dissabte, 10 de desembre de 2022

Què fem amb el carrer Colón?

 

El carrer Colón és el principal eix comercial de València. Allà hi ha les botigues de franquícies tant conegudes com El Corte Inglés, Apple, Media Mark, H&M, Massimo Dutti, Nespresso, etc, però també moltes oficines de serveis. Però és també un carrer que estructura el trànsit i el transport públic en superfície (EMT) a través del primer anell de la ciutat, format per l’eix del carrer Colón, Xàtiva i Guillem de Castro. Massa interessos en una secció de carrer que no arriba als 25 metres.

L’actual equip de govern va implantar l’anell ciclista pel carrer Colón durant el primer mandat i l’any 2020 va reservar dos carrils de bus per a les 9 línies de l’EMT i taxis que circulen pel carrer Colón, deixant un carril per als vehicles privats i restringint l’accés des de la Porta del Mar. Sembla que la cosa funciona, però tots estem d’acord que la secció és poc atractiva i que no facilita, de cap manera, els desplaçaments a peu. La pregunta és clara: Què fem amb el carrer Colón? A qui prioritzem? El David sempre m’ha dit que l’oportunitat de solucionar el maldecap del carrer Colón es va perdre quan, després d’un any tancat al trànsit per les obres del metro, es va reobrir de nou al trànsit. I té tota la raó del món.

Des de fa ja uns mesos l’Ajuntament de València, a través d’una proposta de Decidim València (pressupostos participatius), està dissenyant una solució per al carrer Colón.  Aquest procés va començar amb un taller-passeig participatiu que el Col·lectiu Punt 6 va organitzar pel barri. Allà, diferents associacions i col·lectius, vam posar de manifest la complexitat del repte i dels interessos contraposats existents (associació de comerciants, franquícies, veïns, usuaris...).

Ara, l’Ajuntament de València ha publicat el repartiment modal del carrer Colón. El 25% son vianants, el 6% ciclistes, el 8% cotxes (taxis inclosos?) i el 60%, autobusos (i el metro?). A simple vista, i sense entrar molt en detall, em sembla una barbaritat el 60% en autobusos i tant sols el 25% a peu, quan el repartiment modal a peu de la ciutat és pràcticament del 50%. D’aquest 60% en bus, quants tenen com a origen o destinació alguna parada del carrer Colón? (hi ha tres parades de bus). Quants son de pas? Ara que ja hem eliminat els cotxes de pas del carrer Colón, aquest ha de seguir sent un eix de pas per al transport públic? (recordem que pel subsol del carrer Colón ja circula el metro). Accessibilitat en transport públic tota, però cal dimensionar-ho en base a la vocació que li vulguem donar al carrer Colón. Volem que segueixi sent un eix estructurant de la ciutat? Volem que sigui un eix comercial – terciari pacificat i amb un alt grau de caminabilitat?

I la solució? En matèria de mobilitat urbana no hi ha mai una sola solució, però si que hi ha certs elements que cal analitzar per definir una proposta que doni resposta a la vocació del carrer i a les necessitats associades: Accessibilitat i caminabilitat, accés a guals (n’hi ha 22 amb moltes places al llarg del carrer Colón!), distribució urbana, bicicletes i VMP i transport públic, aquest darrer amb una visió de ciutat i fins i tot metropolitana.

Guals al carrer Colón. Font: Dades obertes Ajuntament de València

Quasi res porta el diari. Possiblement, la transformació del carrer Colón serà un dels reptes més complexos en matèria de mobilitat i urbanisme als quals haurà de fer front l’equip de govern durant la propera legislatura. De moment, es interessant que es comenci a obrir el meló i es generi el debat necessari.