diumenge, 31 d’agost del 2008

La Cordillera Blanca. L'altra banda serà la fàcil

Els dos darrers dies per Perú, els vam passar fent una excursió per la Quabrada Llanganuco, enmig dels pics Huascarans, Chopicalqui, Huandoys, Chacras i el Pisco, tots ells d'entre 5.700 i 6.700 metres. El diumenge a les 6 del matí sortírem de Huaraz el Marc Roda, l'Espe i jo. Vam fer una hora de colectivo fins a Yungay i d'allà una hora i quart de taxi fins a Llamacorral, a 3.900 metres. Allà ens vam posar a caminar cap al refugi Perú, situat a 4.700 metres. El Marc en dos hores (perquè casi que ja és un autòcton) i l'Espe i jo en dos i mitja, ens plantàrem al refugi i tinguérem tota la tarda per contemplar un paisatge espectacular. El Chopicalqui il·luminat per un sol ponent i els Huandoys tancant un circ increïble ens digueren bona nit. Per sopar, un bon caldo i pollastre amb patates i a les vuit de la tarda al llit.
A les sis del matí sonà el despertador i després d'un esmorzar digne ens posàrem a caminar. Cal dir que els del refugi foren una mica ràncids, doncs cobraven en dòlars i si pagaves en soles et sortia més car (molt bé pel país).
La volta circular que vam fer ens va portar cap a la laguna 69, passant per un collet de gairebé 5.000 metres. Les vistes foren espectaculars i tot i la dificultat per respirar, vam gaudir de la caminada com a animalets. Després del coll descobreixes, per sorpresa, el Chacraraju, un cim de més de 6.000 metres que espanta. Que maco que és! Del coll vam baixar a la llacuna 69, on ens reberen dos anecs que nadaven tranquil·lament pel llac blau turquesa. Allà vam fer un mos i continuàrem cap al fons de la vall. A les 12, després de cinc hores de caminada i una mica acalorats, arribàrem de nou a la parada de taxis. Tres hores més tard estavem fent-nos uns jugos de maduixa amb llet a Huaraz!
I ja està. Aquestes línies us les escrivim ja des de València, on demà comencem de nou a treballar. Snif!

dissabte, 23 d’agost del 2008

La Rinconada

Ahir a la tarda vam estar gaudint del quart festival de muntanya de Huaraz i d'entre les pel·lícules que més em van sorprendre estava la peruana: La Rinconada. La Rinconda és la ciutat habitada més alta del món. 20.000 persones viuen a 5.400 metres, al altiplano peruano, prop del llac Titikaka. Allà hi ha una mina d'or i les condicions humanes, laborals i ambientals són deplorables, però per a la gent més necessitada representa una última oportunitat. Treballen trenta dies gratis i el dia trenta un treballen per a ells. L'or que trobin aquell dia els servirà per viure el mes següent. Les deixalles s'acumulen als voltants de la ciutat i l'or l'extrauen amb l'ajuda del mercuri, que es barreja amb els rius i amb l'aigua que beuen. Una bomba de rellotgeria per a la salut de la població de la Rinconada i per als pobles d'aigües avall. És un documental molt recomanable que si mai teniu oportunitat de veure'l, feu-ho!
I avui em estat a Chavin de Huántar. La cultura Chavin va existir al Perú cap allà el 1.200 - 800 AC (Íbers a la península) i van arribar a assolir una cultura arquitectònica impressionant. Em visitat el temple religiòs de Chavin de Húantar, amb les seves places, temples i galeries subterrànies. Però el més divertit del dia ha estat la tornada a Huaraz. Quan ha arribat el bus procedent de San Marcos quedaven poques places lliures i unes 10 persones ens hem quedat de peu al passadís del bus. Al cap de gairebé dues hores de trajecte, el noi que cobra els bitllets ens ha dit que la gent que anem de peu ens hem de baixar al poble de Catac. Al bus hi ha hagut una petita revolució i després de queixar-nos, hem aconseguit que ens tornin el 30% del preu del bitllet. A Catac hem agafat un col·lectivo de no més de quinze places on ens hem embotit fins a vint-i-dos persones. En 40 minuts més de viatge ens hem plantat a Huaraz.
I aquesta nit anem a sopar amb la gent de la FEEC, que marxem demà cap a Barcelona i anem a acomiadar-los.
Nosaltres demà passat marxem cap al refugi del Pisco, a tocar el sostre del nostre viatge.

divendres, 22 d’agost del 2008

Cap al nord

Després de deu dies al Cusco deixem aquesta ciutat amb un profund sentiment d'agraiment, no sols als seus pobladors, sinó també als seus carrers que ens han acollit, divertit i cuidat durant la nostra estada. Adeu a Sonia, Darwin, Cristina, Lucho, els gossets, Julia i el Buen Pastor. Adeu a la Ayllu, Fidel i el home de Lima...
Tot i això el meu despertar ha sigut brusc. A les 6:45 ha sonat el despertador i li l'he passat a Xesco tot incorporant-me. En eixe moment he sentit un colp sec al meu cap TOC!!! Xesco m'ha arreat en el mòbil en tot el cap. Perquè? em preguntava jo però la son ha pogut més.
Espe, que és una manipuladora, no ha explicat la veritat. Com ella és un poc "perrita" és incapaç d'apagar el mòbil. Me l'ha passat a mi i quan anava a deixar-lo de nou a la tauleta de nit, ella ha interposat el seu cap amb la intenció de poder fer-se la víctima la resta del dia i fer-me sentir culpable. Però no, resistiré a les seves artimanyes!
Sigui com sigui, tot això va passar el dia 19. Ara ja estem al nord, al cor de la Cordillera Blanca. Huaraz és una ciutat què no té res d'especial, però a la vegada s'ajunta aquí tothom qui vol caminar o escalar els pics de més de 6.000 metres que envolten la ciutat. És un bon punt de trobada. I aqui ens hem trobat amb el Marc Roda, que porta dos anys per amèrica llatina i amb el Marc Beltran, que ha vingut amb el grup de tecnificació de la FEEC. I aquí estem, gaudint del paisatge, veient el 4 festival de muntanya de Huaraz i preparats per visitar Chavin de Huantar i fer la nostra excursió d'alçada.

divendres, 15 d’agost del 2008

Machu Picchu

El viatge més econòmic per anar de Cusco a Aguas calientes, sense perdre dos dies fent combinacions vàries per la selva, és agafar el tren al poble de Ollantaytambo. Tot i això, aquest bitllet de tren val 62 dòlars anar i tornar (40 kilòmetres). Una vergonya! Un cop a Aguas Calientes, pagues un preu elevat per un hostal que no ho val, però com dorms poc, és igual. Al dia següent et lleves a les 4.30 de la matinada i vas al INC a comprar l'entrada per a Machu Picchu. 40 dòlars (20 si tens el carnet d'estudiant). I per anar d'Aguas Calinetes a Machu Picchu, pagues 15 dòlars per al bus. A les 5.30 del matí, quan surt el primer bus, hi havia una cua de més de 500 persones (sense exagerar). Bé, la broma barata de veure Machu Picchu costa com a mínim 120 dòlars per persona (més el que et costi l'hostal d'Aguas Calientes).
Però paga la pena. Machu Picchu és un jaciment preciós. Et fas una idea clara del que era una ciutat Inca de la selva, perque està pràcticament sencera, està molt cuidada i té un entorn increïble. És un jaciment molt fotogènic!
El que més ens va sorprendre van ser les construccions aterrassades al costat del precicipi. "Jean Michael, hazme una terraza en el precipicio! Y con escaleritas!" (Jesús, Jean Michael aquí també va currar de valent).
Dentoles i mocosin s'ho han passat molt bé. Arribar a Machu Picchu és complicat, està tot organitzat per a paquets turístics o Tours Operadors, però un cop aconsegueixes entrar al jaciment, tot el mal humor se't passa. És un indret molt recomanable.
Demà marxem cap a Puno, al llac Titicaca, una ciutat situada a 3.800 metres sobre el nivell del mar. El que deiem, un viatge d'altura!

dimecres, 13 d’agost del 2008

Un bon dia pels voltants de Cusco

Aquest viatge estem menjant molt be: Cebiche, batuts, mates de coca, panqueques, tequeños, arròs chaufa, alpca i elements de pastisseria variats. Ara bé, ahir vam tenir un sopar diferent. l'Espe va demanar un saltado de pollo i per art de màgia li portàren un plat d'espaguetis amb pollastre. Per beure vam demanar un mate i una aigua i ens la van portar de postre. De primer vam demanar una sopa de quinoa i una sopa de verdures (que amb el fred que fa entren la mar de bé), que resultaren ser la mateixa cosa. Tot ixò mentre les tres cambreres entraven i sortien del restaurant amb els plats plens i bruts. On anaven? Si sabem on anava el cuiner, que de tant en tant sortia corrents i tornava amb un bric de llet, una ampolla d'aigua, unes llimones.... Anava a la botiga del costat! (d'això se'n diu just in time aplicat a la restauració).
I avui ha estat un gran dia. Em començat visitant Tambomachay, un jaciment Inca on es poden veure una sèrie de fonts. Entre orda i orda de turistes, hem gaudit del paisatge tranquil·lament. Després, a peu, ens hem dirigit cap a Pukapukara, un jaciment que servia per acollir als viatgers. No és gran cosa, però les vistes són boniques. I després ha vingut el millor del dia. Ens hem dirigit a peu fins al jaciment de Quenqo. El recorregut, de poc menys d'una hora, va per una vall bonica i hem vist gairebé de tot: Porcs, porquets i arqueòlegs treballant en un parell de jaciments que potser d'aqui uns anys seran visitables, doncs l'entorn és preciós. A Quenqo hem dinat uns entrepans que portàvem i hem xerrat amb un limeny que estava de turisme per Cusco i ens ha dit, resumint, que el món li deu molt i de tot al Perú!
I per la tarda, com sempre, migdiadeta, berenar i passejada per la ciutat de Cusco, que és encantadora.
Demà matinem i marxem cap a Machu Pichu. D'aquí un parell o tres de dies us expliquem que tal (de moment us puc dir que molt car).

dimarts, 12 d’agost del 2008

Des de la capital Inca: el Cusco

Hola gent, ja fa tres dies que estem a el Cusco. Després d'un primer dia on el soroche (mal d'altura) va fer acte de prescència, ara ja estem del tot aclimatats. El Cusco està a 3.300 metres d'alçada i les primeres hores costa adaptar-se. Vam fer-nos uns mates de coca, uns batuts, uns iboprufenos i una bona migdiada per a superar-ho. I ja està, com a casa. Bé, com a casa no, perque fa bastant de fred. Al migdia el sol, apreta, però no arriba a fer molta calor i quan cau la nit ( a les 6 de la tarda) el fred es fa intens. Diumenge vam anar a Pisac, un jaciment del Valle Sagrado. Passejàrem pel jaciment (fil musical de flauta quecha non stop) i baixàrem a peu fins al poble actual, on s'estava celebrant el mercat dominical. Vam dinar un cebiche de truita de riu bonísssssssim! I avui hem anat a Sacsahuaman, un jaciment inca situat al costat del Cusco. Hem estat per allà passajent i ens hem fet uns entrepans per a dinar. El jaciment és imponent. Hi ha unes muralles en sig zag que representen les dents d'un puma, amb pedres de més de tres metres d'altura. I per la tarda, com sempre, berenar al bar Ayllu, on ens hem aficionat als batuts i als panqueques (creps). Demà passat marxem cap a Machu Picchu. Tot plegat és una mica com un circ, però bé, és el jaciment més important del país i està muntat així. I nosaltres hi volem anar així que a tragar, a posar bona cara i a gaudir-ho. Ja us explicarem què tal! Una abraçada des de Cusco Espe i Xesco

dissabte, 9 d’agost del 2008

Un dia a Lima

Hola gent, després dun viatge de més de 24 hores i un estres del copón a laeroport de Paris, vam arribar (nosaltres i les maletes) a Lima fets un desastre. Vam posar-nos horitzontals al llit i ens vam desmaiar. Aquest matí, després de dormir gairebé 12 hores i fer-nos un bon esmorzar, hem marxat cap centre de Lima a visitar la plaza de armas, la catedral (on esta soterrat francisco Pizarro) i el convent de Sant Francesc, on uns antropolegs molt ordenats es van dedicar a excavar 30.000 tombes i posar tots els ossos ordenats. Els femurs en un lloc, les tibies en un altre i al final, tots els cranis junts (l,Espe s,ha posat dels nervis). Després de veure morts hem anat a dinar. Ha caigut el primer arros chaufa del viatge! Hem dinat per dos euros per cap, primer segon i beguda! Per baixar el dinar hem anat al parc de la Muralla, al costat de la plaza de armas. Alli, veient-nos la cara de internacionals que tenim, han decidit fitxar-nos per a una pel.lícula que será la sensació de l,any. L-adaptació literaria del llibre City of clowns. Hem fet d,extres, pero tot és comencar. I ara estem a punt de marxar a sopar, al barri de Barranco, on estem allotjats. Demá matinem de nou i viatge cap a Cusco. Una abracada a tots. Espe i Xesco PD: no hi ha accents oberts ni apostrofs, així que no és que escrigui malament, sinó que hi ha el que hi ha.

dilluns, 4 d’agost del 2008

Cap al Perú

Després de quatre mesos sense parar (que lluny que queda ja Setmana Santa) toca descansar una mica i canviar d’aires. Aquest darrer cap de setmana hem mig començat les vacances amb una jornada lúdico gastronòmica al Marenyet de Cullera. Ens hem currat una paella com Déu mana, migdiada a l’ombra d’una parra i al vespre, bany a la platja. L’excusa de la trobada era que el Sergi ha aprovat les oposicions i ja és professor de secundària de ple dret. Però també vam aprofitar per acomiadar a la Laura i al Ramón, que la setmana vinent se’n van cap a Denver a viure un any. I també vam celebrar que ja estem casi de vacances! Per carregar energies, l’Espe i jo marxem aquest dimecres cap al Perú, a descobrir la zona de Cusco, Machu Pichu, el llac Titicaca i la Cordillera Blanca. Ens deixarem moltes coses per veure però les que veurem, les veurem com cal, a poc a poc i sense preses, fent-nos els mates i batuts que facin falta, xerrant amb qui sigui i descansant on ens vingui de gust. Quan tinguem Internet intentarem escriure quatre línies al bloc, per a que sapigueu per on estem i com ens va aquest viatge d’altura.
Apa, bones vacances a tothom i ens veiem al setembre