Tradicionalment, a la ciutat de València, la indisciplina en l’estacionament
és omnipresent. Doble fila en molts carrers, caos absolut en les portes de les
escoles, sobretot concertades, en hores d’entrada i eixida i vehicles aparcats nit
i dia en espais senyalitzats com de vianants. Impunitat absoluta per part dels
conductors, que saben que la probabilitat de que la policia local els multi és pràcticament
nul·la.
Els perjudicats, com sempre, som la massa silenciosa i invisible que
conformem els vianants, aquest grup heterogeni de persones que representem
gairebé el 50% dels desplaçaments diaris que es fan a la ciutat. I tot i aquest
pes, tot i la tradició mediterrània de caminar, som ignorats sistemàticament
per les administracions públiques i desprotegits per la policia local, tot i
tenir les lleis i les ordenances del nostre costat. Estem parlant de seguretat
viària, d’accessibilitat, de salut pública... però res d’això importa quan
enfront tenim la gran deïtat urbana del segle XX.
L’ordenança de mobilitat de València, en els seus articles 74 i 77, regula
perfectament les parades i l’estacionament, especificant que no es pot parar ni
estacionar en doble fila, en tots aquells llocs en els quals ho prohibeixi la
senyalització existent (zones de vianants, per exemple) o en el voral, entre d’altres.
El fet que la policia local no garanteixi el compliment d’aquests articles
de l‘ordenança de manera generalitzada i continuada en el temps, s’assembla
molt a la prevaricació (del llatí varicar, "torçar-se") un delicte
que consisteix en que una autoritat, jutge o un altre servidor públic dicti una
resolució arbitrària en un assumpte administratiu o judicial sabent que aquesta
resolució és injusta i contrària a la llei. El fet que la policia local no faci
complir l’ordenança de mobilitat no es podria considerar prevaricació si no es pot
demostrar que hi ha una resolució o ordre que ho dicta. I, evidentment, no crec
que aquest extrem es pugui demostrar, tot i que el dia a dia ens mostra que, “de
facto”, aquest acord o resolució existeix.
Ara bé, de la mateixa manera que crec que seria complicat demostrar que la
policia està prevaricant al no fer complir l’ordenança de mobilitat, estic
convençut que seria fàcil culpar-los d’incompliment dels seus deures. La
legislació penal estableix que “serà reprimit amb pena d'inhabilitació d'un
a quatre anys, el funcionari públic que il·legalment ometi, refusi fer o
retardi algun acte propi de la seva funció. Igual pena s'ha d'imposar al
funcionari públic que il·lícitament no s'abstingui, s'inhibeixi o s'excusi de
fer un tràmit, assumpte o procediment que està obligat a fer”. En aquest
sentit, si la policia local és la responsable de vetllar pel compliment de l’ordenança de
mobilitat i aquesta, sistemàticament, és vulnerada per milers de
conductors diàriament, podem estar d’acord que no està
complint amb els seus deures. I si no compleix amb els seus deures perquè té
una ordre superior per a no fer-ho, aleshores estan prevaricant.
Cada vegada estic més convençut que per a reivindicar els nostres drets, ja
no ens val amb entrades per registre. Hauríem de començar a explorar, més
sovint, el camí de la denuncia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada