficientment trencador com per solucionar els problemes econòmics mundials. Aquest rediseny, n’estic segur, no naixerà a Davos, sinó de reunions i fòrums molt més terrenals, molt més propers a la gent i als seus problemes. I Reconstruir. Aquí és on se us veu el “plumero”. Voleu seguir fent el mateix de sempre. Construir, construir i construir, que vol dir consumir, consumir i consumir. No sé a la resta del món, però aquí a la península, el construir ens ha portat a la cua d’Europa.

I mentre a Davos inventen lemes d’allò més pomposos però molt genèrics i poc concrets, la societat civil fa anys que treballa amb unes altres 3R més concretes i útils per al dia a dia. Reduir, Reciclar i Reutilitzar. Hem de reduir el consum actual, que a totes totes és exagerat i insostenible. Què tal un decreixement? Després hem d’intentar reutilitzar les coses que consumim. Hem d’allargar la vida dels objectes i hem d’acabar amb la cultura d’un sol ús. Prou d’utilitzar i llençar. I per últim, i en el supòsit de que les coses no es puguin reutilitzar, les hem de reciclar.

Uns parlem i fan cimeres i els demés treballen i actuen

diumenge, 24 de gener del 2010

Aldaia potencia la intermodalitat cavall - bicicleta

Al municipi d'Aldaia (Horta Oest), per a potenciar la intermodalitat cavall - bicicleta, han permés estacionar els animals en els estacionaments de bicicleta pública.
Tot sigui per la mobilitat urbana sostenible. Que tornin els cavalls i els carros a passejar pels nostres carrers!

dissabte, 23 de gener del 2010

Lectures per a començar l'any

Per començar l’any amb bon peu, us vull recomanar tres llibres ben diferents que m’he llegit aquest gener i que com m’han agradat bastant, vull compartir amb vosaltres. El primer és El Cafè de la Granota, de Jesús Moncada. Moncada ens transporta a la Mequinensa de la postguerra per a explicar-nos, a través de relats breus, històries quotidianes dels vilatans. Les rivalitats futbolístiques amb els pobles veïns, les xafarderies explicades i exagerades al bar, els viatges amb els llaüts cap a Tortosa on a més a més de la feina esperen les prostitutes, les relacions amb la guàrdia civil, els conflictes, els amors... tot el que pot passar en un poble, però explicat amb la ploma fina de Jesús Moncada. Aquest llibre va marcar el punt de sortida per a, tres anys més tard, publicar Camí de sirga, la seva gran novel·la. El segon llibre que us vull recomanar també és de relats curts, però d’un registre ben diferent. És Bestiario, de Julio Cortázar. Mai havia llegit uns textos on la realitat i els malsons dels protagonistes es barregen de tal manera que no arribes a saber, en cap moment, si el que està passant és realitat o ficció. Un home que vomita conills, una parella que és expulsada de casa seva per uns sers estranys i invisibles (només sorolls), uns cuidadors de mancuspies que pateixen tot tipus de trastorns mentals, una passatgera d’autobús que se sent amenaçada pel conductor... És colpidor i del tot surrelista! Per últim, us vull recomanar 40 anys amb ulls d'infant, un llibre recopilatori amb les vinyetes de Frato (el pseudònim de Francesco Tonucci) que tenen als infants per protagoniostes. Per als que treballen amb temes de mobilitat, Francesco Tonucci és un referent, doncs ha creat una metodologia de planificació urbana pensada des de l'òptica dels infants. Frato, a través de les seves vinyetes sencilles però directes i plenes de contingut, ajuda a fer arribar el missatge de que els infants són més llestos del que la majoria d'adults es pensen. Gràcies a Josep, Laura i Clara per compartir lectures!
El cafè de la granota. 1985. Jesús Moncada. Ed. 62.
Bestiario. 1951. Julio Cortázar. Ed. Alfaguara Bolsillo.
40 anys amb ulls d'infant. 2007. Frato (Francesco Tonucci). Ed. Graó

