 |
| EEUU, anys 60. Imatge del documental Citizen Jane, de Matt Tyrnauer |
Quan
els efectes de la contaminació atmosfèrica impacten en l’entorn més proper del
focus emissor podem parlar de qualitat de l’aire. Un bon exemple són els gasos
que emeten els vehicles pels carrers de la nostra ciutat o en l’entorn d’una
escola. Aquestes emissions tenen un impacte directe en l’aire que respiren les
persones que caminen per aquests carrers o en els infants que juguen al patí de
l’escola i per tant, en la seva salut.
La
qualitat de l’aire en general, i la de les ciutats en particular, es degrada si
la concentració de determinats contaminants atmosfèrics supera els valors
límits establerts per les diferents administracions o organismes mundials, com
per exemple l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Respirar aquest aire insà
perjudica la salut dels ciutadans. Fa anys que sabem que la contaminació
atmosfèrica perjudica la qualitat de l’aire de les nostres ciutats però, no ha
estat fins fa ben poc que el debat ha entrat en escena. I ho ha fet en posar-se
de manifest que una mala qualitat de l’aire perjudica la salut de les persones.
Com és possible que aquest debat hagi tardat tant en encetar-se de manera ferma
si estàvem assabentats d’aquesta problemàtica des de fa anys?
L’any
1952 es va registrar allò que es coneix com la “Gran boira” de Londres (The
Great Smog). Una onada de fred va provocar que a principi de desembre la
combustió de carbó per escalfar les cases augmentés de forma considerable. Els
londinencs estaven acostumats a la boira, però aquell dia cinc de desembre es
va arribar a extrems mai vistos fins aleshores. Un periodista escrivia:
“Aquestes
boires espesses, casi sòlides, que es mengen els autobusos, que apaguen el
soroll, que obliguen als cinemes a anunciar al públic que la visibilitat de la
pantalla no passa de la quarta filera, que obliguen a suspendre una
representació de la Traviata per laringitis sobtada del tenor i de les dues
sopranos i perquè les coristes no arriben a veure la batuta del director, que
entren també dins de les cases i dels pulmons, que embruten mobles i
ennegreixen la roba i la saliva, que s’enganxen als vidres, a les cortines i
als quadres, és l’assot dels cardíacs, dels asmàtics i dels que tenen els
bronquis en la misèria i moren”.
S’estima
que la “Gran Boira” de final de l’any 1952 va provocar entre 4.000 i 12.000
morts en poc menys de quatre dies. La conseqüència d’aquest tràgic episodi va
ser la publicació, l’any 1956, de la llei d’Aire net (Clean Air Act, 1956). La
llei restringia la crema de carbó en àrees urbanes i establia subvencions per
substituir els sistemes convencionals de calefacció cap a sistemes més moderns
de gas, petroli o electricitat. També fomentava zones lliures de fum dins de
les ciutats.
L’any
1963, set anys després de la publicació de la Clean Air Act, es publicà
l’influent Traffic in Towns, conegut com Informe Buchanan. Aquest estudi,
encarregat pel Ministeri de transport anglès, analitzava l’impacte que tindria
a llarg termini l’augment del trànsit en les àrees urbanes. A part de
diagnosticar que el trànsit seria un problema per a les ciutats angleses, ja
demanava la implantació d’àrees ambientals. Els motius semblen més extrets d’un
text actual que no pas d’un de principi dels anys 60 del segle passat:
“La
penetració dels vehicles a motor en totes les àrees urbanes està generant
problemes d’accidents, ansietat, intimidació per part dels vehicles grans i
ràpids, completament fora d’escala, soroll, fum, vibracions, brutícia i
intrusió a gran escala”.
Així doncs, la relació entre emissions i qualitat de l’aire fa pràcticament 70 anys que la tenim clara, però el debat no ha entrat a escena fins que hem estat capaços de demostrar científicament que aquesta mala qualitat de l’aire afecta negativament a la salut de les persones i que degut a l’abast del problema, podem estar parlant d’un problema de salut pública.
Text extret de: Mobilitat urbana i qualitat de l’aire a l’àrea metropolitana de València. Francesc Arechavala-Roé (2021). Treballs de la Societat Catalana de Geografia, Núm. 91-92: desembre 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada