Entra en funcionament el TVRCAS de Castelló

La Conselleria d’Infraestructures i Transport de la Generalitat Valenciana, en col·laboració amb l’Ajuntament de Castelló de la Plana, ha implantat el sistema TVRCAS (el primer trolebús d’Espanya) a la capital de la Plana. Aquest primer tram comptarà amb cinc parades, entre elles la de l’estació intermodal de Castelló (Renfe i autobusos interurbans) i la de la UJI (Universitat Jaume I).

El TVRCAS circula per una plataforma reservada, compta amb un guiat òptic que, a més de garantir uns nivells de seguretat alts, facilita l’aproximació a les andanes de les parades i té preferència semafòrica en totes les interseccions. El sistema implantat a Castelló pot combinar l’alimentació elèctrica a través de la catenària amb un motor elècric alimentat amb diesel (Euro IV), la qual cosa li garanteix una flexibilitat molt major que la del tramvia. Aquesta flexibilitat i el cost de construcció i explotació inferior a la d’un sistema tramviari, fan del TVRCAS un sistema de transport idoni per a donar resposta a una demanda com l’existent en una ciutat mitjana com Castelló (150.000 habitants) amb una regió en procés de metropolitanització de més de 300.000 habitants.

Van Morrison

Imagineu-vos que esteu en un petit pub irlandés. Llums càlides, bona companyia, nou músics tocant blues-rock i una veu potent que ho envolta tot. Així és un concert d’en Van Morrison i diumenge, vam poder gaudir-ne d’un a Castelló. Impressionant, de veritat.

A mi m’agrada anar de concerts i el que vaig veure i sentir a Castelló, ha estat del millor que he vist en anys. El so espectacular, cada instrument agafava protagonisme quan calia i cada músic (n’hi havia 9) tocava dos o tres instruments. Ser músic d’en Van Morrison ha de ser un estrés, però formes part d’una de les millors bandes del moment. I les llums perfectes. Un escenari despullat, amb un fons negre, era suficient per a que un joc de llums acompanyés la música sense robar-li gens de protagonisme. En Van Morrison va publicar el primer disc amb la banda Them l’any 1964. Amb 63 anys, 44 de carrera i un nou disc acabat de publicar (Keep it simple), el Lleó de Belfast no necessita dels clàssics per tirar endavant un concert. El cos del concert va ser el darrer treball (us el recomano) i tant sols van sonar dos clàssics, Moondance i Gloria. En Van Morrison es creu el que fa i dalt del escenari ho demostra. Serà antipàtic (no va dir ni hola, ni adeú, ni gràcies) però fa com ningú allò que sap: Cantar i tocar. Si podeu anar a veure’l, no ho dubteu, us agradarà encara que no conegueu cap cançó. Sentir-lo és simplement un plaer.

Retrobada mundial a la Mussara

Aquest cap de setmana ha estat molt actiu. Dissabte al matí vam agafar el cotxe i ens vam encaminar cap a la Mussara, a la serra de Prades, per a celebrar una altra retrobada mundial. L’Oriol, que està vivint a Seattle, ha vingut a passar uns dies i ha estat la millor excusa per a trobar-nos tots de nou: L’ori, l’Anna, la Maia, l’Oriol, la Jana, el Marc, el Hare, l’Andraina, el Ramon, el Fra, l’Elena, el Biel, l’Espe i jo. Quina gentada! Dissabte al migdia vam estar escalant, després vam dinar a l’ombra d’uns pins i per la tarda vam estar caminant un parell d’hores per la Mussara. Per la nit, sopar tipiquíssim al refugi (macarrons i botifarra) i després, cap al poble de la Mussara a fer-nos uns vins i unes misteles per veure sortir la lluna plena darrera del mediterrani. Esplèndid. Diumenge ens vam llevar amb la calma, vam esmorzar a la terrassa del refugi i vam marxar d’excursió cap a l’avenc del Febró. Dins de l’avenc, a la fresca, l’Espe i jo ens acomiadarem del grup. Petons, abraçades i a reveure! Quan fem la propera retrobada?

