He intentat reflexionar sobre el resultat de les eleccions i no hi veig molta llum. El PP ha arrasat al País Valencià de forma contundent. Sense pal·liatius. Hi ha optimistes que diuen que això és l’inici del fi, que el PP ha començat a perdre vots (70.000, 30.000 dels quals ha València). Jo tant sols veig que governarà amb majoria absoluta la Generalitat i les tres capitals de província. I el PSPV ha perdut més de 200.000 vots.
L’única cosa per a celebrar és que el PP i el PSPV no estaran sols a les Corts. La coalició Comprimís i EUPV hi estaran representats. El mateix passarà a l’ajuntament de València. Espero que això serveixi per a que el PP es trobi amb una oposició ferma, constructiva i coherent, que obligui a la dreta ha haver de discutir i defensar tot el que proposa i aprova.
A partir d’ara m’agradarà veure com el PP gestiona el govern d’un País Valencià amb més d’un 20% d’aturats i sense indicis de sortir aviat d’una profunda crisis econòmica. Crec, sincerament, que el pitjor està per arribar.
A més, haurem de veure com reacciona en Camps quan el jutgi el condemni per corrupció, a ell o als seus col·laboradors. Jo crec que dimitirà dient que el condemnen els socialistes, però que el poble valencià, a les urnes, l’ha absolt. Ens esperen temps difícils, molt difícils!
A Catalunya la cosa tampoc està per llançar coets. En un moment de profunda crisi econòmica i amb un percentatge d’atur proper al 20%, l’entrada d’un govern de dretes no és esperançador per als drets socials. Ja veurem com en Mas dirigeix l’hegemonia convergent a tota Catalunya. I compte amb la pujada de Plataforma per Catalunya. En temps de crisi el discurs xenòfob funciona i al senyor Anglada (i al PP de Badalona) li ha donat bons resultats.
I una cosa per a celebrar. El resultat obtingut per Bildu és un clar indicador de la voluntat del poble Basc. Diran el que voldran, però a Bildu l’han votat 276.000 persones (el 25% dels electors), gairebé el mateix percentatge que al PNV (30%). A aquesta quantitat de gent no se li pot negar l’opció de votar a una formació abertzale. Espero que això sigui l’inici d’un període de normalitat política que porti a la fi del terrorisme d’ETA. Si obrim la via política, facilitem el tancament de la via armada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada