Amb la publicació de Pelayo Blues, Sergi Durbà dona un pas endavant
en la seva trajectòria literària, aquella que va començar ja fa gairebé 15 anys
amb la publicació de Camins al sud (Editorial Germania, 2012). Aquesta
vegada, de nou, se centra en el joc de la pilota i, específicament, en les
partides de Pelayo al llarg d’un any. Però Pelayo Blues no és un llibre
de cròniques de partides de pilota. Les partides del dissabte són només
l’excusa per parlar del que a ell realment li agrada: Les coses que es veuen
però no es perceben.
Però a Pelayo Blues hi ha una diferència notable respecte als
anteriors llibres del saguntí. Hi ha molt costumisme, si, marca de la casa,
però aquesta vegada la prosa respira mala llet. Si el El cant de les
granotes (Onada Edicions, 2022) o Trinquets trencats (Edicions
Bullent i UV, 2023) respiraven cert romanticisme respecte allò perdut, a Pelayo
Blues la ciutat de València li genera un nivell de violència verbal que, al
meu parer, és tota una novetat.
El mateix Sergi, en el seu blog descriu Pelayo Blues com “un
retrat setmanal de les entranyes d’un barri. Heus ací el darrer crit d’auxili
d’un anònim al bell mig d’un present devastador. I heus ací un dels escenaris
més amenaçats de la ciutat de València, el seu trinquet, Pelayo, l’espai
simbòlic que ara fa dos anys es va convertir per a mi en una esmena a la
totalitat del país que l’acull”.
Així doncs, les partides del dissabte a la catedral de la pilota li
serveixen al Sergi per fer una esmena al progrés sense identitat que està transformant
la capital del Túria i, concretament, el barri, el propi trinquet i el seu bar,
transformat ara en un gastrobar on la cassalla val 4 euros i els que allà dinen
no saben el que hi ha darrera d’aquella porta de vidre. I no només això. El
llibre reflecteix molt clarament la relació amor odi que la gent de comarques
experimenta amb la ciutat de València. La capital com a símbol de la pèrdua d’identitat
d’un poble i, la pilota i el trinquet de Pelayo, com a últim reducte d’un país que
ja no tornarà.
Pelayo blues, de Sergi Durbà. Rebel Edicions, 2025.
