dimecres, 18 de febrer del 2009

Avui què toca?

Estem sotmesos a un bombardeig de notícies constant, que ens impedeix, junt amb la voràgine de la feina, prendre’ns uns minuts (o unes hores) a reflexionar sobre tot el que està passant, a contrarestar la informació llegint mitjans de comunicació diversos i a dibuixar una realitat (la nostra) de tot el que ens envolta. Aquest darrer mes ha estat especialment ric en notícies interessants. Tot va començar amb la trama d’espionatge dins del Partit Popular de Madrid. Trifurques, interessos, poder, successions... semblava talment l’argument d’una bona novel·la negra. Però de cop i volta l’interès de la premsa canvia. Ara ens interessa la trama de corrupció vinculada al PP de Madrid i València, descoberta pel superjutge Garzón. Que si Orange Market, el Bigotes, l’amic de l’un, l’amic de l’altre, els contractes que t’he adjudicat a dit, que si tu ets amic d’un, que si jo no el conec... en política avui ets amic meu i demà ni et conec. I envoltant tot això la crisi, què si no es venen suficients cotxes (perfecte per assolir els objectius de Kyoto, hem de ser positius no?), que si les vendes d’habitatges cauen.... que si caceres inoportunes... i el més fort de tot, la policia sortint a patrullar amb la llista de la compra: Avui hem de detenir a 20 immigrants marroquins, 15 de nigerians i 3 de equatorians! I encara hi ha més coses. Enmig de tot això, campanya electoral a Galícia i a Euskadi, on en 15 dies escullen al President autonòmic de torn. Què dir d’un país que celebra eleccions i no deixa que hi participin totes les forces polítiques? Després ens queixarem de la democràcia d’Iran, de Venezuela.... per què critiquem el que tenim tant lluny i som incapaços de fer autocrítica d’allò que tenim tant a prop? Per què el que demanem per uns països no ho volem per al nostre? En fi, tot és molt efímer. Com la informació, com l’interès del lector de diaris, que oblida el que va llegir ahir quan obre el diari d’avui, fent-se un cafè amb llet al bar. I jo, sense temps de pair notícies, reflexionar, pensar i escriure.

3 comentaris:

Arnau Boix i Pla ha dit...

Mare meua, ni què ho digues! Dins el tornado informatiu, mentre intentes donar consistència a algunes reflexions, ja t'han caigut desenes de noves hipòtesis amb vocació de reflexe condicionat... Només al vol, titulars de periòdics espanyols parlant de "l'ogre Chávez": un senyor que convoca un referèndum per a reformar la Constitució (ací no se'n pot ni parlar d'una cosa així) el resultat del qual decideix si la reelecció dels presidents de Venezuela es deixa a l'estil USA o es canvia per a deixar-ho com, per exemple, a l'Estat Espanyol(on un candidat es pot presentar a la reelecció tantes vegades com vullga).
I de la resposta de la alcaldessa de València quan és preguntada per la trama de corrupció: "Si quieren ventilador, tendrán ventilador." Però com és possible respondre d'aquesta manera a una acusació de corrupció? "Yo soy mala, pero los otros también"? T'han preguntat si fas trampes amb diners de tots i no només no respons sinó que simplement dius que fas com els demés polítics: a callar i a traure tota la pasta que puga amb el meu càrrec.

Anònim ha dit...

Dos comentaris: 1) al Francesc.... hi participen únicament les forces democràtiques, únicament les que estan legitimades per fer-ho.... no? ... i quina és la única condició -- en este cas, la única que jo imposaria -- per a ser considerat demòcrata??.... només caldria dir: "amb violència, amb tiro en la nuca, no, ni de conya".... la resta --
autodeterminació, independència, la burra en brazos, la figa de sa tia....-- cap.
2) a l'Arnau (que no el conec)... no és qüestió de que facen les reformes constitucionals que vullguen (ací a Espanya ens caldria més valentia, en eixe sentit).... és qüestió de que sí, sí és un "ogre" en el sentit de que ja és la segona volta que el convoca.... jopeta, clar, com la primera volta no va eixir lo que jo volia, ala, lo vuelvo a convocar... y tiro por que me toca.

Anònim ha dit...

Chavez repeteix el referendum, però Europa també ha repetit l'aprovació de la constitució Europea i d'una forma més barroera. A la segona, sense referendum! Todo para el pueblo però sin el pueblo!
XESCO