dissabte, 23 d’agost del 2008

La Rinconada

Ahir a la tarda vam estar gaudint del quart festival de muntanya de Huaraz i d'entre les pel·lícules que més em van sorprendre estava la peruana: La Rinconada. La Rinconda és la ciutat habitada més alta del món. 20.000 persones viuen a 5.400 metres, al altiplano peruano, prop del llac Titikaka. Allà hi ha una mina d'or i les condicions humanes, laborals i ambientals són deplorables, però per a la gent més necessitada representa una última oportunitat. Treballen trenta dies gratis i el dia trenta un treballen per a ells. L'or que trobin aquell dia els servirà per viure el mes següent. Les deixalles s'acumulen als voltants de la ciutat i l'or l'extrauen amb l'ajuda del mercuri, que es barreja amb els rius i amb l'aigua que beuen. Una bomba de rellotgeria per a la salut de la població de la Rinconada i per als pobles d'aigües avall. És un documental molt recomanable que si mai teniu oportunitat de veure'l, feu-ho!
I avui em estat a Chavin de Huántar. La cultura Chavin va existir al Perú cap allà el 1.200 - 800 AC (Íbers a la península) i van arribar a assolir una cultura arquitectònica impressionant. Em visitat el temple religiòs de Chavin de Húantar, amb les seves places, temples i galeries subterrànies. Però el més divertit del dia ha estat la tornada a Huaraz. Quan ha arribat el bus procedent de San Marcos quedaven poques places lliures i unes 10 persones ens hem quedat de peu al passadís del bus. Al cap de gairebé dues hores de trajecte, el noi que cobra els bitllets ens ha dit que la gent que anem de peu ens hem de baixar al poble de Catac. Al bus hi ha hagut una petita revolució i després de queixar-nos, hem aconseguit que ens tornin el 30% del preu del bitllet. A Catac hem agafat un col·lectivo de no més de quinze places on ens hem embotit fins a vint-i-dos persones. En 40 minuts més de viatge ens hem plantat a Huaraz.
I aquesta nit anem a sopar amb la gent de la FEEC, que marxem demà cap a Barcelona i anem a acomiadar-los.
Nosaltres demà passat marxem cap al refugi del Pisco, a tocar el sostre del nostre viatge.