Goya pintava l’any 1780 el quadre “La letra con sangre entra”, posant de relleu el mètode educatiu que imperava per aquelles èpoques i que es va allargar fins a la fi del franquisme. Ja en democràcia, s’ha apostat per altres mètodes educatius, deixant de banda els crits, les pors, les amenaces i els cops de pal.
Però aquesta setmana i veient el que ha succeït a València, penso en un retorn a la metodologia educativa del segle XVIII. Davant de les retallades anunciades pel Consell en educació i del impagament per part de la Generalitat de serveis tant bàsics com llum o calefacció als instituts els estudiants, cansats de patir en carn pròpia aquestes retallades, han sortit al carrer a manifestar-se. I han rebut molts pals.
Un acte tant important, legítim i constitucional com és el dret de manifestar-se, que fins i tot crec que pedagògicament és important que els estudiants coneguin i practiquin, ha estat brutalment represaliat per una policia nacional a les ordres de la delegada del govern a València (la senyora Sánchez de León) i amb el suport en forma de silenci del govern del President Fabra.
Torna el PP i a la primera de canvi tornen els pals. I apallissen a menors d’edat. No sé si es bo comparar o no, però quan el moviment 15M va estar acampat setmanes a la plaça 15M de València (o plaça de l’Ajuntament), la policia no va donar ni un sol cop. No vull ni imaginar-me que hagués passat amb el PP al govern!
Què pensaran aquest adolescents quan practiquen legítimament un dret fonamental com el manifestar-se i la policia els estomaca de forma brutal? Realment volen que confiïn en un govern democràtic que els fa anar a escola en mantes perquè prefereix pagar una fórmula 1 que la calefacció d’un institut? Com volen que creiem en unes forces de seguretat que apallissen de forma brutal a uns estudiants que denominen l’enemic? Aquesta és la visió de la policia?
Jo crec que els fets que estan tenint lloc a València només demostren una cosa: Que el govern té por. Té por que la població, cansada de tantes retallades i cansada de pagar per culpa d’una mala (i delictiva) gestió política es llanci al carrer i demani, finalment, que aquesta crisi la pagui qui l’ha provocat. Entre ells els polítics.
És per això que l’única solució que li queda a un govern i a una classe política que sap que la culpa d’aquesta crisi és seva, és l’exercici de la violència, sigui contra adults o contra menors. Ja ho va dir el nou ministre d’Interior, el senyor Fernández Díaz: “Durant aquesta legislatura practicarem mà esquerra però també mà dreta”. Tota una declaració d’intensions que no ha tardat en posar a la pràctica.
També crec que els estudiants del Lluis Vives i tots els demès estudiants que s’estan manifestant arreu de l’Estat han après una gran lliçó. Han aprés que la democràcia que tenim no és del tot democràtica i han demostrat al govern que la frase del quadre de Goya del S. XVIII “la letra con sangre entra” ja no funciona amb els estudiants del S. XXI. Aquests tenen consciència, són crítics, pensen i saben defensar els seus drets. I els polítics que en prenguin nota, perquè això pot ser l’inici d’una revolta que se’ls pot escapar de les mans i llavors el poble decidirà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada