dimarts, 12 de gener de 2016

House of cards a la catalana. Història d'una negociació

Un ve i l'altre se'n va
D’ençà del 27 de setembre i fins al passat dissabte 9 de gener, la política catalana ha viscut un dels seus episodis més intensos. Els guionistes de House of Cards podrien fer una estada a Barcelona per agafar idees. Les negociacions al límit del dia 9 de gener estan a l’alçada (o per damunt) dels millors guions de Hollywood.
L’aritmètica va ser capritxosa el 27S per bastantes raons. A JxS, tot i treure uns molt bons resultats (62 diputats i 1.620.973 vots) li van faltar 6 diputats per aconseguir la majoria absoluta (68 diputats). Els partits clarament favorables al procés de independència (JxS + CUP) aconseguien majoria absoluta (72 diputats) però es quedaven a les portes d’aconseguir la majoria amb vots. El plebiscit que ells havien reivindicat es guanyava amb escreix amb diputats però no amb vots. A Madrid, que negaven el caràcter plebiscitari de les eleccions, després del 27S eren els primers en reivindicar vots i no diputats. Tot plegat per menys de 82.000 vots.
Aquest resultat obligava a buscar aliances per investir President a en Mas (número 4 de la llista de JxS). Evidentment el bloc format pel PSC, Ciutadans i PP votarien no a la investidura i molt probablement CSQEP també. Aquests sumaven 63 diputats, 1 més que JxS. Així doncs, la única solució era pactar amb els 10 diputats de la CUP, una negociació que tothom veia complicada d’inici però amb un més que previsible final feliç.
La CUP havia dit per activa i per passiva que no investiria a en Mas President i reclamaven un presidenciable nou. JxS es mantenien ferms en la decisió de proposar en Mas com a President. Les posicions s’enrocaven. La CUP aconseguia que JxS acceptés un programa de millores socials a anys llum de l’ideari polític dels convergents. ERC, socis de Convergència a JxS, callaven. En les dues sessions d’investidura de principis de novembre la CUP votava no i Mas no aconseguia ser nomenat President de la Generalitat. La data límit s’allargava fins al 10 de gener. Si aleshores no hi havia President automàticament es convocarien noves eleccions. Els mitjans de comunicació favorables a la independència pressionaven a la CUP. Aquesta realitzava assemblees territorials per decidir què fer: Investim a en Mas o no? L’Assemblea nacional de la CUP, celebrada el 27 de desembre, debat i vota sobre la investidura d’en Mas. Un sorprenent empat a 1.515 vots li passa la pilota, de nou, a JxS. L’Antonio Baños, cap de llista per la CUP, amaga en dimitir. Les reunions es multipliquen entre el 28 de desembre i el 9 de gener. Tot indica que finalment es celebraran noves eleccions, però el dissabte 9 de gener al migdia salta la noticia: Hi ha principi d’acord. En Mas plega i proposa a Carles Puigdemont (Alcalde de Girona) com a President. La CUP accepta i el diumenge 10 de gener es celebra el debat d’investidura, on en Carles Puigdemont es proclamat, en primera votació, President de la Generalitat.
L’Ovidi Montllor deia que ja no ens alimenten molles, que volem el pa sencer. Aquesta frase s’ha utilitzat molt aquests darrers anys. Després d’unes negociacions tant dures crec que tant sols han quedat les molles i no sé si aquestes tenen la força necessària per tirar endavant. També estic segur de que el peix gran, tot i perdre una batalla important, finalment s’ha menjat al peix petit. La CUP ha aconseguit fer fora a en Mas, però a quin preu? Paga la pena perdre tota rellevància parlamentària en una legislatura tant important tant sols pel cap d’en Mas? L’acord entre JxS i la CUP em sembla que està redactat amb mala llet, amb l’objectiu d’humiliar a la CUP. I aquest acord, no s’hauria hagut de debatre en assembles? Després de tot aquest llarg procés de negociació tinc la sensació de que JxS surt bastant més sencer de la batalla. I dins de JxS, ERC queda perfectament posicionat per a unes properes eleccions a celebrar, probablement, al setembre del 2017. El congrés per refundar Convergència també serà interessant....

Be amics, agafin-se forts que això comença!!!

PD: A Madrid, seran tant ingeniosos com els catalans? Veurem què passa allà a partir d'aquesta setmana. Hi haurà House of cards a la manxega?