divendres, 10 de maig de 2013

Fermin Muguruza. Burjassot, 27 d’abril de 2013

Estem donant voltes amb el cotxe, sota una pluja intensa d’una nit freda d’abril, pels carrers de Burjassot. No hi ha manera de trobar la casa de Cultura i pels carrers mullats no camina ni una ànima. De sobte, passen dos furgones de la Policia Nacional. Les seguim amb la total certesa de que es dirigeixen cap a la Casa de Cultura, cap al concert d’en Fermin Muguruza. Encertem!
El concert d’aquest 25 d’Abril (organitzat per Acció Cultural del País Valencià) ens ha portat a en Fermín Muguruza i a la seva nova banda, la Kontrakantxa. Feia 6 anys que el compositor basc no feia gira (i l’actual s’anomena No More Tour) i 12 que no es pujava a un escenari del País Valencià. L’últim concert d’en Fermin a València es va celebrar a la sala República al setembre del 2001 (Dub manifest Tour). Després, durant la gira del 2004 (Komunikazioa Tour) les pressions dels grups d’extrema dreta aconseguiren cancel·lar els concerts previstos a Borriana i València.
Però la situació ha canviat i finalment (i feliçment) podem gaudir a València d’un gran concert d’en Fermin Muguruza i la seva banda, 8 músics potents que omplen l’escenari d’energia i ràbia (3 vents, una bateria, uns plats, un acordió, baix i guitarra), encara que, personalment, jo he trobat a faltar una veu femenina com la que portava en altres gires.
El concert és fàcil. En Fermin no presenta material nou, així que és dedica durant poc més d’una hora a cantar els clàssics dels seus discs en solitari (Brigadistak Sound System, FM 99 Dub Manifest, In-Komunikazioa, Euskal Herria Jamaica Clash i Asthmatic Lion Sound Sistema) gravats entre el 99 i el 2008. Toca tots els temes coneguts... crec que no se’n deixa ni un. El concert manté el ritme, pocs discursos, molta música i un so que podem considerar acceptable si estàs de mig amfiteatre cap endavant. Per acabar la primera part del concert, canta En la linea de frente, de Kortatu. Moment àlgid.
Després, a partir de l’hora i poc de concert comença la part més populista del concert. Fa pujar a l’escenari a Xavier Sàrria i Miquel Gironés, d’Obrint Pas. Dedicatòria a Guillem Agulló, públic a la butxaca i tots a cantar Kolore Bizia (de Negu Gorriak) que es va sentir pèssimament. En acabar, lamentable l’error d’en Fermin cridant: Miguel Agulló, ni oblit ni perdó. En fi. Després torn per a compartir escenari amb At Versaris, que junt amb Orxata van completar el cartell d’aquest concert del 25 d’Abril. Més abraçades, més consignes i poca cosa més.
Després, per acabar i ja sols d’alt de l’escenari, en Fermín i la seva Kontrakanxa van tocar Dub Manifest i Sarri Sarri, de Kortatu. Apoteosi final i tots contents cap a casa.