Anayet i Ben Harper per a un cap de setmana rodó

Aquest passat cap de setmana, com ja sol ser costum, hem anat a passar un parell de dies al Valle del Tena, a Osca. Un cap de setmana de muntanya i música magnífic.

El divendres a l’hora de dinar arribem a Formigal i, per la tarda, per desentumir les cames després d’unes quantes hores de cotxe, fem una passejada per la fageda que hi ha allà al costat. Fa vent fred i tot apunta a que, si el vent afluixa, tindrem una meteorologia fantàstica per gaudir de la muntanya. Per la nit sopem amb el Ferran, que està guiant a un grup, i comentem els plans per a l’endemà.

Dissabte matinem, esmorzem a l’hotel (estem al Nievesol, molt be) i a un quart de nou comencem a caminar des de l’aparcament del Portalet (1.700m.), a l’estació d’esquí de Formigal. Hi ha alguns núvols baixos i algunes vaques alletant a vedells acabats de néixer. Gent, ben poca. Els primers 45 minuts no són res de l’altre món. Caminem amunt per les pistes d’esquí fins al collado de Batallero (2.000m.), on deixem el paisatge antropitzat i agafem un petit sender de pedres, d’una escala molt més humana. En pocs minuts arribem al Ibón de La Fontaine i seguim un sender clar que, baixant una mica, passarà per sobre de la cabana de la Glera. Hem d’intentar no perdre massa alçada i no acostar-nos a la cabana. Si ens hi fixem, hi ha un sender amb fites que transcorre a mitja alçada i que, a poc a poc, comença a pujar. Pujant tranquil·lament, arribem als ibons de l’Anayet (2.200m), un paratge preciós. Es veu l’ibon, l’imponent Anayet i al fons, finalment net de núvols, el màgic Midi d’Ossau, que vam escalar al juliol del 2020.

Ibon d'Anayet amb el Midi d'Ossau al fons

Aquest indret tant bonic ha agafat renom últimament i estava ple de tendes. No les vaig comptar, però abans de les deu del matí hi havia allà més d’una vintena de tendes plantades. L’Espe i jo teníem intenció d’arribar als llacs i si teníem ganes, seguir fins a fer el Vértice de l’Anayet. Com vam pujar bé, no feia calor i encara no eren les deu, vam decidir seguir xino xano fins al cim. En mitja hora vam arribar al collado de l’Anayet (2.400m.), que geològicament és un espectacle. L’Anayet, com el Midi, és un antic pitó volcànic i la varietat de colors i tipus de roques que veiem és sorprenent. Seguim pujant cap al cim del Vértice per un marcat sender i abans de les onze del matí estem gaudint d’unes vistes impressionants des d’aquest mirador privilegiat de 2.555m. Al cim ens trobem amb quatre o cinc persones més, comentem la jugada, mengem una poma, fem algunes fotos, identifiquem els cims que tenim al davant (Midi, Arriel, Palas, Balaitus, Cresta Diablo, Gran Facha, els Infiernos amb l’espectacular Marmolada, els Garmo....) i, agraïts, comencem a baixar. 

Al cim del Vértice de l'Anayet

Com som de nou al coll a quarts de dotze, ens animem a pujar a l’Anayet. En pocs minuts arribem a les famoses cadenes. Fem una mica de cua perquè la via comença a estar prou saturada de gent. Passem sense gaires problemes i enfilem la canal de pujada al cim. Això sembla una romeria de gent pujant i baixant, alguns amb més traça que els altres i alguns amb més paciència que els altres. El perill més gros de tot això és la impaciència. A mitja canal l’Espe crida: Eres la hermana de Asun? Frase del cap de setmana, ens trobem amb coneguts fins i tot sota les pedres! Arribem al cim de l’Anayet (2.574m.), una talaia magnífica sobre una bona part del Pirineu aragonès. Com el cim està ple, fem un plàtan, un parell de fotos i comencem a baixar. A mitja canal, deixem pujar a un grup de vint persones i a les cadenes ens toca esperar 15-20 minuts més per a poder passar i baixar. És un cim tant espectacular i tan proper, que s’ha massificat fins al punt de començar a ser perillós (per la impaciència d’alguns). Una solució ben fàcil per acabar amb aquesta situació seria treure les cadenes i qui vulgui passar, que escali, com es fa al veí Midi d’Ossau. Be, en qualsevol cas hem gaudit de la caminada i de les vistes. Arribem de nou al coll i enfilem cap a baix, cap als ibons primer i cap a Formigal després, on arribem a l’hora de dinar.

L'Anayet des del coll

L'Espe a les cadenes

Després d’una bona dutxa i una migdia, abans de les set baixem cap a Sallent a donar una passejada, fer una cervesa i a sopar. I abans de les nou fem camí cap a Lanuza, al concert d’aquest vespre de Pirineos Sur. Avui toca el gran Ben Harper amb els The Innocent Criminals, un dels grans que ens faltava per veure. I mare meva, quin concertàs. 90 minuts que passen volant, on el bo d’en Harper ens fa viatjar a través del seu so característic, transitant pel blues, el folk, el soul i el reggae. Sold out a l’auditori de Lanuza per viure una gran nit de la mà d’un músic gran, molt gran.

Ben Harper a l'auditori de Lanuza. Foto: Pirineos Sur

Cap de setmana rodó!