Jo era dels convençuts que hi
hauria pacte, encara que fos a la catalana, no pel vessant polític sinó pel
futbolístic: a l’últim minut, sobre la botzina i quan tothom ja donava el matx
per perdut. Podemos i Socialistes arribarien a un pacte de govern (junt amb
Ciutadans) simplement per fer fora al PP i sobretot per aprofitar l’oportunitat
de governar, una llepolia massa dolça per a uns personatges àvids de poder.
Però han sigut curts de mires
fins i tot per això. En Pedro Sánchez ha pensat més en desactivar al PP i a
part del seu partit pactant ràpidament amb Ciutadans que en estructurar una
proposta de govern acord a les necessitats aritmètiques dels resultats electorals.
Pablo Iglesias, un cop consumat el pacte PSOE – CS, probablement ha estat més
pendent de les enquestes i les calculadores que no pas de negociar un pacte, sabent
que en unes noves eleccions en sortiria beneficiat.
La qüestió de tot plegat és que
ens veiem abocats a unes segones eleccions, un fet inèdit en democràcia. I jo,
que políticament sóc pessimista de mena, crec que tornarà a governar el PP. Aquí
va la meva porra per als dies post 26J. Si les enquestes que estan sortint
aquests dies marquen una tendència i es consuma el “sorpasso”, el PP governarà
de nou. El PSOE quedant com a tercera força entrarà directament a la UCI (o a
la morgue). El merder intern que tindran serà tant bèstia que acabaran per no
pactar amb ningú, ni amb el PP ni amb Unidos Podemos. La gent d’esquerres diu
que en aquesta situació el PSOE pactaria amb Unidos Podemos per fer fora al PP.
Mentida. El PSOE no farà mai president a Iglesias, entre d’altres coses perquè Ciutadans
ja ha dit que si passa això trenca el pacte de govern a Andalusia. Recordeu qui
mana al PSOE? I amb qui? El PSOE Tampoc farà president a Rajoy perquè això
seria com fer-se un harakiri sense possibilitats de retorn polític. I s’abstindrà
perquè si vota en contra ens envia a unes terceres eleccions, un infern per a
uns socialistes en descomposició. Una solució divertida seria donar llibertat de
vot als diputats socialistes en la segona votació d’investidura. Aquí tothom
quedaria retratat, per al bo i per al dolent. Ho tenen realment magre...
Així doncs, quin escenari ens
queda? Una primera votació d’investidura on Rajoy no treu majoria però una
segona, on pactant amb Ciutadans i aconseguint l’abstenció socialista, el PP
renova la presidència. En aquest escenari hi ha un perjudicat, el propi senyor
Rajoy, que patiria el mateix escarni que l’Artur Mas. Ciutadans, per justificar
un pacte amb el PP, demanarà el cap de Rajoy per vendre als seus que ha
aconseguit fer neteja. El diari El País, en la portada d’aquest diumenge, ja
preparava el terreny per aquest escenari. La Soraya o la Cifuentes tenen
números de convertir-se en la primera dona Presidenta del govern espanyol.
Em costa veure un escenari
diferent a aquest amb un PSOE com a tercera força. Si el PSOE aguanta i no hi
ha “sorpasso” és probable veure un Sánchez President amb el suport de Unidos Podemos
i Ciutadans... perquè a unes terceres eleccions no ens faran anar veritat?
Res, que avui m’he llevat
pessimista i és dilluns.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada