Fa 30 anys em vaig llegir un dels clàssics de la literatura de viatges: “Una
vuelta por el Hindu Kush” d’Eric Newby. Possiblement, amb 20 anys que tenia aleshores, va
ser el primer gran llibre de viatges que hem vaig llegir i en guardava molt bon
record. Aquest mes d’agost, que m’ha tocat viatjar per feina i per primera
vegada a l’Àsia Central, m’ha vingut de gust rellegir-lo i, de nou, m’ha
encantat.
Eric Newby i el seu amic i diplomàtic Hugh Carless
emprenen, el 1956, un viatge cap a l’Hindu Kush (Afganistan), la serralada que,
junt amb la del Pamir, dona inici per l’oest als Himalaies. Cal recordar que a
mitjans de la dècada dels 50, tota exploració alpinística de les grans
potències europees estava centrada en conquerir els cims més alts de l’Himàlaia.
Aquell mateix any 1956 és conquereix, per primera vegada, el Manaslu, el Lhotse
i el Gasherbrum II i encara estaven per conquerir, entre d’altres, el Broad
Peak o el Daulaguri. Crec que això és important per posar en context i, en
valor, l’aventura d’aquest parell de somiadors que, enlloc d’anar cap a on
estava el focus, decideixen intentar un cim desconegut de 6.000 metres en una
regió inaccessible i remota.
En Newby, que es dedica a l’alta
costura a Londres vol fer un gran viatge i, rellegint les cartes que li enviava
el seu amic Carless quan era diplomàtic a Kabul, posa l’ull a l’Hindu Kush.
Pensat i fet. Newby escriu a Carless i li proposa fer aquest gran viatge que
tenen pendent i, ràpidament, comencen els preparatius. Durant la planificació del viatge pensen que
l’única manera d’obtenir un permís per accedir a la regió es dient que volen
escalar algun cim. Així, es fixen com a objectiu escalar el Mir Samir, un cim
de poc més de 6.000 metres encara no conquerit en aquella època.
Aquest parell, però, tenen un petit problema: No en tenen ni idea
d’alpinisme o d’escalada i la seva experiència en camp obert es limita a curtes
passejades pels turons del Regne Unit. Però ja diuen que la voluntat mou
muntanyes, així que després d’uns dies practicant escalada a Gales, emprenen el
viatge cap a l’Afganistan. De Turquia a Kabul en cotxe (ja tota una aventura en
si mateix) i, d’allà, remuntant la vall de Panjshir fins a Jangalak, on
comencem a caminar cap al Mir Samir.
No us explicaré més, però tant sols us diré que les aventures que passen i
les barbaritats a les que s’exposen per intentar escalar el Mir Samir sense ser
experts alpinistes, estan escrites amb una ironia anglesa fina i subtil, de tal
manera que el llibre es llegeix d’una tirada entre rialla i rialla, mentre les
descripcions et transporten a una regió inhòspita (avui en dia encara ho
segueix sent) i a un context històric del tot enriquidor.
Una vuelta por el Hindu Kush, d’Eric Newby. Ed. Laertes (1997). Títol original: A short walk in the Hindu Kush (1958)
