La papallona del boix i la destrucció del nostre paisatge percebut

 

La papallona del boix (Cydalima perspectalis) és un lepidòpter de la família Crambidae. Les erugues, durant el seu desenvolupament, s’alimenten de les fulles de boix (Buxus sempervirens) provocant una defoliació extrema que danya la planta fins a provocar-li la mort.

Aquesta nova plaga és originària de les regions subtropicals humides de l’est de l’Àsia. L’any 2007 es va detectar per primera vegada al sud-oest d’Alemanya. A partir d’aquí, s’ha anat estenent pels països veïns del centre i sud d’Europa (Suïssa, Països Baixos, Regne Unit, França, Àustria, Hongria, Romania, Turquia...) seguint una progressió típica d’una espècie amb alta capacitat invasora. L’any 2014 es va detectar per primera vegada a Catalunya, a Besalú (la Garrotxa) i des d’aleshores la plaga s'ha estès a més de 208 municipis de 26 comarques, afectant més de 180.000 hectàrees de boixos.

Zones afectades per la papallona del boix a Catalunya. Font: Gencat (2024)

I la plaga segueix la seva progressió. Ja s’ha detectat a les Illes Balears, al Parc Natural de la Tinença de Benifassà (País Valencià) i seguirà, inexorablement, cap al sud-oest peninsular, acabant amb els boixos d’arreu i transformant, radicalment, el nostre paisatge.

Personalment, aquesta plaga està afectant el paisatge que m’ha vist créixer. Des de ben petit he caminat i gaudit dels boscos del Port, formats principalment per pi roig, pi negral, grèvols, aurons i un sotabosc de boixos immensos, d’un verd fosc intens i brillant. I no només es veu afectat el paisatge com a conjunt d’elements físics (la vegetació i les roques calcàries característiques del Port), sinó també el paisatge percebut, aquell que inclou les experiències estètiques, els sentiments de pertinença i les imatges que modelen la meva relació amb el Port. Els records que tinc de les caminades, dels sopars, de les festes estan associats a un paisatge que ja no hi és. Aquest paisatge percebut que tinc del Port, de sobte, un petit insecte, una papallona que sembla fràgil, l’està destruint completament. Ho està canviant tot.

L’estiu del 2023 vam estar deu dies a l’Alta Garrotxa, a Oix, caminat la vall d’Hortmoier, la riera de Sant Aniol, la Vall del Bac i la riera d’Oix i vam ser conscients, per primera vegada, de la plaga provocada per la papallona del boix. Recordo una caminada per la vall d’en Bac enmig d’un bosc de boixos secs, ja despullats, que ens va deixar a tots esgarrifats. Què li passa a aquest bosc? Per què es moren els boixos? Quan vam ser al càmping, una ràpida recerca a Google ens va donar a conèixer el drama provocat per aquesta papallona blanca amb una petita franja marró a l’extrem de les ales. Era la plaga provocada per la papallona del boix. 

L’estiu passat vam fer la clàssica excursió al Regatxol (riu Ulldemó), al Port, i la sorpresa va ser majúscula quan vam veure que tots els boixos al voltant del riu ja estaven afectats per la papallona. La plaga començava per cotes baixes, però vam ser conscients, per primera vegada, de que ja la teníem a casa nostra. 

El Regatxol afectat per la papallona del boix. Agost 2024.

Aquesta Setmana Santa (abril 2025), la situació semblava estable, però a l’estiu, l’expansió ha estat ràpida, brutal, pujant fins a cotes properes als 1.000 metres. Tota la pujada cap al Port, fins al Portell, està afectada. No queda ja ni un sol boix verd. El paisatge està motejat de boixos grocs, secs i morts. A dins, a la zona del Mascar i a la Mola aguanten, encara que ja se’n veu algun d’afectat. Però quan baixes una mica, per qualsevol vall o barranc, la situació es tristíssima. Una tarda vaig caminar amb la meva mare des de Fabra cap als basiets de la Vall de la Figuera i a mitja tarda, amb el sol d’agost encara picant amb força, el sender era ple de papallones voletejant entre els boixos ja secs, grocs. El color del sender no era el verd de sempre i l’olor a boix i a pi, tant característic al Port, ja no es percebia enlloc. Era un sender trist, apagat, mort, groc i sec, ple de papallones que, com a carronyaires, devoren les ultimes fulles ja seques de la seva presa morta.

Boix afectat per la papallona del boix. Agost 2025

Estic convençut que, si segueix aquesta progressió que sembla imparable, el proper estiu no quedarà un sol boix al Port. Els del voltant de casa desapareixeran, però també els de la Mola, els de les faldes del Marturi i Serrassoles, els de la Vallcanera... els de tot el Parc Natural del Port i Parc Natural de la Tinença de Benifassà, perquè la papallona no entén de fronteres administratives. S’ho menjarà tot, com un virus que no solta l’hoste fins que el mata i ja no pot extreure’n res més de profit. I ho canviarà tot, el paisatge i les olors del bosc, possiblement també l’ecosistema existent fins ara i, sobretot, el nostre imaginari d’un Port ple de boixos que ja no existeix.

Boixos davant de casa encara molt poc afectats. Agost 2025

I sorgeixen dubtes i preguntes. Un cop passi la plaga, en uns anys, rebrotaran els boixos? Tornarem a tindre boixos al Port? Els olorarem de nou mentre passegem per la Mola? Que passarà amb el sotabosc? Creixeran altres arbustos? Afectarà als pins la desaparició dels boixos? Com afectarà això als ecosistemes que tenim? Com afectarà a la flora i fauna del Port? I a les persones que gaudim del Port? Com ens afectarà emocionalment caminar per boscos plens de boixos morts? Com afecta veure el paisatge percebut completament mort? Ens acostumarem?

Tot això son dubtes que tenim, preguntes que ens fem per a un futur que ja és present i del qual no tenim encara respostes. I així, ara per ara, només tenim una certesa, que una petita papallona ens ha canviat el paisatge d’aquest lloc que tant estimem i, des d’un punt de vista purament emocional, és tristíssim.

Nota de premsa i informació relacionada:

• Nota de premsa Gencat. Agost 2025
• Informació i fitxa Cydalima perspectalis. Gencat