dimarts, 27 de gener del 2009

Una pregunta incòmoda

Ahir a la nit em vaig empassar, gairebé sencer, el programa “tengo una pregunta para usted” que la TV1 va fer al President Zapatero. El programa en si no és molt interessant perquè la gent pregunta una cosa i el President respon el que li dona la gana, agafant com a base la pregunta del espectador. És un aparador per a que el President expliqui les seves idees. Ara bé, sempre hi ha alguna pregunta incòmoda i per a mi, aquesta vegada n’hi ha hagut una de molt incòmoda, tant incòmoda que ni la premsa se’n ha fet ressò. Un traductor li va preguntar sobre el comerç d’armes i sobre la incongruència de que un país que porta com a bandera la Pau, sigui una potencia exportadora d’armes. En Zapatero es va posar visiblement incòmode, segurament no havia preparat una pregunta així i no tenia dades. El noi va apretar al President dient-li que Espanya havia venut armes a Israel i si sabia quants Palestins havien matat les armes espanyoles. Sota aquesta pressió Zapatero va cometre, al meu entendre, dos errors greus. El primer va ser dir que el comerç d’armes entre Espanya i Israel era insignificant, de menys d’un milió d’euros, sense tenir les dades clares. Després es va atrevir a dir que segurament, les armes no havien estat utilitzades en aquesta guerra i que per tant, no havien mort Palestins. Jo, que sóc molt curiós, m’he descarregat de la pàgina web d’Amnistia Internacional l’informe anual que elaboren diverses ONG (AI, Intermon-Oxfam, Geenpeace i la Fundació per la Pau) i que porta per títol “Analisis de las exportaciones españolas de armamento 2007. Continuan las transferencias irresponsables de armas”. Algunes dades: Espanya és un dels 10 majors exportadors d’armes mundials, facturant anualment 932 milions d’euros (2007), amb increments anuals superiors al 10%. El 70% de les exportacions van dirigides a països de l’OTAN i de la UE, però hi ha un 30% d’aquestes exportacions que va a destinacions preocupants (incompleixen el codi de conducta de la UE hi la pròpia legislació espanyola). Entre aquest països, l’informe inclou a Israel. Espanya exporta a Israel material militar valorat en 1,5 milions d’euros, principalment equips d’imatge, armes de foc de baix calibre, materials energètics, bombes, coets, torpedos i míssils. Està clar que Israel no és el principal client espanyol en la venta d’armes, però si que compra armes que maten. Si no, per a què es fan les armes?
Espanya guanya anualment 1.000 milions d’euros en venta d’armes, dels quals 300, provenen de països que incompleixen totes les garanties de seguretat europees. El negoci de les armes és tant potent i està tant mal vist, que al President li incomoda parlar-ne i als mitjans de comunicació fer-ne el pertinent ressò mediàtic. Una cosa és incòmoda quan saps que el que estàs fent no està bé. I el President estava incòmode! Podeu descarregar-vos l’informe a : http://www.controlarms.org/es/descarga/informe17.htm

dilluns, 26 de gener del 2009

Què va primer, l'oferta o la demanda. Reclamació a Metrovalència

El dia 31 de desembre vaig posar una reclamació a metro València per reduir el servei durant la nit de cap d'any. Aquella nit, el servei que donava metro València era inferior al d'un diumenge normal, quan la majoria de ciutats del món, augmenten la freqüència per donar un servei òptim durant una nit de molt moviment.
Aquesta setmana he rebut l'explicació de FGV. En una carta breu, se'm comunica que "los horarios de circulación de trenes en días festivos se establecen en función del número y demanda de usuarios". És obvi que si no hi ha una oferta adequada, la demanda serà baixa. Ara bé, si no hi ha oferta, no vol dir que no hi hagi demanda, sinó que la demanda existent, s'ha de buscar un altre mode de transport (el cotxe, instrument perfectament perillòs per moure's una nit de cap d'any).
Per últim, la carta diu: "Ésta es una empresa que se nutre de fondos públicos para poder prestar sus servicios de transporte colectivo. Es por tanto nuestra obligación hacer un uso eficaz de los presupuestos, evitando dispendios inecesarios". És a dir, que segons FGV, donar un servei una nit de Cap any és fer un dispendi inecessari. És clar, per què gastar-me els diners públics si tothom te cotxe? 
La demanda hi és i aquesta mentalitat de FGV no em sembla la més adequada per a gestionar un metro. La demanda es crea i es crea potenciant l'oferta en transport públic (alhora que es restringeix l'ús del vehicle privat).

divendres, 23 de gener del 2009

L'hora del lector

Els dijous a la nit, al canal 33, fan l’hora del lector, un programa conduit per Emili Manzano. I què fan? Parlen de llibres. Res més, així de sencill, així d’espectacular! Ahir, mirant-lo, reflexionava com n’és de fàcil fer un programa bo si realment hi ha voluntat. Fent un zapping per comparar la graella d'ahir a la nit, tret de dos canals que feien pel·lícules (ja no entraré a avaluar si eren bones o no), la resta de programació era lamentable. Així que entre tant programa “basura” al 33 hi ha un oasis de cultura, de pau, de tranquilitat, de conversa sense crits, on recomenen lectures diverses. Sí, recomanen llibres! I a demès, fan algún concurs, i si truques i l’encertes, et regalen llibres, res de 10.000 euros per enviar un SMS mentre mires un partit de futbol o contestes a preguntes per a deficients mentals. Potencien la lectura i avui en dia, això és tot un atreviment.
Si us agrada la lectura, us recomano l'hora del lector, els dijous a la nit al 33. Televisió pública de veritat!

dilluns, 19 de gener del 2009

La defensa terrorista com estratègia territorial

Aquest cap de setmana s’ha arribat a un “alto al foc” entre el govern de Israel i Hamas. Un alto al foc que es tornarà a trencar i es tornarà a firmar. Entre una cosa i l’altre tornarà a haver-hi 1.500 morts i com sempre, la majoria d’ells civils palestins. A mode de reflexió, tant sols volia penjar aquest plànol de l’evolució històrica (dels darrers 60 anys) de les fronteres entre Israel i Palestina. Un podria pensar, pel que llegeix als diaris generalistes, que Israel ataca Palestina per defensar-se dels atacs terroristes de Hamas. Però si analitzem amb certa visió critica els plànols, el que descobrim és una clara estratègia de divisió territorial de Palestina (divide y venceras) i una ocupació de llocs simbòlics (Jerusalem) i estratègics (front mediterrani, alts de Golan, frontera amb Egipte, accés al mar Mort...). Així doncs, com sempre, amb l’excusa del xoc entre religions, amb l’excusa dels atacs terroristes, un país sobirà està envaint un altre país, incomplint totes les resolucions de Nacions Unides.
És un clar exemple de com s'utilitza el terrorisme com excusa per assolir una estratègia territorial expansionista. Al segle XXI, hi han formes més diplomàtiques de combatre el terrorisme (suport a grups polítics moderats, cooperació, inversió econòmica, cultural i social...)

dimecres, 14 de gener del 2009

La hipocresia del futbol

No s'entèn que a Kanouté, jugador de futbol del Sevilla, se l'hagi multat amb 3.000 euros per ensenyar una samarreta on es podia llegir "Palestina".
On queda la llibertat d'expressió?
Els futbolistes són homes anuncis, tothom paga per a que les estrelles portin la seva publicitat impressa en samarretes, botes, mitjons; els estadis estan plens de publicitat i les televisions paguen el que no està escrit. I quan sorgeix un brot d'espontanietat, solidari, un gest senzill i ple d'emotivitat, es penalitza.
Estem fatal!

La targeta Mobilis

Aquest passat 1 de gener es va posar en funcionament a l’àrea metropolitana de València la targeta de transport sense contacte mobilis.
La primera millora d’aquesta targeta és el temps que es guanya en la cancel·lació dels viatges, doncs al ser un sistema de validació sense contacte, el procés és molt ràpid. La reducció de cues al bus i al metro serà notable.
Un segon avantatge d’aquesta targeta mobilis és el fet de que en una sola targeta pots tenir carregats els títols de transport que necessitis. El pas d’un procés de validació mecànic a un de digital (gràcies a un xip que incorpora la targeta) és un gran avanç, que ens permetrà gaudir de les facilitats que ens pot aportar aquesta tecnologia.
Des d’un punt de vista més tècnic, la targeta mobilis ens podrà donar informació sobre les principals pautes de mobilitat de la població. Es podrà extreure informació de puja i baixa, muntar una matriu origen destinació, dimensionar les hores puntes... tota una sèrie de informació que pot ser de gran utilitat per a planificar i gestionar la xarxa de transport públic.
Ara bé, al meu entendre cal donar un pas més i instaurar una integració tarifària a tota l’àrea metropolitana de València, que permeti a la població agafar, amb qualsevol tipus de títol de transport, tant el metro com el bus i el tramvia.
Quan existeixi aquesta integració tarifària, la targeta mobilis tindrà ple sentit.

