El Benicadell, el Montcabrer,
l’Aitana, el Montgó, el Puigcamapana, el Penyagolosa.... i el Bèrnia. Així en
fred i sense pensar molt, si em demanessin quin son els cim més emblemàtics del
País Valencià possiblement, els primers que diria, serien aquests. I el Bèrnia
no l’havia fet mai i en tenia ganes així que, aquest dissabte, hem matinat i ens
hem encaminat cap a la Marina.
Frontera natural entre les comarques
de la Marina Baixa i la Marina Alta, el Bèrnia s’alça 1.128 metres sobre el
nivell del mar, com una muralla calcària perpendicular a la mediterrània. Com
el cim es troba a tant sols 4,5 Km de la platja de la Solsida d’Altea, us podeu
fer una idea de com de majestuós es veu des de la costa, i com d’aèries són les
vistes des del cim (si no fa boira).
Sortim de València a les 7 del
matí, i a les 8:30 aparquem a les Cases de Bèrnia, un petit llogarret que hi ha
als peus de la cara nord de la serra (accedim des de Benissa, per la CV-749).
Ens preparem i a les 8:45 ja estem de camí cap al Forat del Bèrnia. Es comença
caminant per una pista, fins a la font de Bèrnia, on agafem un sender que
s’enfila cap a la paret de calcària que tenim al davant, sempre en diagonal. El
sender és molt entretingut i fins i tot hi ha algun tram on cal utilitzar les
mans per seguir amunt. En 45 minuts arribem al Forat del Bèrnia, un pas natural
que travessa la serra de nord a sud. Costa d’entendre una formació geològica
d’aquestes característiques, però els sistemes kàrstics tenen aquestes coses,
aquests regals. A la gatzoneta (o com a cadascú li sigui més fàcil), travessem
el forat ventós i passem a la cara sud de la serra. Davant nostre s’hauria
d’obrir un paisatge immens, la mediterrània, però la boira no ens deixa
entreveure gran cosa. De tant en tant veiem Altea, la serra Gelada i intuïm la
mar, confosa en un continuo de grisos amb la boira que ho embolcalla tot. Tot i
això fa un dia magnífic per caminar. No fa calor i, de moment, no ens hem
trobat amb ningú.
 |
| Sender a la cara nord del Bèrnia, entre la Font i el Forat |
 |
| Boca nord del forat del Bèrnia |
Seguim el sender cap a l’oest, caminant
sota les majúscules parets de roca calcària que cauen verticalment des de la
cresta de la serra de Bèrnia. Sense guanyar ni perdre alça (lleuger puja i
baixa) arribem al Fort de Bèrnia, construït l’any 1.562 sota la direcció de
l'enginyer italià Juan Bautista Antonelli per ordre del rei Felip II, per
controlar i vigilar als moriscs. Ara en runes (està declarat BIC), és un bon
lloc per parar a esmorzar abans de començar la pujada cap al cim. Ens fem un
entrepà, un glop d’aigua i un didalet de ratafia l’Hòstia. Ja ho tenim tot per
tirar amunt i superar els gairebé 300 metres que ens queden de desnivell fins
al cim.
 |
| Sender a la cara sud, entre el Forat i el Fort |
Des del Fort, un sender s’enfila
recte amunt cap a la paret de calcari. En pocs minuts ens plantem a la base de
la paret i el sender gira cap a l’esquerra. A la paret veiem uns senyals
vermells que ens indiquen el camí. Els seguim i canviem de vessant. Veiem ja,
enfront nostre, l’inici de la carena que haurem de recórrer per arribar al cim.
Ens hi apropem i, seguint les marques, ens enfilem. Al principi, hi ha un pas (l’únic)
una mica exposat i, per evitar ensurts, han posat una cadena per a que, qui no
estigui molt habituat a les alçades, pugui progressar còmodament. Després, l’itinerari
ens porta protegits per una escletxa fins arribar a la part alta de la carena.
Ara, tant sols ens queda caminar per un terreny còmode fins al vèrtex geodèsic
del cim del Bèrnia. Les vistes que tenim al cim no són espectaculars perquè la
boira segueix present, però de tant en tant s’obre alguna clariana i gaudim de
la panoràmica. Explorem l’antiga torre de Bèrnia, una construcció defensiva construïda
el S. XIII, fem un glop (d’aigua), piquem uns fruits secs i, després de les
fotos de rigor, desfem el camí fins al Fort.
 |
| Carena abans del cim |
 | ||
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada