Síria, un país de l'eix del bé

Ja fa un mes que he tornat del viatge que he fet per Síria i Jordània, temps suficient per a poder reflexionar una mica i començar a valorar el viatge en fred. Quan vaig tornar estava fascinat pels paisatges (del desert de Palmira al mediterrani de Latakia), per les ciutats (la bellesa de Damasc i el concorregut zoco d’Alepo) i per l’amabilitat de la gent. Ara, un mes després, començo a valorar l’actitud de la gent davant del dia a dia, com són de capaços de tirar endavant, d’obrir la botigueta i fer la seva. Síria, per al govern d’Estats Units és l’eix del mal i aquest pensament és compartit per molts governs occidentals. Aquest pensament es transforma, a través dels mitjans de comunicació, en una realitat imposada a la societat. D’aquesta manera la major part de la societat occidental es pensa que viatjar a Síria és perillós perquè està ple de terroristes. Com es pot crear un estat d’opinió tant negatiu vers una societat civil? Si els governs no s’entenen, que es discuteixin entre ells, però que no creïn odis entre pobles, perquè al cap i a la fi, això és el que crea violència (i possiblement es la que utilitzen els governs per a fer la guerra). I quan un viatja a un país de l’eix del mal, davant de la sorpresa d’amics i familiars, es troba amb un país preciós, on la intoxicació informativa és igual que la nostra, però amb objectius diferents. I davant d’aquest panorama, la gent intenta fer la seva, tirant endavant com puguin. Treballant, obrint la botigueta, fent-se uns tes o unes cerveses tot xerrant amb els amics, fumant-se un narguile... es a dir, que ni són tots terroristes ni existeix un odi generalitzat cap als occidentals. Jo m’he sentit acollit, ben rebut i m’he enamorat de Damasc, una ciutat encantadora, on encara es pot sentir l’olor de jasmí mentre passeges pel barri vell. A mode de resum, m’ha donat la sensació de que el que llegim a la premsa és un reflex de les tensions polítiques i diplomàtiques entre governs, bàsicament provocades per uns interessos econòmics. Paral·lelament hi ha la societat civil, que és involucrada en aquestes tensions per legitimar les accions dels governs. Viatjant a aquests països te’n adones que una cosa són les relacions diplomàtiques i una altre ben diferent el dia a dia de la gent, on tant aquí com allà, n’hi ha d’encantadora i de no tant encantadora. On no som tots persones?