Aquest viatge estem menjant molt be: Cebiche, batuts, mates de coca, panqueques, tequeños, arròs chaufa, alpca i elements de pastisseria variats. Ara bé, ahir vam tenir un sopar diferent. l'Espe va demanar un saltado de pollo i per art de màgia li portàren un plat d'espaguetis amb pollastre. Per beure vam demanar un mate i una aigua i ens la van portar de postre. De primer vam demanar una sopa de quinoa i una sopa de verdures (que amb el fred que fa entren la mar de bé), que resultaren ser la mateixa cosa. Tot ixò mentre les tres cambreres entraven i sortien del restaurant amb els plats plens i bruts. On anaven? Si sabem on anava el cuiner, que de tant en tant sortia corrents i tornava amb un bric de llet, una ampolla d'aigua, unes llimones.... Anava a la botiga del costat! (d'això se'n diu just in time aplicat a la restauració).
I avui ha estat un gran dia. Em començat visitant Tambomachay, un jaciment Inca on es poden veure una sèrie de fonts. Entre orda i orda de turistes, hem gaudit del paisatge tranquil·lament. Després, a peu, ens hem dirigit cap a Pukapukara, un jaciment que servia per acollir als viatgers. No és gran cosa, però les vistes són boniques. I després ha vingut el millor del dia. Ens hem dirigit a peu fins al jaciment de Quenqo. El recorregut, de poc menys d'una hora, va per una vall bonica i hem vist gairebé de tot: Porcs, porquets i arqueòlegs treballant en un parell de jaciments que potser d'aqui uns anys seran visitables, doncs l'entorn és preciós. A Quenqo hem dinat uns entrepans que portàvem i hem xerrat amb un limeny que estava de turisme per Cusco i ens ha dit, resumint, que el món li deu molt i de tot al Perú!
I per la tarda, com sempre, migdiadeta, berenar i passejada per la ciutat de Cusco, que és encantadora.
Demà matinem i marxem cap a Machu Pichu. D'aquí un parell o tres de dies us expliquem que tal (de moment us puc dir que molt car).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada