divendres, 5 de desembre del 2008

Ferralla galàctica

Fa unes setmanes, un astronauta volador estava fent un passeig ingràvit per l’espai, al voltant del seu transbordador d’última generació. L’objectiu d’aquesta passejada espacial era arreglar la parabòlica per permetre, als tripulants de l’aeronau, seguir connectats al món terrenal i a la resta de la galàxia. L’astronauta, dins d’un vestit blanc, es dirigia ingràvitament cap a l’antena, portant a la mà una caixa d’eines. Un martell, una clau anglesa, una clau allen del 6 o del 12, un tornavís i una cinta americana, que va bé per a tot. Tot contemplant la galàxia, l’astronauta es va despistar i degut a la falta de gravidesa, no va ser conscient de que deixava anar la caixa d’eines. En càmara lenta, la caixa d’eines vermella i grisa va allunyar-se del transbordador i en qüestió de minuts va posar-se en òrbita al voltant del planeta terra. I així estem aquí a baix, vivint sota un munt de ferralla galàctica que està girant en l’òrbita terrestre. Satèl·lits vells en desús, satèl·lits en funcionament i ara, una caixa d’eines valorada en 200.000 euros. Com s’està tornant de car el món de la ferreteria!
Ja veureu com aviat, el gran temor dels irreductibles gals (Astèrix, Obèlix i companyia) serà una realitat. Se’ns caurà el cel al cap en forma de ferralla galàctica.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

ens caurà el cel i el que no es el cel...com diría ma mare. congratulations per la teva reflexió que ens fa pensar a tots una vegada mes. continua per ahi Xesco. Un beset del Ramonet per als dos

eloi ha dit...

seria un bon tema pels Antonia Font, oi?