dissabte, 27 d’octubre del 2012

Ellecions a Euskadi. Què passa després del 21O?

Com sabeu m’agrada comentar les prèvies de les eleccions, els resultats que es donen i evidentment m’encanta fer càbales sobre els possibles pactes de govern i com aquests poden repercutir en altres esferes polítiques.
De les eleccions gallegues poca cosa a dir. El PP guanya sense baixar del autobús, igual que ho fa el PSOE a Andalusia. Crec que hi ha estructures socials que, segons el territori, afavoreixen a uns o altres i en el cas de Galicia és evident que el clar beneficiat és el PP. Impressionant el resultat (9 escons) obtingut per Alternativa Galega de Esquerda(AGE) nou partit del Sr. Beiras. Normalment una escissió no dona mai bons resultats però en aquest cas AGE ha superat al BNG, que perd 5 escons (passa de 12 a 7). I el PSOE segueix en caiguda lliure allà on es presenta. A Galicia ha perdut 7 escons i el PP ho aprofitar per dir que aquests resultats validen les polítiques del President Rajoy. Jo crec que no s’ha de barrejar, però entenc que el PP faci llenya de l’arbre caigut (És el nivell polític que tenim... que hi farem). Per cert, la participació ha estat del 63,8%, al meu parer molt baixa, fet que evidencia la cada vegada més gran desafecció de la població cap a la política.
I passem a Euskadi. Primer que res aplaudir el resultat de Bildu. 21 escons amb un 25% dels vots. El guanyador ha estat el PNV, que ha obtingut 27 escons (tres menys que en les darreres eleccions). De nou, el gran perdedor ha estat el PSE, que perd 9 escons. Al PP tampoc li van be les coses ha Euskadi i perd 3 escons. Amb aquests resultats el 65% dels escons del Parlament basc són per a PNV i Bildu, un escenari que deu provocar pànic al senyor Rajoy. Ara el repte és per al futur Lehendakari Urkullu, que ha de procurar gestionar de la millor manera possible aquests resultats. Té dos possibles camins. El primer governar en minoria i anar pactant puntualment amb Bildu o amb PP o PSE. És la solució que desgasta menys als partits, però també és la que fa més inestable la legislatura. Una segona opció és un pacte de govern amb Bildu. Aquest pacte l’entendria molt bé la societat basca, crearia pànic a la caverna mediàtica madrilenya i desgastaria políticament al PNV i a Bildu, que a hores d’ara no sé si estan suficientment madurs com per a segellar un pacte de govern per caminar 4 anys plegats. Veurem quins són els moviments d’Urkullu, que faci el que faci ha d’entendre que un 60% dels votants han decidit un canvi radical de rumb (PP i PSE sumen tant sols un 30% dels vots).
I ja que tothom intenta fer una lectura en clau general dels resultats de les eleccions gallegues i basques jo donaré el meu punt de vista. Al meu entendre els resultats de les gallegues no validen les polítiques de Rajoy. Si fos així en Rajoy convocaria eleccions immediatament per aconseguir la majoria absoluta i demanar el rescat de l’economia espanyola amb el beneplàcit de les urnes. I tampoc entenc perquè el PP està content. Si estaven preocupats pel que passa a Catalunya, ara en tindran dos tasses. I compte amb el PSOE, que s’aboca a un abisme sense fons. Tenen un discurs que després de 8 anys de govern la gent no es creu i la població comença a veure en partits minoritaris d’esquerra un discurs més clar i sincer.
Següent capítol, el 25N12.
 

dimecres, 17 d’octubre del 2012

Wertgonyes i enquestes


La setmana passada van succeir algunes coses que han permès omplir les tertúlies del cafè. 
La primera de totes relacionada amb les eleccions catalanes. Amb l’espectacular resultat que traurà l’arc nacionalista – Independentista a les eleccions del dia 25 de novembre, és incomprensible que a Madrid el govern mantingui en el càrrec a un ministre com el senyor Wert, que es permet dir que per solucionar el “problema” nacionalista a Catalunya el que cal fer és espanyolitzar les escoles catalanes. Amb dos collons. I no passa res. Clar que sigui i vinga llenya al foc. Què deu pensar la senyora Camacho quan sent aquestes barbaritats? Quina gran estratègia de partit... fins i tot en Tardà els ha felicitat! Algú li ha dit al Ministre Wert que a Catalunya estan de pre campanya? Jo a vegades penso que el PP fa esforços per desaparèixer del mapa polític català. Ells s’ho busquen. Bon vent i barca nova. I mireu, ara em mullo: Cap allà el mes de gener o febrer, quan el senyor Rajoy hagi demanat definitivament el rescat i hagin passat les eleccions gallegues, basques i catalanes, si no convoca ell mateix eleccions anticipades, remodelarà el govern i un dels ministres que caurà serà el senyor Wert. Quin personatge, tota una wertgonya! (i n’ha dit de molt grosses en un any, però aquesta m’ha semblat espectacular). I per cert, sense comentaris la manera com l’alcaldessa de València ha donat suport al ministre Wert. Rita ha dit que Omnium Cultural està catalanitzant València perquè la senyora té ganes de sortir als diaris. Actualment la senyora Rita tant sols surt als mitjans de comunicació quan es parla de corrupció i com el president Fabra la té amagada a la nevera la dona ha tingut necessitat de protagonisme... i com no, ha tirat del ja cansí atac catalanista a València. En fi....
Una altra noticia interessant que haurà remogut els estómacs de la classe dirigent valenciana és l’enquesta que publicava El País on per primera vegada en molts anys, el PP perd la majoria absoluta a les Corts. Segons l’enquesta el PP perd 13 escons i no arriba a la majoria absoluta ni sumant els 6 que aconsegueix UPD, que puja espectacularment (actualment no te representació a les Corts). El PSPV segueix a la deriva i aconsegueix 25 escons, 8 menys que en les darreres eleccions. I els grans beneficiats de tot això són Compromís i Esquerra Unida, que aconsegueixen 13 escons cada un d’ells (actualment EU en té 5 i Compromís 6). Ara bé, per a que el proper President de la Generalitat no sigui un popular cal formar un tripartit PSPV – Compromís – EU. Veurem si són capaços d’arribar a un acord de govern i veurem si aquest malestar que es reflexa en l’enquesta es cristal•litza el dia de les eleccions. Sigui com sigui és una escletxa de llum després de tants anys de govern de dretes.