L’any 2007, Miquel
Àngel Landete (Senior) i el seu Cor Brutal van enregistrar
en directe i en analògic el seu primer disc titulat “L’experiència
gratificant”. Ho van fer a Montevideo (Uruguai) als Estudios Sondor. El 2008 mesclaren les
cançons als estudis The Funeral House a Louisville i masteritzaren a Georgetown
Masters a Nashville. Finalment el disc fou publicat el 2009. D’aquest treball
pacient i quilomètric en va sortit un disc contundent, que m’ha impactat amb
força, cosa que no em passava des de feia temps.
Ja han passat 4 anys
de la publicació de l’Experiència gratificant i en Senior i el Cor Brutal han
tingut temps per publicar dos treballs més. Gran (2011) i València Califòrnia
(2013). Però ara us vull parlar del primer treball, el que a mi m’ha atrapat,
el que no puc parar d’escoltar, el que em retorna a l’escènica del rock cada
vega que l’escolto.
Moltes vegades la
paternitat ens aparta de noves descobertes musicals. Sortim menys, ens tanquem
a casa i desconnectem de les novetats musicals. Quan ets pare vius dels clàssics,
de les arrels... A mitjans d’abril, l’Escoleta el Trenet va organitzar el
“Primer vermut infantil. Primavera a Patraix”. Vam construir instruments de
percussió amb els nostres fills i després, tots plegats vam cantar i ballar amb Senior. Aquella nit, a casa, vaig
buscar-lo a l’Spotify i es va produir el xoc, l’impacte.
L’experiència
gratificant és un disc de 12 cançons que transpira bàsicament rock. No sé si és
per l’origen del disc (Nasvhville) o perquè de la mateixa manera que tots els
camins porten a Roma, tot el rock ens porta a en Dylan, l’Experiència
gratificant em recorda al de Minnesota més elèctric, a aquell de cançons
llargues, intenses, sense tornades fàcils. Una bona mostra d’això és El cant
del consol, el tall que tanca el disc, una peça èpica d’amor de gairebé 11
minuts. Quan acaba no tens més remei que tornar a polsar el play.
I el disc té més
peces d’alt nivell, lletres que parlen de la solitud, de fer-se gran, de la
falta de comunicació, d’amor... en definitiva de temes universals intrínsecs a
l’espècie humana, temes que han inspirat a poetes des de l’època grega a
l’actualitat. I els poetes del segle XXI són els cantants que saben
explicar-nos històries que ens fem nostres. Himne regeneracional, Quan no saps
lo que tens, El signe dels temps o València eres una puta són peces majúscules
dignes de convertir el disc, l’Experiència gratificant, en un dels millors disc
de la primera dècada del segle XXI (apa, m’he quedat ben ample!). De veritat, feu-vos
amb el disc i escolteu-lo! (per 7 euros el podeu comprar a la web de la
discogràfica Malatesta i també el podeu gaudir a l'Spotify)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada