Si en les passades
eleccions gregues va ser el partir Syriza i la Ultradreta d’Aurora Dorada els
que van treure bons resultats, ara Itàlia va un pas més enllà i converteix a
Beppe Grillo i al seu Movimento 5 Stelle en el guanyador de les eleccions d’aquest
cap de setmana.
La lectura ràpida que
se’n fa d’això és que la societat s’ha cansat dels governs imposats per Europa.
Mario Monti, un tecnòcrata posat a dit, ha tret uns resultats deplorables, el
que demostra que la societat està farta de que la tractin com a titelles. I
quan toca votar, expressa el seu descontent donant suport a noves formacions,
amb el perill que això pot comportar.
Sigui com sigui el
missatge és clar. La societat italiana ha donat l’esquena a un govern de
tecnòcrates imposat per Europa, a un govern no democràtic (a Monti no el va
votar el poble italià) que s’ha dedicat a escanyar a la societat italiana.
Aquest descontent ha afavorit el movimento 5 Stelle però també, i
incomprensiblement, el ressorgiment del populista Silvio Berlusconi. Tot plegat
un perill per a Itàlia però també per a Europa.
Potser és el moment
de que Europa es replantegi les polítiques d’austeritat, que no han fet res més
que crear una desafecció política mai vista. També va sent hora de que els
partits polítics majoritaris entenguin el missatge de les urnes i canviïn de
veritat el seu discurs i sobretot les seves prioritats. Si no ho fan, que s’atenguin
als resultats de les urnes, que ara per ara sembla ser l’única arma fiable que
li queda a la societat.