dimecres, 13 de setembre del 2006

Geopolítica abans de marxar a Síria

Després de visitar Egipte, Marroc i Tunísia, marxar a Orient Mitjà és fer un pas més en aquest intent de conèixer una mica millor aquest petit territori que compartim i que tant malament estem gestionant. El mediterrani. El mes de Juny vam decidir marxar a Síria a passar els vint dies que teníem de vacances. La Hala, una amiga que vam conèixer a València i que actualment està fent el doctorat en Arqueologia a Lyon (França) és de Damasc, i cada estiu ens diu que anem amb ella a Síria a passar les vacances. Aquest any, després de poder combinar unes vacances amb l’Espe, decidim que és el moment de marxar a Síria. El Jesús també s’anima a fer el viatge amb nosaltres. Durant el mes de Juliol, i a falta de vint dies per agafar l’avió, el Govern d’Israel envaeix militarment el Líban. Hezbolà ha segrestat a un soldat israelià i aquesta és l’excusa perfecta per envair el Líban. Israel ha bombardejat Beirut, l’aeroport, la carretera que connecta amb Damasc i tot el sud del país. Hezbolà ha disparat míssils contra les ciutats del nord d’Israel. El govern libanès no pot reaccionar. És una guerra sense pal•liatius. En vint dies han mort més de 300 civils, molts d’ells nens. Les Nacions Unides han estat incapaces d’emetre un comunicat condemnant l’atac d’Israel a un país sobirà com és el Líban. El dret de vet que té Estats Units dins del Consell de Seguretat de les Nacions Unides és un paper en blanc per a l’exèrcit Israelià. Anys enrera, quan Iraq va envair Kuwait, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va tardar menys de dos dies en condemnar l’atac i en un tres i no res va atacar Iraq, per tal de tornar la llibertat a un poble sobirà com el kuwaitià. Pel que s’està veient fins ara, el poble libanès no té el mateix dret d’exercir la seva sobirania. D’aquí a quatre dies agafem l’avió. La Hala ens ha escrit des de Damasc i ens ha dit que per allà tothom fa vida normal, tot i que es respira certa tensió. EEUU sempre que poden culpen el govern Sirià de donar suport a Hezbolà. Serà Síria el següent país en caure sota la follia de les bombes? Jo sempre dic que pel pes polític, moral i religiós que té Síria dins del món àrab, un atac estranger, ja sigui israelià o americà, tindria conseqüències imprevisibles per a l’estabilitat mundial. M’agradaria creure que els governants que decideixen fer la guerra des d’un despatx amb aire condicionat, saben una mica de geopolítica i entenen que entrar en un conflicte bèl•lic amb Síria o Iran, no pot ser bo, per molt petroli, gas, aigua o democràcia que vulguin. Iraq n’és l’exemple.

