Aquesta setmana The Boring Company (l’Elon Musk n’és el
propietari) ha presentat el túnel per on pretén que vehicles Tesla elèctrics
circulin pel subsol de les ciutats. La idea es connectar, de forma ràpida, el
centre de les ciutats amb els aeroports o els estadis de futbol americà o
beisbol. Això és una altra mostra clara de pensament màgic aplicat a la
mobilitat. Tots els titulars dels diaris estaven encegats amb la proposta, que
titllaven de revolucionària. Alguns diaris escrivien: El país: Este es el
túnel por el que se lanzarán los Tesla a 240 km/h. La Vanguardia: Así viajarán los
coches por el revolucionario túnel de alta velocidad de Elon Musk. El espectador: Hyperloop: el túnel
que busca revolucionar el transporte urbano
Permeteu-me, a mi,
ser crític amb aquest projecte. Fer un túnel per on circulin vehicles privats
no és cap invent. Ja està inventat i es diu carretera. Si la carretera la fas
en un túnel, segueix sent una carretera. Ara bé, si per aquesta carretera només
poden circular vehicles autònoms, és una carretera exclusiva per a vehicles autònoms,
però segueix sent una carretera. I com són vehicles autònoms i no hi ha risc d’accidents
(en principi) és una carretera on no hi ha límit de velocitat i per tant podràs
anar a 240 km/h. (de moment, en proves, van a 65 Km/h.) I una carambola encara
més bona: el senyor Musk convertirà aquest túnel en una carretera de peatge. Pretén
cobrar 25-30 dòlars per trajecte. En resum, que el senyor Musk pretén fer carreteres
soterrades per totes les ciutats, exclusives per als seus vehicles Tesla i de
peatge (sort que són de peatge i no demana que les paguin les administracions!).
I resulta que és un visionari, un revolucionari... Una mica de crítica no?
A part dels factors
que he comentat abans, n’hi ha d’altres que em fan pensar que el senyor Musk
ens pren el pèl. Els costos de construcció d’un túnel no són baixos i per tant,
no crec en la viabilitat econòmica del projecte. Una altra cosa és que aconsegueixi
convèncer a alguna administració pública per a que li pagui l’ocurrència.
Després hi ha el
tema de la capacitat. Diu que transportarà un vehicle amb capacitat per a 16
persones cada 30 segons. Quan la infraestructura funcioni al 100% de la seva capacitat
podrà transportar un màxim de 1.920 persones per hora o 120 cotxes. Una
capacitat molt inferior a la que té actualment un carril d’autopista i a anys
llum de qualsevol sistema massiu de transport públic. Cap novetat ni cap
revolució.
En aquest sentit m’agradaria
fer un al·legat en defensa del transport públic, la veritable solució als
problemes de mobilitat de les nostres ciutats. Fa 150 anys es va inventar el
metro. També circula de forma soterrada per túnels i també és elèctric. A més a
més és més social i menys elitista que el túnel d’en Musk. I una cosa molt més
important: Un metro amb 5 vagons pot transportar 1.000 persones. Si passa un
metro cada 3 minuts la capacitat horària és de 20.000 passatgers. No hi ha color.
Crec que les
ocurrències de The Boring Company tenen més de màrqueting i publicitat per
acabar venent vehicles elèctrics (Tesla) que de fonaments tècnics i econòmics per
desenvolupar vertaderament el projecte. Quant els hagués costat una campanya
publicitària del mateix impacte que ha tingut la presentació d’aquest túnel? Necessitem
que la societat i la premsa generalista siguin més crítics i cal que tinguem
clares les prioritats a l’hora de planificar la mobilitat de les nostres
ciutats. El transport públic i no els vehicles elèctrics (ni els autònims) és
el camí!