 |
| Frazey Ford a la sala Jerusalem de València |
La Frazey Ford és, possiblement, la primera artista que segueixo
gràcies a l’algoritme del Spotify. Una nit, treballant a casa, va sonar una
versió magnífica del “One more cup of coffee” de Bob Dylan i vaig
aturar el que estava fent per escoltar-la amb atenció. Després, la vaig
seleccionar a l’Spotify i vaig començar a endinsar-me en els tres treballs que
te publicats: Obadiah (2010), Indian Ocean (2014) i U Kin B
the Sun (2020).
Nascuda l’any 1973 a la Colúmbia Britànica (Canadà) és una cantautora que
fusiona folk, americana i soul. Amb un vibrato ràpid, tremolós i molt expressiu,
la veu de la Frazey Ford transmet vulnerabilitat i intensitat però, també,
calidesa i el que és més important, li confereix un segell inconfusible marca
de la casa des de l’any 1.999, quan va
formar el trio de folk alternatiu The Be Good Tanyas.
Així que després d’un parell o tres d’anys escoltant-la, aquesta tardor la
Frazey Ford ha iniciat una gira europea que, per primera vegada, l’ha portat a
Espanya. I el primer concert, ves per on, ha estat a la sala Jerusalem de
València. Ahir dimecres, 11 de novembre i després d’anar a la manifestació
multitudinària de la vaga general, vam encaminar-nos cap a una sala plena amb
ganes de veure que ens oferia el directe de la canadenca.
Ben acompanyada a la guitarra elèctrica i banjo per Craig McCaul, al baix
per Darren Parris, a la bateria per Leon Power i als cors per Caroline Ballhorn,
la Frazey Ford s’anava alternant a la guitarra acústica i als teclats. Bona
banda i gran so per una nit que va anar guanyant intensitat a mesura que es
succeïen els temes.
El setlist va tindre una mica de tot, tres peces del primer treball Obadiah,
del ja llunyà 2010, inclosa la magnífica “One more cup of coffee” de Dylan,
cinc del Indian Ocean, inclòs el hit “September fields” i quatre
del darrer treball U Kin B the Sun. Amb “Money can’t buy”, la tercera cançó de
la nit, la Frazey va deixar la guitarra, es va asseure als teclats i el concert
va agafar embranzida. Menció especial als solos delicats de guitarra eléctrica de Craig McCaul, que van generar un contrapunt magnífic
a l’ambient folkie que es respirava la sala. Entre els 17 temes de la nit hi va
haver lloc per a dues peces de The Be Good Tanyas, una d’elles la versió que van fer de “For the
Turnstiles” de Neil Young i una cançó nova que no ha gravat encara
titulada “Bail Out”, que em va semblar d’una intensitat embriagadora
brutal. Si el proper treball tira per aquests camins, pot ser una nova meravella.
Una hora i vint minuts de concert per gaudir d’una dona que, a foc lent, s’ha
treballat una carrera brillant al món de l’americana. Ho vam passar molt be!
