divendres, 21 de setembre de 2007

El somni s'ha fet realitat

Aquest mes de setembre el meu somni de convertir-me en jugador de futbol professional s’ha fet realitat. Estic jugant a futbol en horari laboral i m’estan pagant! Si companys, estic en una empresa on fan coses molt rares. Al juliol ens van pagar a 100 persones un viatge a Barcelona “por todo lo alto” per a explicar-nos als novatos de què anava l’empresa. Hotel i xerrada i dinar al Princesa Sofia (multiplicat per 100 igual a un pastón). Doncs bé, el dia 28 celebren el que ells anomenen San Idom, la festa de l’empresa (oi que no sona molt laic?) i s’han muntat una sèrie d’activitats esportives. Entre aquestes activitats està la lliga de futbol entre departaments, que es juga en horari laboral i mantenint, òbviament, el sou a final de mes. Per tant, m’estan pagant per jugar a futbol! (d’aquí una estona juguem les semis contra arquitectura). I per acabar, el dia 28 (divendres) no es treballa i ens passem tot el dia de parranda. Pel matí finals esportives, de parxís, dominó..., pica pica al migdia i després tothom a casa a canviar-se per anar a missa a l’església de San Josemaria (si d’Escrivà!). Diuen que l’assistència és obligatòria i ningú es queixa. Desitjo que algun dia el Director General sigui musulmà i ens obligui a anar a tots a la mesquita, a veure què opina la gent. Jo intentaré buscar-me un bar al costat de l’església i passar desapercebut, doncs en una parròquia de l’opus no vull posar-hi els peus. La meva religió m’ho prohibeix. I per la nit, tots a sopar en un mega hotel super luxos. 200 persones sopant un menú de gairebé 100 euros! Cal una despesa tant gran? Es que estem tots bojos?

3 comentaris:

eloi ha dit...

Paco!!! on t'has ficat? també paguen per anar a missa? és en horari laboral?... curiosa manera de retornar a la més rància cristiandat (ara pagant, és clar).
una abraçada ben forta
ens veiem algún dia per bcn?

Arnau Boix i Pla ha dit...

Xesco! Felicitats per mantindre durant tot aquest any "bloquer" de què parles una admirable constància a les teues entrades. I pel teu nou sou de futbolista!
Voldria sortir en defensa del meu primer cognom, Boix. No és que m'importara ser Arnau "Tocat de l'ala" i Pla, però crec que "boixos" només és el plural de l'arbret "boix" ben comú, per cert, al nord del País Valencià. Potser al Principat dieu "estàn boixos aquests espanyols"? Dis-me triquismiquis, però en definitiva el què volia era saludar-te i escriure't algo al bloc! I a veure quan ens trobem!

Una abraçada!

Anònim ha dit...

Gràcies Arnau per la correcció ortogràfica! I el Boix (Buxus sempervirens), el conec bé, doncs a Ports de Beseït n'està ple. Una forta abraçada
XESCO