dimarts, 12 de setembre del 2006

Exercici d'acció política: La liquidació del pressupost municipal

Tinc un bon amic, en Fernando Castellarnau, que un dia ens va plantejar la idea d'enfortir la democràcia utilitzant les eines que ella mateixa ens dóna i que a vegades fan molt més mal al govern que no pas una manifestació. Els governs tenen eines que per llei han de tenir, però que no tenen cap interés ens que la societat les conegui i utlitzi. Cal conèixer aquests drets, que com a societat tenim, i exigir als nostres governs que les compleixin i siguin transparents. Cal passar la veu i que cadascú actui.
El primer exercici consiteix en demanar la liquidació municpal. Aquí s'explica per al municipi de Sant Cugat, però es pot demanar a tots els Ajuntaments.
Què és la liquidació del pressupost? La liquidació del pressupost de l’any 2005 és el resultat de tots els pagaments, despeses i ingressos de l’exercici 2005 de l’Ajuntament de Sant Cugat. La diferència amb el pressupost és que en la liquidació apareix la despesa real i els ingressos reals, no els previstos. Per exemple, si en la partida X hi ha 600 euros en subvencions a entitats esportives, la liquidació et diu exactament en què s’han gastat aquests 600 euros i a qui s’han pagat. Per tant, és més important la liquidació que el pressupost. I, per tant, és més lògic que sigui una figura més desconeguda. Si bé el pressupost, des d’una llei de 2003, ha d’equilibrar despesa i ingrès (la famosa “llei del déficit zero” de la època Aznar), la liquidació generalment es tanca amb dèficit, perquè les despeses són sempre més grans que els ingresos previstos. En definitiva, la liquidació del pressupost és la plasmació en números de la política que s’ha fet en un any en un ajuntament. Com s’aprova la liquidació? Segons les lleis locals, la liquidació del pressupost l’aprova l’alcalde abans de l’1 de març. No conec ben bé què passa en cas d’incompliment. És d’aquests casos en que l’obligació sembla més política que jurídica i no conec molts casos per què és un tema fosc. En tot cas, segons les lleis, s’aprova abans d’aquesta data.
Per què és important demanar la liquidació? D’una banda, s’exercita la relació de l’administrat (altre gent diu “ciutadà”) amb l’Adminstració. L’Administració no deixa de ser la cosa pública, la “res pública”, però no totes les matèries estan igual de protegides. No és el mateix queixar-se per un tema cultural que per un tema pressupostari . D’altra banda, el procediment és complex i té paranys que ja es descobriran tot fent la pràctica. No està escollida per que sí aquesta pràctica. La liquidació del pressupost és un dels “ossos” de la política de veritat. És un del temes importants, com el sistema fiscal, l’urbanisme o la contractació administrativa. Què es pretén? Veurem que la intenció no és simplement arribar a tenir a les mans la liquidació del pressupost. La intenció serà veure com és fa, com es demana un document públic a l’administració, on escollim el canal de comunicació, què passa al demar-ho i quines trabes hi ha. Cada persona ha de trobar el camí i, evidentment, s’ha de deixar assessorar per la pròpia administració. No es tracta d’enfrontar-se. Es tracta de demanar un cosa tan senzilla com la liquidació del pressupost. Posarem a prova la participació ciutadana (PC) de l’Ajuntament de Sant Cugat. La PC no són només plans de ciutadania i treballs sectorials amb participació de consells, etc... Una de les figures més importants de la PC és la transparència i l’accès a la informació dels assumptes públics. Per realitzar coses tant senzilles com demanar la liquidació i ser satisfet en la demanda no calen ni auditories, ni agendas 21... També veurem la capacitat d’informació dels canals de comunicació. Demostrarem a l’equip de govern que el col·lectiu de santcugatencs enfadats per les polítiques neoliberals i caciquils som un cos d’activistes organitzats, actius, i formats i no una colla de ximples que es deixen enredar per quatre normes i quatre policies.

Reflexionant amb tota la gal?xia

Viviem en una ?poca en que les ?niques cartes que arriben s?n del Banc, on els mails han escur?at la prosa i els SMS han posat en peu de guerra als fil?legs. La manca de temps, diuen, ha fet que la societat no tingui temps per a escriure i a vegades, ni per a llegir. La tele, els anuncis a tot arreu i la societat de la sobreinformaci? fan que el temps que tenim (i que ?s el mateix que ten?em abans) no sugui suficient per a escriure. El temps ?s sempere el mateix: minuts i hores componen el dia, els dies les setmanes i les setmanes els mesos. Com distribuim el nostre temps hauria de ser cosa nostra. Potser al segle XXI la llibertat consisteixi en disposar del teu temps i fer amb ell el que et vingui de gust. Escriure, llegir, passejar, estimar, mirar el cel, descansar, no fer res (a vegades aix? sembla dif?cil), viatjar.... Jo vull escriure i vull aprofitar el poc temps que tinc en explicar-vos all? que a mi m'agrada: Viatjar, estar amb l'Espe, la muntanya, la mobilitat, els bons discos, els llibres... i mirar d'aquesta manera de controlar una mica millor el meu temps, guanyant temps per a reflexinar i aconseguint aix?, ser una miqueta m?s lliure. Apa, petons a tots i totes.