diumenge, 11 de gener del 2009

L'aniversari de l'Espe

Aquest cap de setmana hem celebrat a Alberic els 30 anys de l'Espe. Dissabte al migdia ens vam reunir a la casa de la muntanya 35 persones, per xerrar, menjar, escoltar contes i estirar-li les orelles a l'Espe! A partir de la una els amics van anar arribant i contra tot pronòstic, el sol els donà la benvinguda. La primera cervesa la vam fer a fora i cap allà les tres, quan ja estàvem tots, entràrem a dins la casa a dinar. Allà ens esperaven un munt d'entrepans, coques de ceba, d'espinacs, humus, patates, olives, taronges, vi, cervesa i mistela!
Amb la panxa plena va començar l'espectacle. El Mag Dexter ens va fer un parell de trucs de màgia (un amb cordes i un altre amb cartes) espectaculars. Com ho fa? Serà l'ajuda del "Pato Carlos Huevos"?
Després d'en Dexter arribà l'hora dels contacontes. El Gran Jordiet va començar la sessió explicant un conte sobre un ocell i un conill i ràpidament donà entrada a Gamba&Ginny, una contacontes i un clown de Madrid que fan un espectacle molt bo. Com aquella mateixa nit actuaven a Alberic, en Jordi (Gran Jordiet) que els coneix, els va convidar a apuntar-se a la festa. Gamba&Ginny ens explicaren un conte d'amor entre dos personatges ben curiosos pujats d'alt d'uns cavalls. Després, li tocà el torn a Kaos, un contacontes Colombià afincat des de fa anys a Elx. Té una soltura de paraula brutal i una facilitat d'improvisació espectacular. Per acabar la sessió de contes, el Gran Jordiet ens va explicar un conte d'una doncella, un cavaller i un drac, amb un final gens convencional.
La resta de la tarda la passarem d'allò més a gust, xerrant, picant alguna cosa, bevent vi i mistela i tots ben calents a la vora del foc.
Per donar-li una ullada:

divendres, 9 de gener del 2009

El David de Vilafranca

Tenim una parella d'amics que viuen a Vilafranca i al germà d'ell, la justícia li n'ha fet una de ben grossa. Us explico breument el que ha passat i si en voleu saber més, la xarxa en va plena.
El 12 d'octubre de 1998 (fa més de 10 anys), la polícia va detenir al David durant una manifestació antifeixista. Com la sentència resultant del judici va ser inferior als dos anys de presó, en David no havia d'entrar en cap centre penitenciari i el noi va seguir fent la seva vida. Més tard, el jutge afegeix a la sentència els antecedents del David per insumís (de l'any 1993) i per tant, condemna de dos anys amb antecedents, cap a la presó.
Segons la polícia, al maig del 2008 es decreta una ordre de recerca i captura (mai notificada al David) i la nit de reis del 2009, el detenen a Vilafranca.
En definitiva, una sucada de pota més de la justícia. Com pretenen posar a la presó a un jove per uns fets ocorreguts l'any 1998, utilitzant com a antecedents uns fets de l'any 1993 que el codi penal actual ja no té tipificats com a delicte? És que encara és delicte la insumissió quan la mili ja no és obligatòria?
Amb deu i quinze anys cada una de les sentències... no hauran prescrit ja?
Per què tant esforç en detenir al David quan tenim especimens en llibertat com Fabra, Fraga, Roldán..... Cada vegada ens creiem menys aquesta justícia!
Més informació a:

El Port

Tres dies de descans, silenci, desconnexió, caminades per la muntanya, lectura i bons menjars a la vora del foc. D'això se'n diu començar l'any amb bon peu.
La boira ens dóna la benvinguda a l'any 2009.

dijous, 1 de gener del 2009

Ca Revolta

La nit de cap d'any l'hem passat a Ca Revolta, un centre cultural situat entre el barri de Velluters i el Carme. Ca Revolta porta obert uns quants anys i tot i els problemes que ha tingut amb algún veí i l'Ajuntament, manté una programació cultural (exposicions, concerts, cursos, teatre....) d'allò més atractiva. De fet, Ca Revolta (i l'OCCC) és com un oasis cultural enmig de la cultura institucional imposada pel govern municipal.
L'edifici on s'ubica Ca Revolta és un gran edifici vell, molt ben restaurat. A la planta baixa hi ha el bar i la sala de concerts - teatre. Al pis de dalt hi han les diferents sales on es realitzen els cursos, jornades, reunions d'entitats....
Així que amb aquest col·lectiu hem entrat al 2009. A les 10 vam començar a sopar, a les 12 vam menjar-nos el raïm i cap a la una vam baixar al bar. Més tard entràrem a la sala de concerts, on el Xavi punxava aquella música que tant ens ha marcat als de la meva generació: Dusminguet, Amparanoia, Mano Negra, Ojos de Brujo, Sargento Garcia, Obrint Pas,Tonino Carotone....
Molt bon 2009 a tots i totes!
Doneu-li una ullada a la pàgina web de Ca Revolta, us agradarà: www.carevolta.org