Ahir era la nostra nit. JoseleSantiago venia a presentar “Transilvania” al 16 Toneladas i feia setmanes que teníem
la data marcada en vermell al calendari. Tot i això la nit va començar una mica
torta. Com el concert de Josele era a les 23:00 vam decidir anar a fer una
cervesa al Tulsa Cafè de Benimaclet, ja que a les 20:00 Gilbertástico retia
homenatge al seu estimat Franco Battiato. Doncs bé, quan érem a la porta ens
van dir que només quedava una entrada... Sold out de Gilbertástico i nosaltres
ens quedàvem sense concert, sense Gilberto, sense Battiato... Bé, un bon sopar
i unes cerveses ens van servir per oblidar les penes i fer temps per anar cap
al 16 Toneladas. Uns minuts abans de les 23:00 arribem al 16 Toneladas i la
porta, encara tancada. Tot indicava que Josele i companyia no serien puntuals. Unes
cerveses després i a les 00:20, pujaven a l’escenari Josele i la seva nova
banda de 4 músics (Guitarra, baix, teclats i bateria) i començaven a sonar els
acords de “Prestao” del nou disc Transilvania.
Sis anys després del magnífic i
elèctric Lecciones vértigo, el madrileny afincat a Castelldefels Josele
Santiago presenta Transilvania, un disc més acústic però amb lletres marca de
la casa: Punyents i metafòriques. Josele pot canviar de registres (aquesta
vegada de la mà del productor Refree), pot agafar la guitarra acústica o la
telecaster però la ploma, la literatura, les històries segueixen fidels a una
carrera sòlida de més de 30 anys, que començava de la mà de Los Enemigos el
1985.
Ahir va cantar un bon grapat de
cançons del Transilvania (Prestao, Ovni viejo, Magia negra, Ángel, Un guardia
civil, el bosque, Que hable el sol, Saeta), però també va fer un repàs als 4
disc anteriors. Entre d’altres van sonar: del Leciones de vértigo (2011)
Euforia, la imprescindible Fractales, El Lobo i Hagan juego. Del Loco encontrao
(2008) Baila el viento i Loco encontrao. Del Garabatos (2006) Pensando no se
llega a ná i Farol i del Las golondrinas etcétera (2004) Ole papa i Mi prima y
sus pinceles. Josele té ja una discografia pròpia potent i sólida per fer un
bon recital, on les cançons de Los Enemigos, tot i les sol·licituds del públic,
brillen per la seva absència (tant sols va regalar als incondicionals un bis en
solitari, guitarra en mà, cantant “Desde el Jergón”).
El concert va començar elèctric i
a poc a poc es va anar escalfant, igual que el públic que pràcticament omplia
la sala. Després de 40 minuts Josele va agafar la guitarra acústica, però la temperatura
no va decaure. Va agafar de nou la guitarra elèctrica per cantar Saeta,
presentant-la com “el mal existe y se llama iglésia”. Públic encès i recta
final per acabar, després de tres bisos, amb Loco encontrao.
Bon concert de Josele, que madura com el bon vi, amb un grapat de cançons d’alt nivell que guanyen molt quan les vesteix acompanyat per la banda. Josele, quan va amb la banda, és una aposta segura per a una bona nit de Rock. Fins a la propera!
Bon concert de Josele, que madura com el bon vi, amb un grapat de cançons d’alt nivell que guanyen molt quan les vesteix acompanyat per la banda. Josele, quan va amb la banda, és una aposta segura per a una bona nit de Rock. Fins a la propera!