dilluns, 18 de desembre del 2006

El Nadal

El Nadal és una època de l’any plena de contradiccions. Celebrem una festa d’origen cristià, que crec que ha arrelat en la societat perque implica, entre d’altres coses, trobar-se amb la família i els amics. És inherent a l’ésser humà el voler compartir el nostre temps amb altres persones. Tot i que a vegades ens agradi estar sols, som animals que vivim en societat i per tant, necessitem relacionar-nos. En canvi, el model de vida que portem ens empeny cap a un individualisme cada vegada més exagerat. El model de consum que es potencia i que aquest Nadal ens atacarà dia i nit, per mar i terra, ens farà consumir d’una manera gens conscient. I crec que la millor manera de fer front a aquest consumisme desmesurat és ser conscient de què es compra. Necessitem reproductors de MP3 de 40 giges? Cal anar amb els auriculars pel carrer? Cal desconnectar tant de la realitat? Cal tenir la consola d’última generació? Cal estar a casa enganxat a la tele tot el dia? Crec que durant el Nadal l’objectiu principal hauria de ser intentar trobar-se amb aquelles persones que durant l’any no veus gaire pels motius que sigui i que et ve de gust veure-les. Després els regals s’han de fer perque ve de gust i no perque toca. I quan anem a comprar ho hem de tenir en compte. Cal consumir, però d’una manera responsable i conscient. Us recomano la revista "Opcions". Podeu consultar-la a http://cric.pangea.org/com.html Bones festes a totes i a tots

dilluns, 11 de desembre del 2006

La mort de Pinochet

Ahir al vespre, al Teatre Auditori de Sant Cugat i enmig d’un recital d’en Lluís Llach, el cantautor de Verges ens va anunciar la mort d’Augusto Pinochet. Ovació generalitzada a la sala. No sé si és correcte desitjar la mort d’algú, però la mort d’un dictador com Pinochet pot ser un alliberament per a tots aquells que han patit el seu règim. Entenc i comparteixo les manifestacions d’alegria. Ara bé, el que m’interessa a mi es saber que passa amb els processos judicials que te oberts. Es pot jutjar un mort? Jo crec que si, perquè en el fons, el que s’està jutjant són els seus actes i que aquests siguin condemnats, ha de ser una victòria per a les víctimes i un avis importantíssim per als dictadors i militars colpistes que encara campen lliurement pel món sencer. Han de saber que els seus actes són il·legals i que poden acabar a la garjola. Crec que una forta condemna a la dictadura de Pinochet seria exemplar. Això realment reforçaria les democràcies al món i no pas invasions com les de l’Iraq. Pinochet no ha entrat a la presó però s’ha passat els darrers anys de la seva vida perseguit per la justícia. Li ha faltat vida per a entrar a la presó, però espero que abans de morir s’hagi sentit perseguit i culpable dels actes que va realitzar. I desitjo que això hagi espantat a tots aquells militars i dictadors que han de passar, tard o d’hora, pel mateix que ha passat ell. Que tremolin!

dilluns, 4 de desembre del 2006

El llibre i el disc del mes (Desembre)

Aquest mes de Novembre he llegit un llibre de l’Arcadi Oliveres, titulat “Un altre món”. En la seva línia general de denunciar les actuals relacions Nord Sud, en aquest llibre, a més a més de denunciar, fa propostes d’actuació des del món local i sobretot des del món personal. Com amb l’actitud personal del dia a dia puc ajudar a millorar les relacions Nord Sud i puc fer denúncia alhora. Per als que estem una mica acostumats a llegir temes de geopolitica, el text de l’Arcadi és bàsic, no ens dirà res de nou, però està tant senzillament escrit que és un molt bon llibre per a introduir-se en el complex món de les relacions entre el Nord i el Sud. I es llegeix amb una tarda. Si voleu regalar llibres aquest Nadal, enmig de tota la voràgine consumista, aquest serà una bona elecció. Pel que fa al CD, aquest mes té un clar protagonista. L’Andrés Calamaro ha publicat un nou disc titulat El Palacio de las Flores. És un disc que costa, no entra fàcil, no té cançons Dylanianes com ens tenia acostumats a l’estil de Paloma.... Calamaro està content i això és nota en les lletres. Un cop superat el xoc de les primeres sentides, d’assumir el canvi fet per l’argentí, es comencen a descobrir cançons potents, com la que dona títol al disc. En definitiva, un disc nou del Calamaro per a un nou Calamaro. Sempre a contracorrent, com el salmó! (www.calamaro.com)