Treballar la demanda per millorar la mobilitat a les àrees industrials

 

Fa poc hem entregat un estudi sobre l’estat de l’estacionament en una àrea industrial on treballen prop de 15.000 persones. És una àrea productiva localitzada en una àrea metropolitana però allunyada de qualsevol nucli urbà, amb un transport públic que va millorant a poc a poc però encara completament insuficient. Així, el 93% de les persones treballadores van en cotxe, amb ocupacions molt baixes (1,05 persones per vehicle).

Concebut a finals el 80, la demanda actual ha sobrepassat qualsevol planificació realitzada fa 45 anys, inclosa la de necessitats d’estacionament. Hem calculat, aproximadament, un dèficit de 2.500 places d’estacionament. Aquest dèficit s’evidencia, cada dia, veient els cotxes estacionats damunt de les voreres, en els anells interns de les rotondes o en vials on no està permès.

Com ho solucionem? Hi ha dues línies de treball. Per un costat, com s’ha fet sempre, treballant l’oferta, es a dir, ampliant el número de places d’estacionament. Per un altre, treballant la demanda, es a dir, reduint les necessitats d’estacionament.

En una àrea industrial consolidada, les possibilitats d’augmentar l’oferta d’estacionament son escasses. Els pocs solars disponibles ja s’utilitzen d’estacionament. Es podrien arreglar i consolidar, aconseguint augmentar l’oferta en aproximadament 500 places. Poc més. També es podria estudiar la viabilitat d’un estacionament en altura en algun d’aquests solars però, a quin cost? Qui ho assumeix? Quantes places? Estaran les persones treballadores disposades a pagar per una plaça d’aparcament?

Per contra, si es treballa la demanda, les possibilitats de millorar la situació de l’estacionament semblen més encoratjadores. La demanda actual d’estacionament s’ha quantificat en 12.300 places, tenint en compte el percentatge actual de teletreball (5,5%), un repartiment modal en cotxe del 93% i una ocupació de 1,05 persones per vehicle. Si es treballen propostes d’actuació encaminades a augmentar el teletreball fins a un 10%, a reduir l’ús del cotxe fins al 89% dels desplaçaments diaris i s’aconsegueix una ocupació mitjana de 1,3 persones per vehicle, les necessitats d’estacionament serien de 9.000 places. Fi del dèficit d’estacionament.

Ara bé, per què es treballa tant poc la demanda i gairebé sempre s’acaba invertint en propostes encaminades a millorar l’oferta, que com s’ha vist tenen molt poc marge de millora? Perquè la millora de l’oferta, gairebé sempre, recau en l’administració pública. L’augment de places d’estacionament en via pública és competència de l’administració pública titular de la via. Les empreses o l’entitat de gestió corresponent reclamen millores en l’estacionament i l’administració fa el que pot, invertint quantitats importants de diners per aconseguir resultats exigus.

Per contra, treballar la demanda implica que les empreses s’involucrin en les propostes de millora (augmentar les possibilitats de teletreball, incentivar el carpooling reservant places d’estacionament per a vehicles d’alta ocupació), que les persones treballadores facin l’esforç de canviar (agafant el transport públic o organitzant-se per compartir cotxe) i que l’administració pública centri els esforços en millorar el transport públic. Implica que tots els actors, empreses, persones treballadores i administracions públiques remin en la mateixa direcció. I això és més complicat que asfaltar un solar, però és l’únic camí que tenim per millorar la mobilitat a les àrees industrials del nostre país.