dimecres, 4 de maig de 2011

Napoli

Nàpols té un atractiu que costa d’explicar i que és difícil de percebre per al turista que fa una visita llampec. Aquesta afirmació queda confirmada quan els turistes que arriben a la capital de la Campania en creuer els diuen que se’n vagin a Pompeia enlloc de passejar per Nàpols.

Nàpols és una ciutat caòtica i cada dia més bruta. El caos circulatori és impressionant, el vianant se la juga cada vegada que creua un carrer, els semàfors hi son però no funcionen (ningú els respectaria), no hi ha cap estació adaptada, el tramvia comparteix plataforma i retencions amb els vehicles que circulen impunement pel seu espai i els trens semblen sortits d’una pel·lícula apocalíptica: Bruts, vells i sorollosos.

Si al caos circulatori li sumem la cada vegada més preocupant falta de recollida de brossa, ens trobem amb una ciutat caòtica i bruta. Molt bruta. El poc espai públic que li queda al vianant és ple de merda. Aquest any, la brutícia tirada pel carrer m’ha semblat exagerada. L’autobús que ens va portar de l’aeroport a Nàpols ens va deixar a la plaça Garibaldi. Es van obrir les portes i la vorera on havíem de baixar era plena d’escombreries i coloms que es menjaven tot allò que podien. La plaça Garibaldi, que porta 10 anys d’obres (quan a la màfia li doni la gana acabaran la feina), és un femer. Spaccanapoli, Via Toledo i la plaça del Plesbicito aguanten i mantenen el caràcter vital de la ciutat però la resta, pateix un abandó públic greu.

I si ens allunyem de Nàpols i ens endinsem en les ciutat de l’àrea metropolitana, el desastre és dantesc. El paisatge típic de Torre Annunziata, Boscotrecase, Boscoreale, Torre del Greco, Castellammare... és el d’edificis vells, bruts, estructures metàl·liques oxidades i de formigó abandonades, d’escombreries en qualsevol racó, moltes d’elles cremades pels propis ciutadans per fer-les desaparèixer.

Fa 10 anys que viatjo periòdicament a Nàpols i puc assegurar que van enrera. Enlloc de millorar van retrocedint. Els drets privats estan més o menys assegurats. La gent treballa (no sé quin percentatge d’atur hi ha però el percentatge de població treballant en negre deu ser espectacular), condueixen bons cotxes, vesteixen bé i porten bons telèfons mòbils. Es a dir, com qualsevol societat europea avançada. Ara bé, tot el que pertany a l’esfera pública, és un desastre. La recollida d’escombraries és inexistent, els transports públics són deficients, la cura per l’espai públic (places, voreres...) és nul·la.

Com a societat, els napolitans s’han acostumat a viure sense estat. A Nàpols l’estat no compleix amb els seus deures (ofertar un servei públic de qualitat). Per què? La resposta fàcil és la màfia. La màfia ho controla tot i per tant l’administració no té la capacitat econòmica ni estructural per prestar els serveis bàsics. Potser la resposta és que l’administració és part de la màfia i per tant ja li va bé que això funcioni així. Potser a bona part de la ciutadania també.

La solució per sortir d’aquesta situació és complexa. Potser hauria de sortir de la pròpia ciutadania, que es manifestés i demanés a l’administració el compliment dels deures que li pertoca.

La foto és de la plaça de Garibaldi, on es troba l'estació central de Ferrocarrils.

2 comentaris:

Arnau Boix i Pla ha dit...

El què contes em deixa al·lucinat... Cert que Italia en general i Napoli en particular son indrets que conec ben poc, no hi tinc cap relació, però pensava que arribant a extrems així, la cosa hauria d'aflorir als mitjans de comunicació... internacionals?

XescoArechavala ha dit...

Avui al diari El Pais surt la noticia. Berlusconi envia l'excèrcit a Nàpols a traure la merda dels carrers
Xesco