dimecres, 13 de gener del 2010

BURROcràcia

Aquest dies he estat fent papers i burocràcia. Vaig anar al registre civil a inscriure a la Neus i com havia nascut en un municipi diferent al de València, la funcionaria de torn em va dir que havia de venir també la mare. Jo pensava que al no estar casats, l’Espe m’hauria d’acompanyar al registre. Vaig trucar i em va dir que no feia falta, que jo sol, amb els papers de l’hospital, podia inscriure-la. Doncs tot content vaig cap al registre, faig dos hores de cua i als dos minuts la funcionaria em diu: si ha nascut a Manises i vol inscriure-la a València, ha de venir la mare. Per què? pregunto trasbalsat. És la llei, em respon. Doncs bé, al cap de dos dies, l’Espe i jo tornem. Presentem els mateixos papers davant la mateixa funcionaria i en 30 minuts tot solucionat. Marxem del registre civil amb mala llet, però amb el llibre de família a les mans. Ja som una família legal! Però encara hi ha més. Després de passar per l’oficina a recollir els papers de la baixa, vaig cap a la seguretat social a presentar la sol·licitud de la meva baixa i a inscriure a la Neus a la seguretat social. Quan arribo, hi ha tal quantitat de gent fent cua que ja no donen números. Em tocarà tornar un altre dia, abans de que obrin, per tal de ser un dels primers i tenir la sort d’aconseguir un maleït número per fer un tràmit burocràtic. La imatge de l’oficina de la seguretat social rebentada de gent , m’ha semblat la d’un país tercermundista, allunyat de les noves tecnologies. Si es té un fill, no seria possible que el mateix hospital públic envies un informe mèdic a la seguretat social i automàticament es fessin tots els tràmits? O no seria possible que al mateix registre civil donessin d’alta al nadó a la seguretat social? Al cap i a la fi, no és la mateixa administració central? Tant difícil és fer una finestreta única? Per què, a l’any 2010, encara he de perdre quatre matins per fer tràmits burocràtics? No els podria fer per Internet? Estem, fatal!

diumenge, 3 de gener del 2010

S'acosten dates règies


S’acosten dates règies. La nit del 5 de gener és per a molts, petits i grans, una de les nits més màgiques de l’any. Arriben els Reis Mags d’Orient, que d’amagat, entraran a les nostres llars i al costat de les nostres sabates ens deixaran els regals tant esperats. No faran soroll, beuran una mica de mistela i faran un mos al torró que els haurem deixat preparat, ens deixaran els presents i marxaran. L’endemà al matí, ben d’hora, ens llevarem neguitosos, obrirem la porta del menjador i veurem com de nou, com cada nit del 5 de gener, els reis mags han passat per casa nostra. Per casualitats de la vida, el dia 5 de gener també és l’aniversari d’en Juan Carles de Borbó, el rei d’Espanya. Dels reis mags d’Orient se’n parlarà una mica el dia cinc, per explicar les cavalcades dels principals pobles i ciutats del país. De l’altre rei, del que enlloc de porta-nos regals es gasta els nostres impostos sense cap mena de control parlamentari en parlaran, els mitjans de comunicació, tota la setmana. No seran articles crítics ni editorials serioses, sinó com sempre, hagiografies més pròpies de la premsa rosa que d’un país amb llibertat d’expressió. Però la societat moderna comença a cansar-se d’un monarca i d’una família que fan ben poc i gasten molt. I a poc a poc van sortint llibres crítics que donen una mica de llum a la vertadera vida política del rei. Per fer front a la censura que protegeix a la monarquia (recordem, per exemple, el cas de la vinyeta del Jueves o del paper del monarca durant el 23-F, cada vegada més qüestionat) certes editorials s’atreveixen a publicar llibres crítics i biografies no autoritzades. Per celebrar una setmana tant règia com la que s’acosta, us vull recomanar dos llibres per a que descobriu, una mica més a fons, aquest personatge que tenim per rei i per a que després, decidiu si voleu seguir vivint en un règim d’origen feudal o en un règim plenament democràtic com seria una República. El primer llibre que us recomano és una biografia ben documentada i molt ben estructurada sobre la figura de Juan Carles, mentre que el segon, ens presenta una visió critica de la monarquia feta des del dia a dia del senador del PNV Iñaki Anasagasti. Un Rey Golpe a Golpe. Biografía no autorizada de Juan Carlos de Borbón. Patricia Sverlo (Pseudonim). Ed. KaleGorria. (Us podeu descarregar el PDF de Internet) Una monarquía protegida por la censura. Iñaki Anasagasti. Ed. Foca.

divendres, 1 de gener del 2010

l'AVE i Cristiano Ronaldo

El dia 18 de desembre vaig anar a visitar les obres del AVE a València (túnel d’accés i estació). És una gran obra infraestructural que permetrà connectar València i Madrid en alta velocitat i esperem que en breu, també amb Barcelona. Les obres duraran aproximadament dos anys i estan generant uns dos-cents llocs de treball directes. Un cop finalitzada les obres i posat en funcionament el servei d’alta velocitat, també es crearan nous llocs de treball. S’hauran de contractar maquinistes i tot el personal d’abord dels trens, així com el personal de l’estació i el de les botigues que allà s’ubicaran. Les obres de tot això tenen un cost de 90 milions d’euros. El traspàs de Cristiano Ronaldo, del Manchester United al Real Madrid, ha costat el mateix. Les reflexions les deixo per a que cadascú pensi el que li doni la gana. Jo ho tinc molt clar, i espero que aquest 2010 ens porti una mica més de sentit comú a tots.