divendres, 30 de juny del 2023

Dos motius per explicar la desfeta del 28M

 

Joan Ribó (Compromís) fent el traspàs a Maria José Català (PP)

No soc analista polític i, fins i tot, el que interiorment pronostico no sol passar. No encerto mai. I vist que no endevino el futur, intento desxifrar el passat, el per què de les coses. I en aquest sentit no deixo de donar-li a voltes a la desfeta de l’esquerra en les darreres eleccions municipals del 28M. Per què amb una gestió exemplar i bon treball, s’ha perdut? Hi ha dos factors que crec cabdals, més enllà del que s’està dient de no saber explicar el “relat”.

El primer és que en l’ideari general s’ha igualat a VOX amb els partits que habiten a l’esquerra del PSOE. És el mateix VOX que Podemos, és el mateix VOX que Compromís.... Son tots extrems, l’única diferència que uns son extrema dreta i els altres extrema esquerra. Això ha calat i ha col·locat en un mateix pla a VOX i a Compromís. I crec que això no ha afectat directament a Compromís, però si que ha legitimat als votants de VOX. Els ha fet sortir de l’armari. Ja no tenen por i no s’amaguen. Fa anys es parlava de la necessitat que partits polítics i mitjans de comunicació apliquessin un cinturó sanitari a VOX. No s’ha fet i ara ja és tard. No es pot aplicar aquest cinturó quan tots els partits a la dreta i a l’esquerra del PSOE son el mateix. L’única solució ara és que, tocant poder, se’ls vegi el plomer i els mitjans i la societat, s’adonin que no és el mateix Compromís que VOX. Ara bé, també us he de dir que confio poc en que els mitjans de comunicació facin aquesta reflexió...

La segona reflexió que faig de la desfeta de l’esquerra el passat 28M és més complexa i te a veure amb les polítiques transformadores. Tinc la sensació que l’esquerra, l’extrema esquerra dels mitjans de comunicació principalment (sic), té la voluntat d’aplicar polítiques transformadores que milloren la qualitat de vida a les ciutats. En molts casos son polítiques tímides o simbòliques, però que ja apunten un camí. I aquí, potser erro per deformació professional, però en el camp de l’urbanisme, la mobilitat i la lluita contra el canvi climàtic, per exemple, el que intento explicar és molt clar. València ha revolucionat la ciutat construint una molt bona xarxa de carrils bici, però aquest canvi és més important des del punt de vista simbòlic que no pas numèric. El poder del canvi ciclista a València té força pel missatge que envia (de transformar la ciutat i els patrons de mobilitat), no pel que realment suposa sobre la mobilitat global de la ciutat (6% de repartiment modal). Llavors la pregunta clara seria: Per què la dreta i mitjans de comunicació s’han llançat ferotgement sobre els nous carrils bici? No és perquè els molesten, tampoc perquè generen retencions.... és perquè posa en dubte el seu statu quo. Això és el que realment els molesta i espanta. I així en tot. En la millora urbana de les places, en polítiques relacionades amb la sobirania alimentaria i la protecció de l’horta productiva, les zones de baixes emissions o l’APR del centre.... I la llista podria seguir i seguir... Tinc la sensació que l’esquerra intenta transformar i com això impacta en els hàbits de gran part de la població, aquestes son rebutjades. Aleshores, arriba la dreta amb un missatge gens transformador, i guanya (no per golejada, tot s’ha de dir). La dreta no transforma, sols gestiona (i no millor que les esquerres com s’ha demostrat) i intenta mantenir la ciutat a base de canvis mínims. No molesta podríem dir, ni força canvis d’hàbits per millorar la qualitat de vida. I si no molestes, guanyes, sobretot després d’uns anys on t’han molestat bastant.

D’aquí quatre anys analitzem el que ha fet el PP en matèria d’urbanisme, mobilitat i canvi climàtic i podrem veure si aquesta hipòtesi que plantejo és encertada o no.

La base d’aquestes reflexions no son acadèmiques. Estan basades en xerrades de cafè, en comentaris escoltats en passadissos d’oficines i administracions públiques... son, podríem dir, fruit d’un treball d’antropologia social urbana, d’escoltar el que diu la gent i al·lucinar: I've seen things you people wouldn't believe....