Irlanda ha dit no

Irlanda ha dit no. De nou, l’intent de Constitució Europea (ara Tractat de Lisboa) ha fracassat. Si fa uns anys va ser França la que va dir no, i va obligar a retirar la proposta de constitució, ara és Irlanda la que fa trontollar a la Unió Europea. Després del no a la Constitució Europea, el Parlament Europeu va modificar quatre ratlles del text original, li va canviar el nom i va recomanar que aquest nou tractat s’aprovés directament als parlaments, sense fer la consulta prèvia a la ciutadania (referèndum). De què tenen por? Per sort, algún país sensat ha decidit fer un referèndum per aprovar, o no, el tractat de Lisboa i de nou, la patacada als dirigents europeus ha estat monumental.

Crec que enlloc de intentar aprovar una cosa tant important com una constitució europea amb nocturnitat, sense participació i de manera poc democràtica, haurien de replantejar-se si realment volen una Europa Unida políticament. La Unió Econòmica l’han aconseguida (els diners mouen muntanyes), però per què fracasen en la Unió Política? El no de Irlanda hauria de servir per reflexionar i canviar dinàmiques dins del Parlament Europeu. La societat té el sentiment europeu. Fem-la participar del procés d'unió i potser, aleshores, el vot serà favorable.

El Culfreda

El 7 i 8 de juny, l'Oriol, l'Andraina, l'Espe i jo, vam intentar pujar al Culfreda, un cim de 3000 metres situat a la vall del Cinqueta, a Osca. Dissabte vam deixar el cotxe al refugi de Tabernes i vam pujar a plantar la tenda a 2000 metres (2 hores de caminada), amb l’objectiu de reduir el temps d’ascenció al cim l’endemà. Doncs bé, abans d’assolir la cota 2000 ja estavem trepitjant neu. Durant la nit, va nevar. Diumenge, òbviament no vam fer el cim. No anavem preparats per tanta neu, doncs normalment un mes de juny el pirineu està més pelat. Sigui com sigui, hi ha una reserva d’aigua brutal per a uns quants mesos. Diumenge, veient que no podríem fer cim, vam caminar fins a un sortint rocós de la carena que pujar al Puerto de la Madera i des d’allà, vam contemplar les magnífiques vistes del Culfreda, del Bachimala i dels Postes. Hem fet el primer contacte amb el Pirineu d'aquesta temporada!

65 hores setmanals

Ahir a la nit, el Consell de Ministres de la Unió Europea va aprovar ampliar de 48 a 65 hores la setmana laboral. Una salvatjada. Ara ho ha d’aprovar el Parlament Europeu (que ho farà segur) i per a que es pugui aplicar, cal que cada país membre ho aprovi individualment. Espanya ja ha dit que no ho aprovarà, que aquesta llei és un retrocés en els drets socials dels treballadors. En canvi, Alemanya i Anglaterra estan a favor i, segurament, ho aprovaran. La meva reflexió sobre el tema és més malèfica. Mentre aquí estem lluitant per conciliar la vida laboral amb la vida personal, la Unió Europea aprova una llei que permet jornades laborals de 13 hores. Com s’explica aquesta contradicció? Crec que el que el Parlament Europeu pretén, es pressionar als nous països membres de la Unió Europea (i els candidats com Turquia) per a que es converteixin en la factoria barata d’Europa. Els països de l’est, amb salaris més baixos, seran els que es veuran obligats a aprovar aquestes jornades maratonianes, per tal de que la producció de les grans empreses que es deslocalitzen cap a aquests països, augmentin els seus beneficis. Diuen que tot dependrà d’un acord entre empresa i treballador. Jo imagino el diàleg de la següent manera: - Et va bé fer una jornada de 13 hores? - No, prefereixo fer-ne 8 – Molt bé, doncs cap a casa, aquí no treballes.

Aparcar en doble fila és legal a València

Aquest dissabte he tingut la confirmació oficial de que és legal aparcar en doble fila als carrers de la ciutat de València. La policia local de València ha enganxat pels carrers del barri un cartell on diu: "Estacionamiento prohibido en doble fila el 1 de junio de 2008". Aquesta prohibició d'aparcament puntual en doble fila porta implícita la possibilitat legal d'aparcar en doble fila la resta dels dies de l'any. Un vergonya!