Fa uns mesos em vaig llegir “Cómo mueren las democracias”
escrit pels politòlegs de la universitat de Harvard Steven Levitsky i Daniel
Ziblatt i em va xocar descobrir com de relativament fàcil és perdre allò que
ens ha costat generacions d’aconseguir.
La victòria electoral de Donald Trump va portar a aquests
dos professors a preguntar-se si la democràcia americana estava en perill. A
partir d’aquesta hipòtesi, han analitzat metòdicament i amb rigor científic els
populismes que han triomfat durant el segle XX.
Analitzen, sobretot, casos de polítics que accedeixen al
poder a través de les urnes i posteriorment utilitzen les institucions i el
càrrec per debilitar la democràcia: Fujimori al Perú, Hugo Chávez a Veneçuela,
Erdoğan a Turquia, Mussolini a Itàlia o Hitler a Alemanya. La conclusió és
clara: Abans de la Guerra Freda les democràcies morien ràpidament per cops
d’estat amb suport militar intern o extern. Després de la Guerra Freda no són
els Generals ni els soldats armats els que acaben amb les democràcies. Ho fan
els propis governs electes.
Segons els autors, no només la llei ha d’evitar l’aparició
d’aquests populismes. Hi ha dos factors importants que hem de preservar: La
tolerància mútua i la contenció institucional. Si aquest dos elements funcionen
és difícil que la democràcia estigui en perill o pugui veure’s debilitada.
La tolerància mútua posa en valor la diversitat d’un
territori i en aquest cas el llenguatge juga un paper clau. Tenim adversaris o
contrincants polítics no enemics. Hem de defensar el nostre programa electoral,
la nostra ideologia però si les matemàtiques no ens permeten governar, hem
d’acceptar com a legítima la victòria dels altres. A més a més, una tolerància
mútua ens permetrà arribar a acords que possiblement beneficiïn a la ciutadania
i acabin enfortint les nostres democràcies. Què passa ara a Espanya? S’han marcat unes línies vermelles tant
exagerades que els partits d’esquerres són incapaços de formar govern tot i que
l’aritmètica els dona la majoria. S’està trencant la tolerància mútua,
la capacitat de dialogar, negociar i pactar.
Per un altre costat està la contenció institucional. En aquest cas els autors són molt crítics amb el Partir Republicà per deixar que un personatge com en Donald Trump sigui el candidat a President. Diu que els partits disposen de barres suficients per contenir l’accés al poder a candidats populistes i que aquesta contenció només falla si els partits flaquegen o hi ha disputes internes que faciliten l’accés al poder d’un tercer candidat. Per què ha arribat Bolsonaro al poder ara, quan portava trenta d’anys de diputat mediocre a Brasília? Per que la dreta Europea permet que Orbán tingui un protagonisme més enllà de la frontera hongaresa? És responsabilitat dels partits polítics posar sobre el tauler a candidats compromesos amb la democràcia i la tolerància mútua.
Per un altre costat està la contenció institucional. En aquest cas els autors són molt crítics amb el Partir Republicà per deixar que un personatge com en Donald Trump sigui el candidat a President. Diu que els partits disposen de barres suficients per contenir l’accés al poder a candidats populistes i que aquesta contenció només falla si els partits flaquegen o hi ha disputes internes que faciliten l’accés al poder d’un tercer candidat. Per què ha arribat Bolsonaro al poder ara, quan portava trenta d’anys de diputat mediocre a Brasília? Per que la dreta Europea permet que Orbán tingui un protagonisme més enllà de la frontera hongaresa? És responsabilitat dels partits polítics posar sobre el tauler a candidats compromesos amb la democràcia i la tolerància mútua.
Així doncs, un llibre molt recomanable, de fàcil lectura,
per posar en valor un element identitari tant potent com les democràcies
occidentals, que fins fa ben poc creiem sòlides i que ara percebem que
fàcilment poden fer aigua.
En el següent enllaç podeu llegir la introducció del llibre.
Cómo mueren las democracias (2018). Editorial Ariel. Autors: Steven Levitsky i Daniel
Ziblat