"Hasta arriba", de W. E. Bowman (The Ascent of Rum Doodle)

Quan William Ernest Bowman (1911 – 1985), va escriure The Ascent of Rum Doodle (traduït al castellà com a “Hasta arriba”) feia tant sols tres anys que Tenzing Norgay i Edmund Hillary havien trepitjat per primera vegada el sostre del món. Els anglesos feia anys que intentaven ser els primers en coronar l’Everest i havien fet grans i costosos intents des de l’any 1921. L’estil alpí no apareixeria al Himàlaia fins als anys 80, de la mà de Reinhold Messner i Peter Habeler. Així doncs, Hasta Arriba (1956), s’ha d’entendre com una sàtira a aquests primers intens d’escalar un 8.000. Expedicions llargues, costoses, amb molta gent,.... Fer cim era una qüestió d’estat i s’hi posaven tots els recursos econòmics, materials i humans necessaris. W. E. Bowman fa sàtira de tot plegat i parodia, amb humor anglès, les grans novel·les muntanyenques de l’època, com per exemple la magnífica “Annapurna, el primer 8.000” de Maurice Herzog.

Hasta arriba narra les peripècies d’un grup heterodox (incompetents?) d’alpinistes que tenen com a missió escalar, per primera vegada, el colós de més de 40.000 peus (12.200 metres) Kurda Rarí (Rum Doodle, en l’original). L’equip d’expedicionaris està format per un intendent, un científic, un fotògraf, un guia i expert en radiotransmissions, un lingüística – intèrpret, un metge i liderat per un cap d’expedició paternalista i bastant innocent. Acompanyen a aquest equip els sherpes, que juguen un paper fonamental en la novel·la i que de forma velada, Bowman els homenatja, tot i que no se’n lliuren de la sàtira (sobretot el cuiner).          
D’aquesta barreja de personatges W. E. Bowman construeix un història hilarant, on res és el que ha de ser en una expedició. El guia (Selvat) sempre arriba tard i es perd, l’intèrpret (Constant) no aconsegueix entendre els sherpes, que sempre acaben fent el que no toca, el fotògraf (Cliche) sempre es col·loca tard i perd el material, igual que el científic (O’Jalah) que se li trenquen tots els instruments. Per sort, el metge de l’expedició (Propens), que sempre està malalt, recepta a tort i a dret ampolles de Champagne per a curar qualsevol dolència, el que provoca, tot i els recels existents, un bon ambient entre els expedicionaris. Així, a poc a poc, es van superant els entrebancs i l’expedició va guanyant alçada.
Més de 60 anys després de la seva primera publicació, Hasta Arriba ha esdevingut un clàssic de l’humor britànic i un llibre de culte per als amants de la muntanya i la literatura d’aventures, fins al punt que expedicionaris de l’Antàrtica batejaren com a Rumdoodle Peak un cim del continent polar.

Última edició en castellà:

Hasta arriba (2017) Blackie Books

Traducción de Julia Osuna

ISBN 978-84-16290-53-6